El fiscal es querella per malversació contra el cap de l'oficina de Puigdemont

La Fiscalia de Barcelona s’ha querellat contra l’historiador Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, pels delictes de malversació i prevaricació, a l’haver abusat del seu càrrec perquè la Generalitat li pagués els 4.580,90 euros d’un viatge el 2018 com a observador del referèndum d’autodeterminació de Nova Caledònia i les despeses d’autopista per reunir-se amb els dirigents independentistes presos a la presó de Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada). La demanda també va dirigida contra la secretària general de Presidència, Meritxell Massó, qui va autoritzar la primera de les despeses. El Jutjat d’Instrucció número 28 de Barcelona s’ha fet càrrec de la investigació.

Puigdemont disposa d’una oficina regulada per una llei catalana de 2003 sobre el règim estatutari dels expresidents de la Generalitat, que en el seu cas dirigeix l’historiador Joan Josep Alay, una de les persones que acompanyava l’exmandatari quan va ser detingut el març de 2018 a Alemanya en virtut d’una ordre del Tribunal Suprem. 

En un comunicat, l’oficina de l’expresident Puigdemont ha denunciat aquest dilluns una «persecució» contra Alay arran d’un viatge a Nova Caledònia. Des de l’oficina al·leguen que va ser convidat pel Front d’Alliberament Nacional Canaco Socialista, la força independentista en aquesta regió francesa, i ressalten que ja han demostrat que les actuacions de l’oficina de Puigdemont són «perfectament transparents i justificades», per la qual cosa consideren que el procediment judicial respon a «raons polítiques i no legals».

En la querella, la fiscalia detalla que Alay, «abusant» de la seva condició de cap de l’oficina de Puigdemont, es va excedir en les funcions que té atribuïdes, «apartant-se, d’aquesta manera, de la seva obligació de servir a interessos generals propis del personal de l’administració pública» i amb el propòsit d’«enriquiment il·lícit». La querella afirma que entre el 13 de juliol i el 20 d’octubre del 2018, Alay va presentar una proposta de desplaçament i viatge individual davant del Departament de Presidència, en avió d’anada i tornada entre els dia 30 d’octubre i el 6 de novembre del 2018. A l’esmentada sol·licitud va assenyalar com a motiu del viatge «convidat com a observador», en la seva tasca de responsable de l’oficina de l’expresident català. El pressupost: 4.580,98 euros

Acció arbitrària

Meritxell Massó, l’altra persona querellada i secretària general de Presidència, va ser qui va autoritzar el desplaçament i va aprovar la despesa corresponent, «en ple coneixement que aquella activitat no es troba entre les atribuïdes» a Alay, no tenia relació amb cap de les «necessitats personals, polítiques o socials» que a través de l’oficina de Puigdemont es cobreix. Així, segons la fiscalia, va adoptar una resolució «manifestament arbitrària i injusta». Durant la seva estada a Nova Caledònia, Alay, subratlla l’acusació pública, va utilitzar el seu compte a Twiter.

Notícies relacionades

Feijóo es compromet a un «Govern en solitari» sense «cordó sanitari a Vox»: «O Sánchez o jo»

Feijóo reforça Dolors Montserrat i fa equilibris amb el PP català

Una altra de les despeses presumptament injustificades que la fiscalia atribueix al cap de l’oficina de Puigdemont són les despeses corresponents als peatges d’autopistes cap a la presó de Lledoners, on continuen ingressats els dirigents independentistes condemnats pel procés. Segons l’oficina de l’expresident, aquesta despesa ascendeix a 11 euros, però la fiscalia recalca que «no existeix cap raó» que justifiqui aquest pagament amb fons públics.

En el seu escrit, tot i que no inclou en fets delictius, la fiscalia argumenta que des del seu nomenament al capdavant de l’oficina de l’expresident, la Generalitat s’ha fet càrrec de les despeses d’allotjament, desplaçament, peatges, taxis i manutenció d’Alay en diversos viatges en què ha acompanyat Puigdemont. I precisa que en el transcurs d’aquests desplaçaments Puigdemont ha impartit conferències, ha donat entrevistes i mantingut trobades en les quals «ha aprofitat per internacionalitzar el conflicte català».