Les Corts estrenen el seu primer pla d'Igualtat

Quan Ramona Mañas es va convertir en uixer del Congrés, a les dones no les deixaven entrar a l’hemicicle. La seva companya Gemma Gómez recorda com van aconseguir que el seu uniforme oficial passés de la faldilla als pantalons. A les reunions de Concha López, informàtica, els homes continuen sent la majoria. Són alguns dels testimonis que el Congrés ha recollit per commemorar el 8 de març. Però la d’aquest any és una celebració especial. Les Corts han aprovat  el primer Pla d’Igualtat de la seva història, un document que arriba amb presses però que ha sigut rebut per la plantilla de les dues cambres com un bon començament.

Tampoc hi ha hagut consens, perquè l’únic representant de Vox a les taules de Congrés i Senat ha votat en contra perquè el considera «innecessari». «Podríem dir que ha sigut per unanimitat menys un vot», va dir Meritxell Batet. Les presidentes de les dues Cambres, dues dones, van presentar el Pla. «Conciliació i corresponsabilitat travessen tot el text, són la principal demanda del personal», va destacar Pilar Llop, a qui els sindicats situen com una de les principals impulsores. 

«Tenien molt interès en què sortís abans del 8-M», assenyala a EL PERIÓDICO Patricia Cillero, membre de la Junta de Personal del Parlament per la plataforma sindical i una de les deu dones i dos homes que han format la comissió negociadora del text. «Això al principi ens va aclaparar bastant perquè el treball portava parat un any per motius obvis i de sobte hi havia molta pressa», es lamenta.  

Un camí llarg

Fa més de dos anys que el Congrés va iniciar els treballs per elaborar el Pla d’Igualtat que obligava la llei socialista del 2007, gràcies a l’impuls de la diputada de Ciutadans Patricia Reyes. Tot i que l’avenç electoral i la repetició dels comicis l’han anat retardant, abans que les Corts es dissolguessin per última vegada van encarregar a ‘Concilia2’ fer un diagnòstic de la situació. L’empresa va presentar el seu informe l’octubre de l’any passat. En les últimes setmanes, els treballs s’han accelerat perquè el decret que va aprovar Pedro Sánchez obliga les empreses amb més de 250 treballadors a tenir-lo preparat abans del 7 març. I també per fer-ho coincidir amb el 8-M.

«Som conscients que buscaven una foto però a nosaltres ens és igual», diu Cillero. El primer esborrany que van rebre l’havia elaborat l’administració parlamentària unilateralment, tot i que prenia com a base tot el treball previ conjunt. «Era una mica beat», explica Cillero, «però ha sigut la primera vegada que hem tingut una negociació real on hem estat treballant moltíssim».

Assetjament per raó de sexe

L’informe de ‘Concilia2’ va concloure que una de cada 10 treballadores de les Cambres havien viscut «situacions d’assetjament moral, sexual o per raó de sexe», una conclusió que les treballadores han aconseguit incloure al text final del Pla. «És una xifra que crida molt l’atenció perquè no és una administració gaire gran i és un percentatge bastant significatiu i no tenim protocols», comenta Cillero. El 70% no sap a qui adreçar-se quan es produeixen aquests casos. 

Tot i que és cert que és una administració feminitzada, sense discriminació en l’accés a llocs de treball ni desequilibris entorn del sou, les Corts no es deslliuren d’altres clàssics de totes les empreses: «sostres de vidre i un milió de forats», com assenyala Cillero. En la conciliació i la gestió d’horaris és on s’han trobat més problemes, com assenyala Noelia Jiménez, la responsable de projecte. «Cada empresa té la seva peculiaritat, però hi ha hagut molta voluntat per totes les parts», destaca.

Conciliació, el gran repte

Dels treballadors que sol·liciten la reducció de jornada per tenir cura de familiars, el 93% són dones. Els horaris parlamentaris són el gran escull per a la conciliació, però són els reglaments de les Cambres els que els regulen. «Som conscients d’on treballem, els diputats ens han dit ‘és que nosaltres no tenim horaris’. ‘Ja, però nosaltres sí’. Si no es racionalitzen els horaris de la vida parlamentària, és impossible», insisteix Cillero, i més de la meitat de la plantilla comparteix aquesta idea. 

Batet va avançar el tancament del registre d’iniciatives a les 18.00 h, i ara ha anunciat que les sessions plenàries dels dimarts se suspendran a les 20.00 h. Va ser la seva antecessora, Ana Pastor, qui va avançar els plens una hora. «Creiem que cal utilitzar fórmules una mica més imaginatives», es queixa Cillero. «Llop té total disposició a ficar-se amb aquest tema. Sabem que Batet té la mateixa intenció, segons ens ha traslladat el seu gabinet, però que necessitava un temps de rodatge per no arribar com un elefant en una terrisseria», insisteix. Una de les solucions que plantegen des dels sindicats podria ser començar els plens els dilluns. «No sé quina és la fórmula, però sens dubte, si continuem així, serà molt difícil que canviï res». 

Llenguatge no sexista

Notícies relacionades

Els partits discrepen sobre com conciliar al Congrés

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

A més, les instal·lacions de les Corts s’adaptaran per habilitar «sales de lactància i canviadors de nadons», s’inclourà un portal d’igualtat a la web de les dues Cambres i una guia per a l’ús no sexista del llenguatge que hauran d’aprovar les dues taules. És una altra victòria de les treballadores aconseguir que aquesta guia no siguin meres recomanacions. «Aquests petits detalls són els que marquen la diferència», se n’alegra Cillero. El debat sobre el llenguatge inclusiu ha sigut molt present al Parlament en les últimes legislatures, materialitzant-se fins i tot en propostes com una de Compromís, que demanava canviar el nom al Congrés traient-li el cognom «dels diputats». «M’encantaria que el Congrés es digués Congrés, però la proposta no és a sobre de la taula, no hem baixat a aquest nivell de detall», apunta Cillero.

«És un marc, ni tan sols normatiu. En la lluita sindical això és un clàssic, el primer escull que et trobes sempre és que estàs negociant un pla d’igualtat, no un conveni col·lectiu. Però aquest marc ens permetrà obrir el meló dels canvis normatius», assegura, optimista, Cillero. El pla és per a quatre anys, però serà avaluat anualment i la comissió podrà treballar conjuntament amb les unitats responsables d’implementar cada mesura. És només el començament, però les treballadores de les Corts estan ara una mica més a prop de la igualtat.