Casado acusa Sánchez d'intentar treure rèdit de «els episodis violents» a BCN

L’ascens de Vox a les enquestes ha tornat a desencadenar els nervis a la seu del PP. Una altra vegada. Els conservadors estan veient com el partit de Santiago Abascal està capitalitzant el malestar i la preocupació pels disturbis a Catalunya i Pablo Casado ha decidit elevar diversos graus més el seu atacs a Pedro Sánchez. El candidat del PP a la Moncloa l’ha arribat a acusar de «forçar» les eleccions «sabent que hi hauria episodis violents per veure si treia uns escons més».

«Ell pensava que li interessava que hi hagués violència aquells dies i que per tant ell aparegués, quan les enquestes li donaven 150 escons, com el de la porra embolicat en la bandera... Quan les enquestes han començat a donar-li 120, ¡uf! No enfadarem el PSC ni el PSOE... i sobretot no molestarem ERC, Junts, ni el PNB», ha dit en el míting que ha fet a la Torre Espacio, un dels quatre gratacels de Madrid.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

El canvi d’estratègia de Casado, que no va elevar el to la setmana de la sentència del procés, quan es van registrar les primeres nits de violència als carrers, es deu a l’estancament a les enquestes. Algunes, abans de conèixer la decisió del Suprem, arribaven a donar-li fins a 100 escons i ara, segons fonts populars, els sondejos interns només li atorguen 85.

«Jornada de reflexió amb violència»

El líder del PP ha avisat que fa «responsable» Sánchez de la «seguretat» del Rei i de la seva família quan visiti Barcelona, demà, on s’entreguen els premis Princesa de Girona, i també que els catalans puguin exercir el seu dret al vot el 10-N. «¿Com pot ser que hi pugui haver una jornada de reflexió amb violència i una ocupació de col·legis electorals? Com va dir Alfonso Guerra amb allò de Pedralbes: que això no és Burkina Faso, que això no és el Iemen», ha afirmat. Guerra, en tot cas, el que va criticar en el seu moment va ser la necessitat que hi hagués un «relator» en les converses entre el Govern central i la Generalitat.