El jutge belga ajorna fins al 16-D la decisió sobre l'extradició de Puigdemont

El Tribunal de primera instància neerlandòfon de Brussel·les ha decidit ajornar fins al 16 de desembre la decisió sobre l’euroordre emesa pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, contral’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. La fiscalia belga, segons ha confirmat la defensa del polític català, ha assumit les tesis de Llarena i no s’ha oposat a l’entrega pelsdelictes de sedició i malversació de fons. La vista d’aquest dimarts, a porta tancada i de tot just set minuts, només ha servit per fixar l’agenda. El seu equip de defensa ha explicat que invocarà la immunitat parlamentària, la vulneració de drets civils i polítics i la garantia a un judici just.

«La vista ha durat molt poc, perquè el tribunal ha acceptat la nostra petició d’ajornar la vista fins al 16 de desembre. Així que estarem aquell dia a punt per comparèixer davant d’una justícia que prendrà la seva decisió amb plena independència i professionalitat», ha explicat el mateix Puigdemont després d’aquesta primera vista. Aquell dia l’expresident del Govern i el seu equip d’advocats, amb Gonzalo Boye, Paul Bekaert, Simon Bekaert i Christophe Marchand, tornaran a la seu del Palau de Justícia per rebutjar l’entrega a Espanya i al·legar abans que res la seva immunitat parlamentària com a eurodiputat electe en les eleccions del 26 de maig.

«Tenim els mateixos arguments que fa dos anys, i s’han vist reforçats pel que ha passat a Espanya des d’aleshores, amb totes les violacions dels drets fonamentals; però, abans de res, la immunitat de què gaudeix ara el senyor Puigdemont després de la seva elecció en els comicis europeus. És el primer argument que invocarem», ha explicat Marchand després de la breu audiència celebrada aquest dimarts. Segons ha avançat Gonzalo Boye, també esgrimiran les declaracions d’aquest dimarts de la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, que ha dit que Espanya no entendria que Bèlgica rebutgés l’entrega. «Les declaracions de la vicepresidenta Calvo ajuden, i molt. Nosaltres les agraïm. Ha dit que això afectaria les relacions diplomàtiques entre Bèlgica i Espanya quan estem parlant d’un tema estrictament judicial, o això crèiem nosaltres», ha explicat..

Arguments per escrit

Fins al 16 de desembre, la defensa del líder independentista català s’encarregarà de preparar els arguments per escrit i ampliar el dossier amb «totes les informacions que tenim sobre les violacions contínues dels drets fonamentals per part d’Espanya i les terribles condemnes pronunciades pel Tribunal Suprem i el conjunt de les violacions al dret a un judici just que han continuat impactant violentament sobre els membres del Govern català de l’època i del Parlament, que simplement han organitzat un referèndum seguint els desitjos del poble i que mai haurien d’haver sigut portats davant de la jurisdicció penal», ha esgrimit Marchand.

Puigdemont arribava poc abans de les 9 del matí a la seu del Palau de Justícia acompanyat de l’exconseller Lluís Puig, de l’empresari Josep Maria Matamala, l’equip d’advocats que porta el seu cas i envoltat d’un núvol de periodistes però sense fer declaracions. Finalment, entrava a la Cambra del consell –el tribunal de primera instància que porta el seu cas, a les 10 del matí tocades per a una vista curta que ha tingut com a interlocutors el mateix jutge i el mateix fiscal encarregats de la primera euroordre el 2017.

Aleshores, la fiscalia belga també va assumir el gruix dels delictes imputats per l’Audiència Nacional: rebel·lió, sedició, desobediència i malversació a l’entendre que també existeixen en l’ordre jurídic belga. Només va rebutjar el de prevaricació.

Reactivació de l’euroordre

Després de la reactivació de la nova euroordre pels delictes de sedició i malversació de fons públics, Puigdemont es va presentar el 17 d’octubre davant de la policia federal de Brussel·les. A l’espera de comparèixer davant del jutge d’instrucció encarregat del cas va quedar sota arrest i privat de llibertat. Després de passar la nit en dependències judicials, va prestar declaració davant del jutge i va rebutjar la seva entrega a Espanya. 

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El jutge el va deixar en llibertat sense fiança però amb mesures cautelars: prohibició d’abandonar Bèlgica sense autorització del jutge, estar en tot moment localitzable i disposar d’una residència fixa que ja té a Waterloo. La seva defensa va intentar esquivar l’activació del procediment amb l’argument que Puigdemont gaudeix d’immunitat parlamentària, com a eurodiputat electe en les eleccions europees de maig. Però el jutge, després de parlar amb el Parlament Europeu, ho va descartar i va llançar el procediment amb la convocatòria de la primera vista aquest 29 d’octubre.

Possibilitats de recurs

L’euroordre va entrar en vigor l’1 de gener del 2004 i en circumstàncies normals implica una extradició gairebé automàtica en el cas dels 32 crims greus –des de terrorisme fins a tràfic d’armes– recollits en el mandat. Segons els terminis previstos, una vegada que el jutge de primera instància pren una decisió sobre si executa o no l’euroordre, s’obre un termini de 24 hores en què tant la fiscalia com la defensa poden presentar recurs davant delTribunal d’Apel·lació que tindria quinze dies per pronunciar-se. A la decisió d’aquesta instància també es pot recórrer davant del Tribunal de Cassació, que tindria 15 dies més de termini per pronunciar-se. En total, en circumstàncies normals, el procés s’hauria de prolongar uns 60 dies ampliables a 90, tot i que, com ho demostra el cas de Valtònyc, els terminis poden ser molt més llargs.