El rugit de Lleó

Lleó rugeix amb força perquè la seva veu arribi fins als lleons del Congrés. Més de 57.000 persones, segons fonts policials (80.000 segons els organitzadors), s’han manifestat aquest diumenge pels carrers de Lleó, Ponferrada i Villablino per airejar el malestar territorial en una província que UGT i CCOO consideren «morta» i «en caiguda lliure» després del tancament de la mineria i el retrocés del sector industrial. Una mostra de força que arriba en ple ressorgiment del ‘lleonesisme’, després que més d’una vintena d’ajuntaments hagin reivindicat separar-se de Castella i crear la Regió Lleonesa.

«Futur per a Lleó» era el lema de les tres manifestacions simultànies. A la capital provincial han sigut més de 35.000 els manifestants als quals cal sumar les 20.000 persones de Ponferrada i els dos milers de Villablino, capital de la comarca minera de Laciana. 

La mobilització, convocada per UGT i CCOO, ha comptat amb la presència a Lleó dels secretaris federals dels dos sindicats, Pepe Álvarez i Unai Sordo, respectivament, així com representants de tots els partits polítics, agents socioeconòmics i institucions al costat de la ciutadania, que ha donat una resposta multitudinària. 

«És el moment que es torni a Lleó una part del molt que ha donat a aquest país durant molt temps», ha sentenciat Luis Tudanca. El líder socialista a Castella i Lleó ha afirmat que «és un dia per alçar la veu i lluitar als carrers per un millor present i futur per a Lleó».

Moviment amb tres dècades d’història

Notícies relacionades

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

La manifestació també ha tingut una forta reivindicació dels col·lectius lleonesistes, que han recolzat la protesta per reivindicar l’autonomia per a la Regió Lleonesa, un debat més actual que mai amb l’aprovació d’aquesta petició per més d’una vintena d’ajuntaments. 

El ‘lleonesisme’ és un moviment amb tres dècades d’història, que té en Unió del Poble Lleonès (UPL) el seu principal exponent polític, un partit que creu que la construcció de Castella i Lleó és una «aberració històrica, administrativa i democràtica». Tot i que el lleonesisme portava temps adormit, ha tornat a ressorgir amb l’aprovació el passat 27 de desembre al ple de l’Ajuntament de Lleó d’una moció que reclama la separació de Lleó, Zamora i Salamanca de l’actual Castella i Lleó per formar la Regió Lleonesa, en una mena de dret d’autodeterminació. A la iniciativa s’hi han unit 19 municipis més. «Autonomia, país lleonès» ha sigut un dels crits que s’han corejat durant la manifestació d’aquest diumenge. Una mostra més del malestar territorial i que entronca amb el de l’Espanya buidada que ha posat sobre la taula l’entrada al Congrés de Terol Existeix.