Els presos poden ser indultats sense demanar-ho

Fa mesos que l’esfera política parla sobre la possibilitat d’indultar o no els independentistes jutjats pel procés per alleugerir les penes i escurçar els seus anys a la presó. Amb la sentència ferma del Tribunal Suprem s’obre el camí cap a aquesta mesura de gràcia que, utilitzada com a eina d’excepció perquè suposa una interferència del poder executiu sobre el poder judicial, pot arribar a extingir la seva responsabilitat penal o, almenys, una part. Ara bé, l’indult no eximeix la responsabilitat civil derivada del delicte i tampoc cancel·la els antecedents penals.

L’indult es regula en una llei aprovada el 18 de juny de 1870 i es precisa en el Codi Penal i en la Constitució. Segons la normativa, qualsevol persona pot reclamar l’indult d’un condemnat, «el penat, els seus parents o qualsevol altra persona en el seu nom, sense necessitat de cap poder escrit que n’acrediti la representació». Fins i tot pot proposar-ho «el tribunal sentenciador o el fiscal» i el Govern, sense que el penat hi doni el seu plàcet. 

El catedràtic de Dret Penal Josep Maria Tamarit apunta que «no té una resposta jurídica clara» i que «s’opta per la inèrcia», a causa de l’antiguitat de la legislació. «És una mesura que es va implantar al segle XIX, quan es pensava que els errors judicials podien causar perjudicis irreparables i es volia reforçar l’autoritat del Govern per damunt de tot», afegeix el professor titular de Dret Penal de la Universitat de Barcelona (UB) i director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, Iñaki Rivera. 

L’itinerari fins a l’execució de l’indult comença a les oficines del Ministeri de Justícia. Hi pot acudir tothom i registrar la sol·licitud pertinent. Aquest ministeri demanarà algunes opinions sobre el tema i consultarà al tribunal, a les acusacions i les defenses si s’oposen o no a aquesta mesura, tot i que les seves consideracions no són vinculants. També pot reclamar un informe sobre la seva conducta al director del centre penitenciari on compleixi condemna. 

Una vegada recollida tota la informació, el ministeri elabora un informe per concloure sobre «la justícia o conveniència i forma de la concessió de la gràcia» en el qual fa constar «l’edat, estat i professió, el patrimoni, els mèrits i antecedents, el temps transcorregut en presó preventiva, si anteriorment havia estat processat i condemnat per un altre delicte i si va complir la pena imposada o va ser indultat, a més de circumstàncies agreujants o atenuants».

El penediment

La llei també exposa que es puguin incloure «proves o indicis del seu penediment», però la professora titular de Dret Penal en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Míriam Cugat recorda que «la circumstància del ‘penediment espontani’ es va suprimir del Codi Penal el 1995 i va quedar substituïda per atenuants de confessió o reparació del mal provocat pel delicte, que no exigeixen la prova de la contrició moral».

«Aquest gir legislatiu és l’expressió dels límits que ha de respectar el Dret Penal laic, que s’ha d’orientar cap a la prevenció del delicte i la reparació del mal sense interferir en la llibertat de pensament i sentiment», explica. I resol que, sent una llei de 1870, «s’haurà d’interpretar segons el nou ordre de valors constitucionals i en sintonia de les disposicions previstes en el Codi Penal hereves de l’antic penediment».

Rivera considera que el pendiment «es pot valorar, però que no es pot exigir res perquè l’article 24 de la Constitució estableix que un té dret a no declarar contra si mateix, a no confessar-se culpable».

El document s’eleva al Consell de Ministres en forma de proposta de resolució i pot apuntar en tres direccions: estimar-lo, desestimar-lo o apreciar-lo de forma parcial (és a dir, commutar només una part de la pena). «Aquesta última és una forma en què el Govern deixa clar que no revoca la condemna i que el delicte ha existit, però que considera que la pena és excessiva», aclareix Tamarit. 

Els terminis

El Consell de Ministres tindrà l’última paraula. Pot estimar el que ha dit el Ministeri de Justícia o modificar-ho. «La decisió única i última és la seva», insisteix Rivera. Calcula que el procediment es podria allargar i resoldre’s entre un i dos anys després de l’inici del tràmit.  

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

El Rei haurà de firmar el reial decret, actuant de forma «referendària» com estableix l’article 56 de la Constitució, i la resolució es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

¿Pot el condemnat negar-se a acceptar l’indult? Tamarit assegura que si «no es manifesta fermament en contra o envia un escrit per frenar el procediment, estarà acceptant implícitament la seva responsabilitat i la pena». «Si no diu res, s’entén que accepta», apuntala.