Anar al contingut

LES ESQUERRES

Tardà i Domènech, amb mà esquerra

Joan Tardà i Xavi Domènech fan vots per un futur Govern progressista

Tots dos culpen Sánchez del fiasco de la fallida investidura d'un president del Govern

Xabi Barrena

Tardà i Domènech, amb mà esquerra

JOAN CORTADELLAS

Joan Tardà arriba amb anterioritat a la cita amb EL PERIÓDICO. Porta sota el braç ’El único camino’, l’autobiografia de Dolores Ibárruri, ’La Pasionaria’, en la mateixa edició que va llegir fa dècades, la de Bruguera, de l’any 1979. Xavier Domènech arriba puntual, amb un altre llibre, un sobre lingüística catalana. Tòpics creuats. La cita és també literària. Tots dos, juntament amb la periodista Àngels Barceló han escrit ’Entre Ítaca i Icaria’, ’Reflexiones sobre Cataluña, España y las izquierdas’ (Roca Editorial, 220 pàgines). Amb aquest títol ("Fue una idea de Xavi y es lo mejor del libro", deixa anar Tardà) és obvi que la conversa havia de girar sobre l’actualitat.

Per exemple, sobre la convocatòria d’eleccions que aquest dimarts ha formalitzat Felip VI. L’anàlisi dels dos exdiputats en el Congrés presenta diversos punts de coincidència. Per a Domènech, «el gran problema» perquè arrelés un acord entre el PSOE i Podem «ha sigut [Pedro] Sánchez». «El 28-A, després d’una onada de temor d’un possible Govern de les dretes, es va configurar una majoria d’esquerres. Sánchez podria haver dit ’formaré un Govern progressista i a solucionar el problema de Catalunya’, però no ho va fer. Ni una solució», raona l’exdiputat dels comuns. I prossegueix: «La moció de censura va demostrar que hi havia una alternativa al PP. Després de les eleccions, el PSOE no ha volgut aquesta majoria i ara vol que la gent canviï el vot. Ha desconvocat l’electorat a veure si li’n surt un altre. Crec que es donarà una patacada».

Per a Tardà, «el PSOE va presentar de mala gana la moció de censura, després de la sentència del ’cas Gürtel’. Quan li vaig preguntar a José Luis Ábalos ’¿esteu disposats a governar?’, ell va respondre que ’a governar per anar governant’», revela. El diagnòstic sobre el succeït en aquestes setmanes és clar per al republicà: «No han fet res per governar amb Podem. L’objectiu és governar amb Ciutadans. Entre altres coses, Sánchez té complex d’inferioritat davant de Pablo Iglesias. Sánchez culturalment és pobre, és líquid perquè no té formació».

I mentrestant, a Catalunya, ¿què? Per a Domènech, «l’aspiració d’un Govern catalanista d’esquerres sobiranista i republicà hauria de ser compartit per tots». «I el que se’m fa estrany és que hi hagi persones d’esquerres les aspiracions de les quals no passin per aquí, sinó per un front d’ordre configurat al voltant del PSC amb la Lliga Democràtica, PP, Cs, la postconvergència... això és horrible», afirma.

Sentència dura

I és que «tal com es configura la situació», diu, la sentència pel judici al procés «serà dura». «I no es podrà actuar com si no existís aquesta sentència», assevera. I insisteix: «Els que es diguin catalanistes d’esquerres i no hi siguin per trobar-se amb altres forces el millor que poden fer és dedicar-se a altres coses».

Sobre l’actual Govern, l’opinió que guarda Domènech és pèssima («és un nyap», valora). «El Govern, i la unió entre la postconvergència i ERC, està esgotat. Davant d’això, després de les pròximes eleccions que s’haurien de celebrar com més aviat millor, o bé es configura el front d’ordre al voltant del PSC, o bé s’articula el front d’esquerres», pondera.

Per a Tardà, el futur immediat passa per tres claus: «L’aparell estatal ha dipositat totes les seves esperances de solució en els efectes de la repressió, ignorant la història de Catalunya. El que és evident és que el clamor de l’amnistia anirà ’in crescendo’ i anirà sent assumit per sectors que no són ni autodeterministes, simplement demòcrates. D’altra banda. la crisi econòmica obligarà que l’acció del Govern sigui com a mínim d’una socialdemocràcia radical. I finalment, el gran objectiu és establir un diàleg sense condicions amb l’Estat encaminat a aconseguir un referèndum». Perquè la solució al conflicte institucional passa, per a Tardà, sí o sí, per un referèndum d’autodeterminació, tot i que no sàpiga «quina forma tindrà».

El dard

Per tot això, la solució que recepta el republicà és el del «front ampli», amb ERC, JxCat, comuns i la CUP. «En aquest Executiu, el centredreta català, tindria el 25%, és a dir, estaria en minoria davant l’esquerra». També Tardà advoca per eleccions «com més aviat millor» i considera que si no s’aconsegueix aquest Govern quadripartit «el procés no avançarà». «Al revés, es consolidaran els blocs. Els sectors més carques del PSC i de la postconvergència volen adaptar al segle XXI les dinàmiques dels anys 80 i 90 en què un es quedava la Catalunya ’catalana’, del ’hinterland’, i l’altre la regió metropolitana», afirma. I finalitza amb un dard contra el que, en temps, es deia ’sociovergència’: «Al PSC i als nacionalistes els convé que a les esquerres no liderin. El PSC vol els comuns, i la postconvergència, a nosaltres, com els masovers de la seva finca. Ells no tenen cap altre projecte que mantenir-se en el poder».