El PNB i Compromís es desmarquen d'un manifest per l'autodeterminació

Un total de 10 partits polítics catalans, bascos, gallecs, balears i valencians han firmat aquest divendres a la Llotja de Mar (Barcelona) una declaració conjunta en què reclamen solucions efectives per a les comunitats autònomes amb moviments independentistes significatius. En concret, els signants reclamen un acord polític sobre la crisi catalana, la defensa del dret a l’autodeterminació i l’alliberament dels «presos polítics» i el retorn dels «exiliats». No obstant, el text no compta amb el suport del PNB per considerar que amb prou feines té «esperit constructiu» i arriba en un moment «inoportú» pel context preelectoral. Tampoc Compromís ha subscrit el manifest.

Amb l’assistència del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i del conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, els partits que han rubricat la ‘Declaració de la Llotja de Mar del 25 d’octubre del 2019’ són: BNG, Crida Nacional, CUP, Demòcrates, EH Bildu, Esquerra Republicana, Esquerra Valenciana, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i PDECat-Junts per Catalunya. La declaració que han efectuat conjuntament consta de sis punts. A l’inici, com a introducció, s’al·ludeix a la sentència del judici de l’1-O, que resulta condemnatòria amb els «legítims representants del poble de Catalunya» i amb els líders de les organitzacions socials que van fer possible el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Els primers tres apartats consten de dures crítiques contra la qualitat democràtica de l’Estat espanyol. Els signants asseguren que, després de quatre dècades de la Constitució Espanyola de 1978, «es consta» la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per «la resistència de les velles estructures del règim anterior» i la falta de voluntat política dels grans partits espanyols. Després de quaranta anys, per «acció o omissió», s’ha impedit que Espanya sigui un país «plenament democràtic i modern del seu entorn europeu», diu contundentment el primer apartat.

A més, recull el segon punt, l’Estat espanyol «ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritària, menys democràtica i més repressiva». A continuació, aquests partits fan al·lusió en un tercer punt a la «falta de respecte al dret a l’autodeterminació que Espanya va assumir i va reconèixer» al firmar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics. El manifest continua amb la dura reprovació argumentant que a Espanya «no hi ha cap reconeixement ni respecte per la plurinacionalitat, ni cap separació de poders», sinó que són freqüents «contínues amenaces de suspensió de l’autonomia, l’autogovern i els drets històrics per qualsevol via». El text denuncia també l’«intervencionisme» del Tribunal Constitucional i critiquen les detencions «arbitràries de líders polítics i socials i la persecució policial d’activistes i activitats polítiques de caràcter no-violent».

Notícies relacionades

Així hem explicat les manifestacions d'aquest cap de setmana a Barcelona

El Govern central investigarà els discursos d’odi arran del veto del PP i Vox a les celebracions islàmiques a Jumilla

En el quart punt, els signants expressen la necessitat d’arribar a un acord polític en defensa del dret a l’autodeterminació d’aquests pobles, del caràcter democràtic pacífic de tota l’acció política dels partits signants, de la llibertat dels presos i el retorn dels «exiliats» i de les llibertats civils i polítiques. En el cinquè apartat, els partits polítics nacionalistes reiteren la seva voluntat per seguir el camí democràtic: «Des de la defensa d’aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen al si de l’Estat espanyol», s’explica.

Finalment, els partits nacionalistes involucrats apel·len a la comunitat internacional per possibilitar, recolzar i promoure aquestes solucions. Després de la rúbrica, els signants i el públic assistent a l’acte a l’històric edifici gòtic de la Ciutat Comtal han escoltat la simbòlica cançó ‘El cant dels ocells’, de Pau Casals. Els representants dels partits han posat junts per immortalitzar aquesta firma, que ha comptat amb la presència, entre d’altres, de Bieito Lobeira (BNG), Natàlia Sànchez (CUP), Maddalen Iriarte i Arnaldo Otegui (EH Bildu) i Pere Aragonès i Marta Vilalta (Esquerra Republicana).