L'independentisme s'enreda amb la condemna de la violència

Dissabte, durant la gran manifestació independentista, una pancarta sorprenia per la seva distància amb els missatges que acostumen a esquitxar aquest tipus de marxes. «Ens heu ensenyat que ser pacífics és inútil», proclamava. En una concentració organitzada per Òmnium i l’ANC, que es vanten d’haver reunit durant anys a les Diades centenars de milers de persones que no deixen «ni un paper a terra», el lema grinyolava. La pancarta va desaparèixer al cap de poc temps.

L’autor del missatge explicava a Twitter la seva aventura poc després. «Avui he anat a la manifestació amb aquesta pancarta (un missatge que s’utilitza en les concentracions de Hong Kong). Ens hem posat davant de tot, i gent d’Òmnium i de l’ANC ens han fet fora del carrer, literalment», deia el noi de 25 anys.

El seu cas és potser un exemple del canvi que s’ha produït en una part de l’independentisme respecte a la qüestió de la violència. Des que es va conèixer la sentència del procés, durant diverses nits, nois i noies molt joves han fet barricades als carrers i s’han enfrontat amb la policia. A hores d’ara, les xifres són alarmants: durant els disturbis, hi ha hagut més de 600 ferits –quatre d’ells han perdut la visió d’un ull per l’impacte de pilotes de goma i un altre és un policia en estat greu– i més d’un centenar de detinguts.

L’independentisme institucional ha tingut problemes per reaccionar davant aquest canvi de paradigma. Durant la primera setmana després de la sentència, en la qual es van viure els enfrontaments més crus, Quim Torra s’entossudia a no parlar dels aldarulls, i quan ho va fer els va atribuir a «infiltrats». Només vuit dies després, i després de moltes crides del Govern espanyol, el president de la Generalitat va condemnar amb claredat els actes violents. En paral·lel, Torra coincideix amb ERC i amb diversos diputats de JxCat en les crítiques a l’actuació policial, que han posat el conseller d’Interior, Miquel Buch, en una situació molt difícil.

Puigdemont i Hong Kong

El mateix comportament exhibeix Carles Puigdemont. El cap de setmana, l’expresident criticava en el diari rus ‘Komsomólskaya Pravda’ la UE i la «repressió de l’Estat». Quant als disturbis, es limitava a comparar els fets de Barcelona i d’altres punts de Catalunya amb el que passa a Hong Kong.

Però en altres àmbits se celebra el comportament dels joves. Aquest dilluns, diversos dirigents de la CUP es mostraven «orgullosíssims» de l’«enorme i digna» resposta dels carrers a la sentència del procés,que condemna per sedició nou impulsors de l’1-O i de la declaració unilateral d’independència. El candidat de la formació per al 10-N, Albert Botran, va afirmar que l’única violència ha sigut la dels cossos policials i va qualificar el comportament dels Mossos de «menyspreable».

Paluzie creu que els aldarulls donen «visibilitat»

Notícies relacionades

García Ortiz es responsabilitza de la filtració del cas del nòvio d’Ayuso

El PSOE manté a l’abril el límit per renovar el CGPJ i el PP no fixa terminis

Sense arribar tan lluny, la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, també veu virtuts en les imatges de barricades i càrregues que s’han vist aquests dies a Catalunya. En una entrevista a TV-3, va considerar que la intensitat de les protestes «fa visible el conflicte català» al món. «Són aquests incidents els que fan que estiguem en la premsa internacional de manera continuada», va afegir, alhora que feia responsable de la situació «la violència de l’Estat», que ha condemnat líders d’un moviment «pacífic i democràtic» a penes de presó.

Els esforços de l’independentisme per posar el focus en la «violència policial» –malgrat que, en part, prové del cos que gestiona la Generalitat– van ser evidents en la compareixença d’aquest dilluns de Laura Borràs. La candidata de JxCat per al 10-N va eludir dues preguntes sobre la violència dels manifestants. Segons la seva opinió, els disturbis provocats pels independentistes «continuen mostrant que hi ha un conflicte que l’Estat no vol resoldre políticament». Al tercer intent dels periodistes, i després d’una disquisició sobre què es pot i què no es pot considerar violència, va concedir: «Denunciem sempre i condemnem sempre tota la violència».