SENTÈNCIA DEL PROCÉS
El Suprem: «No ens incumbeix oferir solucions polítiques a un problema d'arrels històriques»
L'alt tribunal diu que no pretén interferir en el debat polític que correspon a d'altres
La sentència precisa que «no té per objecte criminalitzar idees» ni perseguir el dissident
zentauroepp48355529 politica manuel marchena190601210937 /
La sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat a penes d’entre 9 i 13 anys de presó nou dels líders independentistes jutjats pel procés no és excessivament llarga. Malgrat la seva transcendència, no arriba a 500 pàgines. Tot i així, s’ha permès incloure entre els seus arguments certs missatges amb què marca distància amb la política, admet que es tracta d’un problema històric i, sobretot, aclareix que no «usurpa el paper d’altres».
El tribunal presidit per Manuel Marchena es mostra conscient dels «elements que singularitzen i atribueixen una dimensió històrica» als fets enjudiciats i rebutja «oferir –ni tan sols suggerir o insinuar– solucions polítiques a un problema d’arrels històriques».
La reflexió s’emmarca en l’anàlisi que fa dels tractats internacionals sobre el dret d’autodeterminació i, en concret, sobre la resolució dictada pel Suprem canadenc. Poc després afegeix que «no està usurpant el paper que haurien d’haver assumit d’altres, ni pretén interferir en el debat polític amb fórmules legalistes».
Admet que la seva «anàlisi, com és obvi, no pot prescindir de tota una sèrie de connotacions que complementen –però també dificulten– l’anàlisi jurídic», però «aquesta constatació» no pot fer l’alt tribunal «depassar els límits que legitimen la seva funció com a òrgan d’enjudiciament», cosa que faria si es permetés proposar solucions polítiques.
La seva missió, explica la resolució, ha sigut enjudiciar uns fets que el ministeri fiscal, l’Advocacia de l’Estat i l’acció popular que va exercir Vox «han considerat delictius». «La nostra aproximació valorativa a aquests fets ha de limitar-se a examinar si els processats que van impulsar una declaració unilateral d’independència, que ho van fer mitjançant la creació d’una legislació paral·lela sense una altra font de legitimitat que les vies de fet i que van recórrer a la mobilització tumultuària, encaminada a la inobservança dels mandats judicials, han trencat valors constitucionals subjectes a protecció penal», afegeix el tribunal, que va concloure que s’havia comès un delicte de sedició en concurs amb malversació.
Sense ser un destorb
Notícies relacionades«La causa que se segueix en aquesta Sala no té per objecte criminalitzar idees. No busca la persecució del dissident, tampoc encloure en els límits d’una aproximació jurídica un problema d’indubtable relleu polític», explica.
«El dret no pot mai ser un destorb per definir els límits del poder. La idea contrària, això és, subordinar el paper dels tribunals a la contingent conjuntura política, imposant la seva inhibició davant fets indiciàriament encaixables en preceptes penals, suposa jugar perillosament amb els equilibris que defineixen la convivència democràtica», assegura.
