Sánchez promet més Estat del benestar

Amb el país sumit en el desassossec del confinament i una creixent sensació que estem davant d’un punt d’inflexió, els líders polítics han obert aquest dimecres el debat que ja travessa l’opinió pública: quin Estat ha de sorgir de les cendres de la crisi del coronavirus. La vella confrontació ideològica, socialdemocràcia contra neoliberalisme, va bategar de fons en el ple d’un Congrés gairebé buit al qual Pedro Sánchez acudia a justificar el decret d’alarma. Ningú de l’oposició va arribar a rebutjar aquesta mesura, però el PP, Vox i ERC van retreure al Govern haver reaccionat tard a la pandèmia i ningú va sentir empatx en parlar d’«unitat» després de despatxar-se amb les crítiques.

El president va defensar la seva gestió al·legant que el que avui resulta insuficient fa una setmana podia semblar exagerat i va buscar treure el seu discurs de la picabaralla conjuntural per elevar-lo a una reflexió global: la gran lliçó ha de ser, va dir, el reforç de l’Estat del benestar com a estructura per protegir els ciutadans davant els desafiaments distòpics d’un món que ha canviat. Aquest recolzament del públic, va sostenir, s’ha d’impulsar des d’uns Pressupostos Generals de l’Estat «de reconstrucció», que l’Executiu presentarà quan passi la crisi i que no seran per a aquest exercici, com estava previst, sinó directament per al 2021. Per finançar aquest reforç dels serveis públics, va advertir, caldrà mirar a la fiscalitat. Justament als comptes, però de la Monarquia, van al·ludir alguns grups, que van retreure les irregularitats financeres comeses pel rei Joan Carles a poques hores del discurs televisat de Felip VI a un país que, en ple sacrifici comú per frenar el coronavirus, metabolitza com pot el nou escàndol de la Casa Reial.

En aquest context, el dia de més increment dels contagis a Espanya i després de l’advertència que «el més dur encara ha d’arribar», Sánchez va desempolsegar els grans valors socialdemòcrates per defensar que la solució d’aquesta crisi no és que sobrevisqui cadascun dels individus, sinó que se salvi la societat. Aquesta concepció de comunitat davant suma de persones va recórrer tot el seu discurs i el va ajudar a teixir una idea central: «La lliçó que hem de treure d’aquesta pandèmia és que l’Estat del benestar s’ha de fer més fort».

«Això ens canvia a tots»

Per a això, va defensar, haurà d’aprovar uns Pressupostos que seran, necessàriament, diferents dels que havia planejat. Per començar, es prepararan de cara al 2021, no a aquest any, i es reforçaran els serveis públics. ¿Com sufragar-los? Sánchez va donar la vella discussió per conclosa abans de començar.  «La necessitat de dotar als nostres serveis públics de prou mitjans per ser més resilients i assolir l’excel·lència, crec qu,e després d’aquesta pandèmia, és una evidència tan absoluta que espero que quedi fora del debat polític», va dir, «i els qui no ho sàpiguen quedaran fora del debat, perquè això ens canviarà a tots». Va anunciar, també, que es crearà una comissió que estudiï com millorar l’Estat social.

Davant es va trobar un Pablo Casado que va expressar els seus dubtes, però va evitar entrar a fons en una qüestió difícil per als conservadors en plena crisi sanitària. El líder del PP, sempre crític amb l’intervencionisme de l’Estat i defensor de les llibertats individuals, va dir que «no és moment de confrontar el públic amb el privat». Va demanar estímuls fiscals, rebaixes d’impostos i, en definitiva, va plantejar a Sánchez que apliqui el programa econòmic del PP.

Les crítiques

Més enllà de l’econòmic, en la qual cosa no s’entreveu cap sintonia per recolzar els Pressupostos, Casado tampoc es va mostrar comprensiu amb la gestió governamental de la crisi. Va anunciar que vol una comissió d’investigació i va tornar a parlar de «negligència». Encara així, va admetre, no és aquest el moment per a crítiques i es va mostrar disposat a col·laborar amb l’Executiu. De moment aquest recolzament resulta gratuït: no hi ha cap votació en potència més enllà d’una eventual pròrroga de l’estat d’alarma. Encara s’ha de veure si més endavant aquest suport es traduirà en un acord per renovar els òrgans constitucionals o algun altre gran pacte.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Vox va ser molt més dur. El seu portaveu, Iván Espinosa de los Monteros, va demanar directament la dimissió de la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i del vicepresident segon, Pablo Iglesias. El discurs d’ERC també va ser dur. Gabriel Rufián va titllar el Govern d’«irresponsable» i va deixar la seva recepta. «Menys unitat patriotera de cartró pedra i més sanitat pública de qualitat».

Íñigo Errejón, que va encunyar el 2015 el ‘no deixar a ningú enrere’ ara encapçalat pel Govern, va demanar un ‘Pla Marshall’. Va acabar el seu discurs amb referències a l’escàndol de les finances del Rei emèrit. També ho va fer Rufián, que va advertir que el seu partit vol investigar «fins a l’últim euro dels ‘business’ amb sàtrapes saudites».