11 d’ag 2020

Anar al contingut

Euskadi i les altres taules de diàleg

Urkullu tindrà al març, període preelectoral, ajustament de Quota i paquet de transferències

El PNB compta amb aliar-se amb el PSE després del 5-A i tenir majoria i influència a Madrid

Gemma Robles

Euskadi i les altres taules de diàleg

ADRIAN RUIZ DE HIERRO

Hi ha eleccions a la vista a Galícia i el País Basc el pròxim 5 d’abril. Als seus líders, Alberto Núñez Feijóo i Iñigo Urkullu, els han entrat les presses per anar a les urnes abans de temps per motius diferents, però la seva coincident i coordinada decisió d’accelerar el final de legislatura els separa, amb clara intenció, de la batalla electoral catalana. Batalla aquesta última amb una aroma de terra cremada que s’endevina –malgrat no haver sigut convocades encara oficialment– no ja per la coneguda divisió entre blocs, sinó pel sonor distanciament actual entre dirigents independentistes. No tenen data, no, però tots intueixen que els comicis a Catalunya seran un formiguer de resultat incert per al futur del seu Govern i del seu parlament i també per a l’Executiu central i la capacitat legislativa del Congrés, que es recolza parcialment en ERC.

Així que en el cas d’Euskadi, el PNB, d’acord amb el seu soci governamental, el PSE, ha decidit que el prudent era prendre posicions al tauler electoral apartant-se en la mesura possible de la pugna interna que viu el sobiranisme català i tenir discurs i vida pròpia (i fins a crisis pròpies, com la derivada de la polèmica gestió de l’ensorrament a l’abocador de Zaldibar), sense contagis conjunturals indesitjats. O sense sentir-se en excés lligats als vaivens que pugui tenir l’acabada d’estrenar taula de diàleg entre l’Executiu central i la Generalitat amb Quim Torra, de moment amb cadira.

De fet els penebistes, que parteixen com a guanyadors cap al 5-A, fa mesos que aspiren també a taules de diàleg amb el Govern que distin de la que, al seu dia, van dibuixar el PSOE i ERC per buscar camps d’entesa i, de passada, garantir el futur de Pedro Sánchez a la Moncloa i unes contraprestacions a l’aval republicà. Els nacionalistes bascos volen apostar per taules discretes, sense necessitat de reunions multitudinàries ni pompa, cerimònies o litúrgia. Bilaterals, en alguns casos que es facin públiques i en altres, que es tradueixin en reunions d’àmbit privat. I gestos.

Per començar durant el mes de març –en plena precampanya electoral– es reunirà la Comissió Mixta del Concert basc, el dia 11. El Consell de ministres de dimarts aprovarà la designació dels representants de l’Administració general per a l’esmentada comissió, que no té data fixa i que només es reuneix quan les dues parts consideren que hi ha acord polític a la vista per ajustar la Quota. O sigui, diners a l’horitzó. Cinc dies després, arribarà una altra taula: la de Transferències, en la qual s’oficialitzarà la immediata gestió de productes farmacèutics; ajuts previs a la jubilació i afectats per ERO i assegurances escolars. Hi ha 32 potencials traspassos agendats per l’Executiu de Sánchez, inclosa l’anhelada gestió de centres penitenciaris per a finals de 2020 i els primers passos orientats a la gestió econòmica de la Seguretat Social. Els escons dels nacionalistes bascos al Congrés li són tan imprescindibles a la coalició governamental a Espanya com els d’ERC.

 Càbales electorals amb la incògnita de Vox

Però el PNB també necessitarà, tret d’enormes sorpreses, el recolzament dels socialistes bascos per reeditar el seu govern: els dos partits estimen que, aquesta vegada, sumaran el 5-A majoria entre tots dos per la pujada del PSE sobre l’esquena d’un Podem en hores baixes i la pesca de vot dels nacionalistes en aigües conservadores. La incògnita arriba amb Vox, que es presenta per primera vegada a tot el territori i ningú posa la mà al foc per assegurar que continuaran sense asseure’s a la Cambra basca. Hi ha dubtes considerables.

Els del puny i la rosa, en tot cas, calculen que podrien obtenir entre un i dos diputats més per cada una de les tres províncies. I els d’Urkullu compten amb treure rèdit de la inestabilitat que envolta la coalició PP-Cs, així com amb contenir Bildu, que així mateix espera esgarrapar vot morat desil·lusionat i aprofitar el focus que ha guanyat a Madrid gràcies, entre altres coses, a la rellevància que li dona la dreta en els seus discursos com a via directa per atacar Sánchez, lligant-los contínuament a ETA.

Si aquest objectiu de sumar entre el PNB i PSE sense ajuda de tercers s’aconsegueix després del 5 d’abril (i una vegada hagin tancat un pacte de governabilitat a Euskadi), el Govern basc exigirà al central més estabilitat i resultats a les altres taules de diàleg. Les seves. Començarà a reclamar compromisos concrets lligats a l’estabilitat pressupostària i a demanar –i segurament a exercir, atesa l’aritmètica parlamentària a Espanya– influència en el desenvolupament de lleis econòmiques i socials que els toquin de prop. A més, tenen garanties, o això afirmen des de l’entorn d’Urkullu, de ser informats sobre els avenços o passos enrere que es donin al fòrum de diàleg amb Catalunya, dels quals, asseveren, prendran nota.