Guia de les manifestacions previstes a Catalunya en resposta a la sentència del procés

Fa mesos que partits i entitats ideen una resposta a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders del procés independentista. Pocs dies abans de conèixer la resolució dels magistrats, els diferents actors van revelant els seus plans, tot i que el factor sorpresa continua garantit.

1. Aturada «immediata»

L’ANC suggereix als ciutadans impulsar una aturada «immediata» quan es conegui la sentència. Animen a reaccionar de manera «espontània», a fer sentir la seva veu, ja sigui parant el cotxe i fent sonar el clàxon si s’està circulant, fent soroll i protestant al carrer o sortint al carrer si s’està a la feina o a casa.

2. Concentracions a les 20.00 hores

El mateix dia, l’Assemblea convoca el sobiranisme a manifestar-se a les 20.00 hores en diferents punts del territori català, tot i que ara per ara no especifiquen les ubicacions de les concentracions. Per saber on caldrà anar i quan, se sol·licita que se segueixin les xarxes socials de l’entitat, perquè serà a través d’aquests canals on es farà una crida a la mobilització, de manera ràpida i coordinada.

3. Gran enganxada de cartells

Així mateix, en aquesta data organitzacions secessionistes promouran una gran enganxada de cartells a tot Catalunya per mostrar el rebuig de la sentència i reafirmar la seva aposta per la independència.

4. «Marxes per la llibertat»

La gran aposta de l’ANC i Òmnium Cultural són les «marxes per la llibertat»: cinc marxes «populars i massives» durant tres dies des de cinc punts diferents fins a confluir a Barcelona per col·lapsar la xarxa viària. Les manifestacions se celebraran de dimecres a divendres, tot i que els impulsors no especificaran les dates fins que s’exposi la sentència. Les columnes sortiran de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona i recorreran uns 100 quilòmetres que es dividiran en cinc etapes a peu. Cada una té aproximadament uns 20 quilòmetres. Segons van explicar en un comunicat, el primer i el segon dia els manifestants recorreran dues fases (una al matí i una altra a la tarda), mentre que el tercer dia només n’abordaran una, ja que preveuen arribar a Barcelona al migdia.

⬛️⬜️📢 Prepara't per a les Marxes per la Llibertat

👫 5 marxes de 3 dies des de 5 punts del territori confluiran a Barcelona. Uneix-te a la teva!

ℹ️Més informació a https://t.co/j8XZZ1F2im

📲Aviat, més detalls a través dels nostres canals oficials#ObjectiuIndependència pic.twitter.com/P5sV98spGw

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) 9 de octubre de 2019

5. Vaga general

El sindicat independentista Intersindical-CSC ha convocat vaga general a Catalunya el 18 d’octubre. Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, no s’afegeixen a la convocatòria. L’aturada argumenta motius econòmics i socials, com la reclamació de la derogació de la reforma laboral i la implantació d’un salari mínim de 1.200 euros a Catalunya, tot i que a ningú se li escapa que s’ha fet com una manera d’emparar la reacció a la resolució per l’1-O.

6. Vaga d’estudiants

El Sindicat d’Estudiants (SE) ha fet una crida a «aturar les classes» amb una vaga a instituts i universitats els dies 16, 17 i 18 d’octubre com a resposta a la sentència de l’1-O. En un comunicat, han convocat a acudir a la plaça Sant Jaume de Barcelona i places de les capitals de província, i a les concentracions que es puguin convocar aquell dia a la tarda. La convocatòria preveu 72 hores amb 16 piquets i assemblees davant d’instituts i universitats; dijous 17, manifestacions a Barcelona, Tarragona i Girona a les 12 hores, i el divendres 18, una mobilització a les 12 hores a la plaça Universitat de Barcelona.

7. La incògnita del Tsunami Democràtic

Els partits i les entitats han fiat part de la resposta a un nou actor irrastrejable amb una agenda de mobilitzacions pròpia: el Tsunami Democràtic. La seva aposta per la desobediència civil massiva i pacífica, sense líders ni portaveus, es viralitzarà a través de les xarxes socials. I és que el seu impuls es basa en una xarxa civil de persones enganxades al territori capaces d’orquestrar mobilitzacions només fent una crida a la ciutadania a sumar-se en punts concrets.

Una infraestructura similar a la que va fer possible l’1-O. Durant aquestes últimes setmanes han ocupat sucursals bancàries i seus d’empreses de l’Íbex 35. Quan es conegui la resolució, preveuen «paralitzar» Catalunya, sigui amb talls de carreteres, manifestacions o ocupacions d’infraestructures estratègiques des de la no-violència.

➡ La resposta a la sentència requereix mobilització immediata.

📣 Fes arribar aquesta informació a tot el teu entorn!

📱Uneix-te al canal de Telegram: https://t.co/m21FeZsfsf#LaForçaDeLaGent 🌊 pic.twitter.com/ZpF6MI4aRX

— Tsunami Democràtic (@tsunami_dem) 7 de octubre de 2019

8. La reubicació dels CDR

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) havien perdut pistonada als carrers, però l’empresonament de set membres acusats de terrorisme els ha fet reviure amb una gran manifestació a Sabadell. Amb una estructura organitzativa diferent a la del Tsunami Democràtic, s’organitzen de forma descentralitzada pel territori català de manera assembleària i sense seguir una jerarquia. Mantenen igualment actuacions sorpresa a les quals insten a participar a través de les xarxes socials. De moment, la seva agenda pròpia continua sent desconeguda, tot i que s’han afegit a les marxes organitzades per l’ANC i Òmnium Cultural.

👉 Per la llibertat
👉 Per la República
👉 Perquè ho volem tot

👭👬👫 Fem de les Marxes per la Llibertat un clam unànime que ressoni arreu!

🛣️ Cerca els trams més propers al teu territori i uneix-t'hi. Totes som necessàries.

Aturem el país.#ComençaLaRevolta #CDRenXarxa pic.twitter.com/ST0aVTnzQD

— CDR Catalunya #RevoltaPopular 🔥 (@CDRCatOficial) 7 de octubre de 2019

9. El front institucional

El Govern i el Parlament tracen també la seva pròpia reacció. El president de la Generalitat, Quim Torra, va defensar la desobediència civil i va anunciar en la sessió de control les idees genèriques amb què l’Executiu afrontarà la sentència: «Fermesa, serenitat, responsabilitat, determinació i sense sortir del que ens ha fet forts, que és l’únic camí, el del vot i la paraula». JxCat i ERC no volen posar en risc les institucions amb una nova suspensió de l’autonomia via article 155. «Cal reforçar les institucions, no debilitar-les», reiteren, i estudien una resposta que podrien portar al ple per donar una mostra d’unitat.

Notícies relacionades

Així hem narrat els dies previs a la sentència del procés

Sentència completa del judici del procés: text íntegre en PDF

Per la seva banda, el president de la Cambra catalana, Roger Torrent, apel·la al «80%» de la ciutadania en favor del dret a l’autodeterminació i la llibertat dels independentistes empresonats per respondre més enllà de l’independentisme i incloure-hi els comuns. En el debat de política general, van aprovar resolucions en favor d’una «amnistia» i de la «desobediència institucional», tot i que els socis de Govern la van avalar sense ànim d’exercir-la. 

10. La rèplica de Societat Civil

Fa mesos que Societat Civil Catalana (SCC) adverteix que si l’independentisme «abraça de nou la via de la confrontació, el desbordament i la insurrecció», sortiran al carrer una altra vegada. Després de les grans manifestacions del 8-O i el 29-O del 2017, van decidir rebaixar la seva agitació, tot i que ara no dubten a tornar a convocar mobilitzacions després de la resolució de l’1-O. «La legalitat democràtica és la premissa bàsica de la convivència i la igualtat. Si algú intenta vulnerar-la de nou, ens tindrà al davant», van avisar en un manifest.

• Seguiu tota l’actualitat política al canal de Telegram d’EL PERIÓDICO