CITA AMB LES URNES

Xoc entre tots sense treva en el debat de TV-3

ERC i el PP neguen el recolzament a Sánchez i el PSC retreu a Podem el desacord de l'abril

Les tres dretes competeixen pel discurs agressiu i el sobiranisme es divideix

Xoc entre tots sense treva en el debat de TV-3

FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Sense treva. Els dos grans blocs, el sobiranisme, d’una banda, il’antiindependentisme  del PPCiutadans Vox, de l’altra, es van expressar aquest dimarts a la nit amb cruesa i sense ponts en el debat de TV-3 delscandidats per Barcelona a les eleccions generals de diumenge que ve. Però la batalla va ser multilateral: el PSC va rebre cops dels dos costats i Jaume Asens,d’Unides Podem, va provar de desmarcar-se tant dels socialistes com del sobiranisme, que també va exhibir una notable divisió interna. Amb prou feines hi va haver marge per entreveure aliances (de fet, en diversos moments va costar mantenir el respecte), malgrat que seran imprescindibles a partir de dilluns en vista de tots els sondejos.

El candidat republicà i favorit a les enquestes a Catalunya, Gabriel Rufián, va provar de desempallegar-se de la principal crítica dels seus socis de Govern, JxCat: que ERC va donar els seus vots a Pedro Sánchez a canvi de res a l’abril. I va avisar: «Amb aquest Sánchez no es pot parlar, no es pot dialogar». «Si poden, pactaran», va dir sobre el PP i el PSOE. Rufián va mirar de no polemitzar amb Unides Podem i la CUP.

Socialistes i morats, també lluny

Respecte a l’eventual pacte entre socialistes i Unides Podem, el representant del PSC, José Zaragoza (la número u, Meritxell Batet, no va participar perquè està malalta), va parlar de «desbloqueig» en forma d’un «Govern progressista», però no va respondre a la pregunta de si acceptaria els vots del PP en la investidura. Saragossa va dir: «Ens comprometem a no fer un Govern amb el PP». I va preguntar a ERC si facilitarà la investidura. Preguntat per les propostes per desbloquejar el conflicte, Zaragoza va exigir al sobiranisme que renunciï a la unilateralitat i va proposar pactes interns a Catalunya per avançar enl’autogovern, com a condició per aldiàleg  que va oferir Rufián en una taula de diàleg oberta a totes les formacions.

Davant aquestes tesis, Asens, el líder delscomuns, va provar de situar els socialistes amb temptacions d’aliar-se amb el PP. «S’estan mimetitzant amb la dreta», va denunciar.

L’independentisme, trencat

Però també hi va haver atacs entre independentistes, que després de proclamar durant mesos la unitat després de la sentència del procés del Tribunal Suprem, es presenta amb fins a tres llistes diferents. La líder de JxCat, Laura Borràs, va proposar «un gran grup independentista al Congrés amb tots els diputats independentistes junts», però la cupaire Mireia Vehí no només la va rebutjar, sinó que a més va carregar contra els postconvergents per la gestió del Govern i va demanar eleccions a començaments de l’any que ve.

Vehí va atacar personalment Rufián per pretendre pactar amb el PSOE i anar «a casaments amb representants de l’Ibex i La Caixa», una cosa que després va corregir i per la qual va demanar disculpes a l’aspirant republicà.

Competició d’exabruptes

En l’altre flanc, Cs, el PP i Vox -que es va estrenar en un debat a TV-3- van competir exacerbadament en el discurs antiindependentista. La candidata de Cs Inés Arrimadas, en un to sovint groller (va dir «pedant» a Borràs i «covard» a Carles Puigdemont, entre altres floretes), va interrompre constantment, va carregar contra TV-3 i va esgrimir un llaç groc que havia retirat de les instal·lacions. I la popular Cayetana Álvarez de Toledo va dir «feixista» a Borràs i va afirmar que va dubtar a acudir al debat i que l’independentisme ha construït «una secta». 

Notícies relacionades

Quant als pactes, la candidata popular va afirmar que el seu partit no permetrà l’eventual investidura de Sánchez amb una abstenció. El candidat de Vox, Ignacio Garriga, no va poder ser més clar afirmant, en relació amb el PP i Cs, que els ciutadans «no volen còpies», que «prefereixen l’original per restablir l’ordre constitucional».

Aquest atac de tots contra tots per motius identitaris es va mantenir fins i tot en el tram del debat electoral que estava dedicat en teoria a les propostes socials i econòmiques.