Esprint a la investidura

Expliquen els col·laboradors de Pedro Sánchez que el president en funcions acaricia ja la seva investidura, que veu la seva reelecció tan clara que amb prou feines aconsegueix contenir un profund sentiment de felicitat després de mesos d’anguniós desassossec i que aquesta sensació d’alegria se li cola per les escletxes de qualsevol conversa. No serà un mandat en solitari, sinó una coalició amb Pablo Iglesias que dependrà tambéd’ERC, però el líder socialista ha assumit amb pragmatisme que aquest és el govern possible: inestable, sense majories, patint llei a llei, però l’únic executiu realista en un context polític tan advers. Madrid respira ja aquesta investidura i, tret de l’ambigüitat que mantenen els republicans, la resta s’alinea. El punt d’inflexió que va precipitar l’esprint cap a la investidura va ser l’escrit de l’Advocacia de l’Estat, l’Advocacia de l’Estatque aquest dilluns va demanar que Oriol Junqueras pugui acreditar-se com a eurodiputat, una posició que no és tot el que voldrien els republicans, però que se separa de la doctrina de la Fiscalia, cosa que ja en si mateix constitueix una picada d’ullet al món independentista. En cadena, perfectament programat després de donar-se a conèixer aquestes al·legacions, Sánchez va firmar els altres dos grans acords que necessita, amb el PNB i amb Podem. L’únic per confirmar és la data del ple al Congrés. L’equip del president confia que la votació definitiva sigui la tarda del dia 5, cosa que implicaria que la sessió comenci el 2. Aquell dia el Consell Nacional d’ERC decideix si s’absté, i altres veus parlamentàries no es fien dels republicans i prefereixen convocar per al 3, 5 i 7 de gener.  Les dues possibilitats estan obertes, segons fonts pròximes al candidat.

Sigui abans o després de Reis, quan Sánchez pugi a la tribuna de l’hemicicle a defensar el seu programa de Govern exposarà els eixos de l’acord rubricat amb Iglesias  rubricat aquest dilluns al saló de la Xemeneia del Congrés, una vegada més sense periodistes i sense preguntes. Tots dos volen que sigui un executiu d’un marcat caràcter progressista, de manera que l’eix vertebrador és una reforma fiscal que permeti una justícia social més gran.

El document, profundament inspirat en el frustrat acord de Pressupostos, inclou una pujada impositiva a les rendes més altes (a partir de 130.000 euros) i a les grans corporacions, tot i que aparca l’impost digital. El pacte, ambigu en múltiples apartats, fa referència a la derogació de la reforma laboral del PP, però només detalla tres supòsits concrets en els quals s’elimina aquesta norma: la possibilitat d’acomiadament per absentisme causat per baixes per malaltia, la limitació temporal dels convenis col·lectius després de perdre’n la vigència (es recupera la ultraactivitat) i la prioritat del conveni d’empresa sobre el sectorial.

També es comprometen a revisar les causes del’acomiadament, a modificar l’Estatut dels Treballadors per evitar subcontractacions innecessàries, a posar la lupa sobre falsos autònoms, a apujar el salari mínim i que les pensions s’actualitzin sobrel’IPC real. Tot està compromès en els seus programes electorals, però molta cosa es queda també en l’aire.

‘Real politik’

El PSOE i Podem semblen haver assumit que aquesta és l’etapa de la ‘real politik’: aparquen promeses electoralistes inabastables i vells greuges. En la rúbrica de l’acord Sánchez i Iglesias es van agrair mútuament la«generositat»il’«honor»,tot i que el vicepresident ‘in pectore’ va tornar a llançar el seu dard favorit al dir que el nou govern «combinal’experiència del PSOE amb la frescor de Podem», versionant la seva pulla anterior, en la qual contraposava el recorregut institucional dels socialistes a la«valentia»dels morats.

Sánchez no l’hi va tenir en compte. Va defensar que «la millor política és la política útil». Davant de la«complicació»que implica gestionar un país tan «divers territorialment i l’ideològicament» es va comprometre a tirar endavant el seu projecte progressista llei a llei. «Sabem que no tenim majoria parlamentària», va admetre, però va prometre compensar-la amb el «diàleg», la «voluntat» i la «determinació» d’una coalició que, va dir, és «generosa» perquè implica «compartir el poder» com una nova «institucionalitat».

Notícies relacionades

L'Advocacia de l'Estat demana excarcerar Junqueras perquè pugui exercir d'eurodiputat

El PSOE i ERC es preparen per investir Sánchez el 5 de gener

Tot i que la investidura segueix al puny d’ERC, l’acord de Sánchez i Iglesias passa de puntetes sobre la crisi territorial i només parla del «conflicte polític català».Més afany posa el pacte amb el PNB que el candidat socialista va firmar al migdia amb el seu president, Andoni Ortuzar, un text que advoca per impulsar les nacionalitats catalana i basca, i per resoldre políticament el «contenciós a Catalunya».

El dirigent penebista, que sol manejar les claus i els temps polítics amb destresa, va somriure a una investidura el 5 de gener. «Si és diumenge abans de la cavalcada dels Reis, serà un bon regal», va dir.