Els detalls de les negociacions PSOE-ERC

Després del 10-N només dues coses unien el PSOE i ERC. La voluntat de pacte i la desconfiança mútua. El ‘gen boig’ republicà versus les batzegades de Pedro Sánchez. 

Però el pacte era estratègic per a tots dos. ERC va adaptar el comitè de campanya del 10-N i va crear un equip comandat per Pere Aragonès i en el qual hi havia els tres negociadors (Marta Vilalta, Gabriel Rufián i Josep Maria Jové), a més de Sergi Sabrià i membres de l’equip de comunicació, entre d’altres. Ja des de la primera reunió, els trajectes fins a l’estació d’Atocha, on Jové i Vilalta agafaven l’AVE de tornada, servien per posar Aragonès al dia del que havia passat.

En la primera reunió, ni mig somriure en els moments previs. Després, alguna broma sobre l’alacantinitat de José Luis Ábalos i, per tant, la seva ‘pertinença’ als Països Catalans. 

Jové i la seva Moleskine. Especialista en negociacions, totes les fonts subratllen el seu paper en la negociació. I això que el seu expedient judicial a compte de l’1-O no va passar en cap moment desapercebut. En una de les reunions, el mateix Jové va avisar els presents: «Esteu aquí tan tranquils amb els mòbils a sobre de la taula. Ja sabeu que ens estan gravant, ¿oi?». La delegació socialista es va prendre la frase com una ocurrència, fins que Jové, amb mirada greu va apuntar que ho deia del tot seriosament. Per experiència.

Austeritat. Només aigua en les reunions i, en una ocasió, en l’única que va tenir lloc sense que els mitjans ho sabessin, als despatxos del Congrés, alguna cervesa. A l’últim conclave, la setmana passada, també hi va haver alguna cosa per picar. Salada, en concret. 

Citació sobre la taula

En la primera reunió es va constatar que les dues parts anaven «seriosament», així ho va verbalitzar Adriana Lastra. Els republicans van acudir amb la citació del Tribunal de Comptes a Oriol Junqueras per l’1-O. I la van brandir. La desconfiança es tallava amb ganivet. Amb tot, aquell dia es va fixar la definició de «conflicte polític», terme que els socialistes es van encarregar de desdemonitzar utilitzant-lo en públic.

És en la tercera reunió (3 de desembre) quan el PSOE pressiona pel calendari. Desitjaven que la investidura se celebrés una setmana després. Allà se sanciona que l’acord es basaria en la creació de la taula i que els aspectes socials, vista la gran sintonia, es desenvoluparien al llarg de la legislatura. El PSOE va insistir a abordar els pressupostos, una cosa a què ERC es va negar. Mai va estar sobre la taula la discussió de traspassos, com el de l’aeroport.

És en les dues reunions consecutives a Madrid (2 i 3 de desembre), amb la relliscada de Lastra a les escales del Congrés (una cosa a la qual Vilalta i Jové van assistir des de la tribuna del públic) pel mig, quan es va acceptar que la taula de diàleg seria entre governs i d’igual a igual. I va començar el debat sobre la seguretat jurídica, els socialistes insistien que la taula depengués d’alguna arquitectura legal existent. ERC va al·legar que la manera d’evitar que fos recorreguda era deslligar-la de tot. 

Entre les reunions de Madrid i les dues de Barcelona, Lastra i Rufián es van intercanviar, i els equips van esmenar, documents via Signal, una aplicació codificada de missatgeria. El 10 de desembre, Vilalta, en vista que els socialistes es feien el ronsa amb la definició de la taula els va advertir que per a «ERC no suposa un cost dir que no». En aquella reunió també es va demanar que Sánchez truqués a Torra. El PSOE va acceptar, però va assenyalar que la trucada es faria després de la investidura. ERC va pressionar perquè fos abans.

Notícies relacionades

Irene Montero es postula per liderar la unitat de les esquerres

La direcció del PSC es desmarca de l’aval dels seus regidors a Ripoll als pressupostos d’Orriols

Ja des de la segona reunió, ERC va anar preparant els socialistes sobre que la sentència del TJUE del 19 de desembre obligués un replantejament. El PSOE no es va prendre l’avís gaire seriosament. «Volem tancar ja, perquè hi ha molta gent que vol dinamitar això», va al·legar Abalos per apressar.

El dictamen del TJUE va ser millor del que ERC s’esperava. Es va sol·licitar al PSOE que fes «un gest» via Advocacia de l’Estat, «no un xantatge. Perquè, si després de la sentència, l’Advocacia no variava el seu discurs i es mantenia en la via judicial, ¿quin futur esperava a la taula?», raona a posteriori una veu republicana. ERC mai va veure l’escrit d’Advocacia abans que es fes públic. L’únic senyal del PSOE que van rebre va ser un breu «us agradarà».