¿Què passa si no voto en les eleccions generals?

¿Què passaria si en les eleccions generals d’aquest diumenge ningú votés o tothom votés en blanc, com va passar en la novel·la de José Saramago Assaig sobre la lucidesa? El cert és que la ficció que narra Saramago ja va passar una vegada a l’Argentina, en les eleccions de 1957. A continuació s’expliquen algunes claus sobre la participació en uns comicis i el valor del sufragi.

Vot en blanc, nul o abstenció

El vot en blanc és una de les tres maneres clàssiques d’expressar el descontentament amb la política, però, a diferència del vot nul il’abstenció, que no beneficia ni perjudica, el vot en blanc en el nostre sistema electoral afavoreix sempre el partit més votat: «A Espanya votar en blanc seria votar el bipartidisme», explica la politòloga Gemma Ubasart. La llei electoral espanyola explica les diferents modalitats de vot que són vigents a Espanya. 

El vot nul no és vàlid, com quan al sobre hi ha més d’una papereta, un objecte o un dibuix, i no computa en el repartiment d’escons. Igual com el vot nul, l’abstenció (no anar a votar) ni beneficia ni perjudica ningú. En canvi, el vot en blanc sí que influeix en el repartiment d’escons. 

El sistema electoral espanyol, basat en la llei D’Hondt, va ser ideat pel matemàtic belga Victor D’Hondt i és un dels més eficaços per garantir la proporcionalitat entre els vots emesos. No obstant, la fórmula afavoreix els grans partits: «És un efecte de recolzament a les opcions polítiques més votades», ha afirmat Ubasart. 

L’abstenció penalitza les forces progressistes

Tot i que a Espanya no és obligatori anar a votar,Ubasart recorda que hi ha una part de la població que sempre votarà, que sol associar-se amb les classes altes de la societat i la població de més edat. Com a contrapartida, els perfils abstencionistes es reprodueixen més entre les classes populars i la població més jove. 

Històricament, a Espanya l’abstenció ha penalitzat les forces progressistes, com va succeir el 2016 amb el menor registre de participació. El partit polític més votat va ser elPartit Popular (PP), presidit i liderat per Mariano Rajoy. A l’altre extrem, tenim el cas de la cita amb les urnes de 1982, en què es va registrar la participació més gran de la història de la democràcia del nostre país en uneseleccions generals. En aquest cas es va complir la tesi que, a més participació, millors resultats per a les forces progressistes, ja que el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) de Felipe González va aconseguir una amplíssima majoria absoluta. 

Abstenció diferencial

Notícies relacionades

Així t'hem explicat les eleccions generals a Espanya del novembre del 2019

Resultats de les eleccions a Espanya: generals i per municipis i províncies

El fenomen d’abstenció diferencial a Catalunya es refereix a l’exercici del vot en un tipus d’eleccions, normalment les generals, i abstenir-se en les autonòmiques, per considerar-se de segon ordre.

En les eleccions del marc del procés (sobretot les del 2015 i 2017) les del sí o no a la independència, l’abstenció diferencial va desaparèixer. La ciutadania va percebre que eren unes eleccions molt importants i va disparar la participació per sobre d’una convocatòria d’eleccions generals. «Quan hi ha percepció que el que està en joc és molt important, tendim a anar més a l’urnes», remarca Ubasart.