Les condicions lleonines d'ERC

Mentre ERC no renuncia a res, no ofereix res, ni tan sols exclou de les seves expectatives la unilateralitat independentista, imposa al PSOE unes condicions per col·laborar amb la seva abstenció en la investidura de Pedro Sánchez que, al ser lleonines, resulten inacceptables, tot i que les circumstàncies facin que els socialistes, d’una manera més o menys eufemística, hagin d’assumir-les. És lleonina aquella condició d’un pacte quan només resulta avantatjosa per a una de les parts, o quan estableix exigències exorbitants o conseqüències desproporcionades en cas d’incompliment. Aquesta mena de condicions és nul·la en el dret civil i ho hauria de ser igualment en els acords de naturalesa política.

Les dues condicions d’ERC, entre d’altres, que presenten aquests perfils hiperbòlics, són, d’una part, la constitució d’una taula de diàleg entre governs que exclou la comissió bilateral de l’Estatut català i també el seu acolliment en algun dels formats vigents als reglaments del Congrés i del Senat. El propòsit dels republicans consisteix a extreure de l’actual àmbit institucional aquestes negociacions i marcar una posició igualitària entre els dos executius, cosa que atempta contra el sentit de la bilateralitat tal com l’estableix la doctrina del Constitucional (i la mera lògica) i, en general contra el principi universal que els fòrumsd’interlocució institucional han de ser els previstos en l’ordenament jurídic.

Intenció dinamitera

La intenció dinamitera del sistema polític per part d’ERC és tan evident que ni tan sols la naturalitat impostada amb què els negociadors socialistes la gestionen resulta creïble. Però on la intolerabilitat de les condicions dels republicans arriba a un límit que justificaria la ruptura de les converses, d’altra banda, se situa en l’exigència quel’Advocacia de l’Estat presenti unes al·legacions davant de la Sala Segona del Suprem, prèvies a l’execució de la sentència de Luxemburg del dia 19, que incorporin un «gest» que pugui interpretar-se com la voluntat governamental d’acabar amb la fase suposadament «repressiva» de l’Estat a Catalunya.

Els republicans consideren, amb una arbitrarietat de criteri absoluta, que el servei jurídic de l’Estat ha de reclamar el Tribunal que va jutjar i va condemnarOriol Junqueras  la seva llibertat (¿temporal?, ¿permanent?) perquè, en el pitjor dels casos, es converteixi en europarlamentari. Al marge del debat jurídic sobre els efectes de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el simple fet d’imposar condicions a les al·legacions de l’Advocacia de l’Estat és tot un despropòsit polític, a més de jurídic, perquè introdueix un factor excèntric i abusiu en la negociació entre ERC i el PSOE.

Al·legacions tècniques

L’Advocacia de l’Estat ha de fer les al·legacions que tècnicament consideri que són les adequades en dret tenint molt en compte que els seus lletrats ho són del Regne d’Espanya, segons el seu reglament regulador del 2003, que els encomana, entre moltes altres funcions, la representació i defensa de l’Estat espanyol en la jurisdicció europea i davant delTribunal de Drets Humans d’Estrasburg (llegeixi’s l’article 1 d’aquesta normativa). Aquesta missió comporta que les al·legacions que pugui formular fins al 2 de gener davant del Suprem han de guardar i preservar coherència total amb la futura defensa de la seva sentència del14 d’octubrepassat davant de les instàncies internacionals, en què els advocats de l’Estat no representen el Govern, sinó el conjunt dels seus poders (Regne d’Espanya). El criteri més generalitzat –excepte per als qui pretenen aconseguir efectes desproporcionats de la sentència de Luxemburg– és el que va exposar aquest divendres al diari ‘El País’ Diego López Garrido.

López Garrido es pregunta sobre les conseqüències de la sentència europea i considera que una d’aquestes és «establir que Junqueras hauria d’haver sigut considerat eurodiputat quan se’l va proclamar electe. Però –tret de millor criteri del Suprem– no té gaires més efectes, segons la meva opinió [...]» i afegeix que «després de la sentència ferma del Suprem, que li imposa penes de presó, Junqueras no podria exercir ja com a eurodiputat (l’article 6 de la llei electoral el converteix en inelegible i incompatible)». Aquest és el criteri majoritari en la comunitat jurídica i per aquest raonament discorrerà la resolució que dictarà el Suprem.

Reputació en joc

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Fins i tot suposant quel’Advocacia de l’Estat arribi a conclusions diferents de les que exposa López Garrido –i molts altres– la interpretació del contingut de les seves al·legacions quedarà viciada per una lectura polititzadaamb el seriós risc que la reputació del servei jurídic que assessora l’Estat quedi lesionada, i la seva representació i defensa posteriors en tribunals internacionals siguin atacades per les defenses dels condemnats en el procés penal que va acabar amb la sentència del 14 d’octubre. Així no és estrany que tant l’Advocacia de l’Estat com el Govern en funcions es demorin en el termini al·legatori per considerar bé l’escrit, mesurant-ne les conseqüències i l’abast enorme que podria tenir el seu posicionament.

Els republicans –que també es van pronunciar contra el missatge del Rei i contra la persona de Felip VI– estan convertint aquestes negociacions en un calvari per al PSOE sense que els socialistes ofereixin una altra resposta que aquest silenci que està mantenint Pedro Sánchez, trencant la llarga tradició de sotmetre’s a una roda de premsa valorativa de l’exercici que s’acaba. El PSOE és sota la llosa d’unes condicions lleonines. Molts dirigents a la seu del carrer Ferraz estan neguitejats i inquiets. I adverteixen que, en aquestes circumstàncies, precipitar-se a una investidura sotmesa a un condicionat abusiu és un auguri del fracàs de la legislatura.