Casado i Rivera rebutgen qualsevol benefici per als condemnats

La sentència del procés s’ha conegut en precampanya electoral, una circumstància que ha afectat les posicions dels dirigents polítics davant d’una sentència judicial, que aquesta vegada sí, és històrica. Pablo Casado (PP) i Albert Rivera (Ciutadans) van descartar anar a les seus dels seus partits i van voler investir de solemnitat les seves paraules. Van triar la sala de premsa del Congrés per pronunciar-se, tot i que això no els va treure l’oportunitat de barrejar la delicada situació a Catalunya amb els seus interessos abans del 10-N.

El líder dels taronges va començar a parlar quan Pedro Sánchez encara ho feia a la Moncloa, com si no li interessés escoltar el que el president en funcions estava dient. Seguidament, i després que el secretari general del PSOE hagués acabat, va aparèixer Casado a la sala. Tots dos van coincidir a reclamar a Sánchez que no indulti els condemnats i també el van advertir contra qualsevol benefici penitenciari que els dirigents de l’1-O puguin obtenir, a l’estar aquesta matèria transferida a la Generalitat. El cap de l’Executiu en funcions, també de precampanya, havia advocat en la seva declaració institucional pel compliment «íntegre» de les condemnes, detall que tant Rivera, que no va voler escoltar-lo, com Casado, que sí que ho va fer, però ho va obviar, van oblidar.

Els líders del PP i Ciutadans van avisar Sánchez que seran vigilants perquè els dirigents independentistes no obtinguin cap «privilegi» a les presons, tenint en compte que aquesta matèria està transferida a la Generalitat. Segons Rivera, els votants «mereixen saber» què farà cada candidat «després del 10 de novembre» respecte als indults.

Fonts de la direcció popular van demanar que el Govern posi la fiscalia «en guàrdia» davant de qualsevol concessió del tercer grau als condemnats o qualsevol benefici penitenciari, una cosa que aquestes fonts van concretar en la possibilitat que participin en mítings durant la campanya de les generals. No obstant, tot i que la fiscalia pot recórrer davant del jutge de vigilància penitenciària els beneficis, la impugnació no paralitza la concessió fins que no hi hagi una nova resolució judicial. 

Les reformes legals del PP

Casado va aprofitar per recordar les diferents reformes legislatives que ha proposat al llarg de l’últim any perquè una situació «tan greu» no torni a repetir-se. Entre d’altres, modificar la llei de l’indult per prohibir-lo en cas de sedició o rebel·lió; recuperar la tipificació del referèndum il·legal, que va ser derogada per José Luis Rodríguez Zapatero el 2005; tornar a incloure el delicte de sedició impròpia; introduir el compliment íntegre de les penes per a condemnats per rebel·lió i sedició; reprendre les competències en matèria penitenciària; canviar la llei de finançament de partits per tallar les subvencions a les formacions amb condemnats per rebel·lió o sedició; retocar la llei general audivosiual per evitar «propaganda a favor de la independència» des dels mitjans públics; reforçar l’alta inspecció educativa; i impulsar la reforma de l’euroordre perquè les peticions de processats per delictes tan greus com els de Carles Puigdemont siguin «automàtiques».

Notícies relacionades

El País Basc, tan lluny

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Rivera, per la seva banda, es va mostrar insistent en la necessitat de mantenir una reunió amb Sánchez, malgrat que el va plantar a l’estiu quan el president en funcions el va convocar per a la formació de Govern. Amb la davallada a les enquestes, el líder de Ciutadans busca el seu espai i va reclamar al cap de l’Executiu una reunió a tres bandes, en la qual participi també Casado. Sánchez va trucar a tots dos a primera hora de la tarda. Poc va transcendir d’aquestes converses tot i que es va saber que el secretari general del PSOE va descartar aquesta cita ara per ara. 

Vox: «És una vergonya per a Espanya»

Vox considera la sentència «una vergonya per a Espanya» per considerar que estava provat el delicte de rebel·lió, pel qual han eximit els dirigents. El secretari general del partit, Javier Ortega Smith, que va exercir l’acusació popular en el procés, va dir que havia d’estudiar la resolució a fons i va anunciar un recurs, que només podrà presentar-se davant del Tribunal Constitucional o el Tribunal Europeu de Drets Humans.