Anar al contingut

EL DILEMA CATALÀ

L'independentisme admet que només va salvar la Diada més complexa

El sobiranisme admet haver viscut el seu Onze de Setembre més difícil

Admet el cansament de les bases i s'emplaça a «posar-se les piles»

Fidel Masreal

L'independentisme admet que només va salvar la Diada més complexa

Robert Ramos

«¿La Diada? Afortunadament ja ha passat», així resumeix un dirigent polític de l’independentisme l’estat d’ànim i la valoració després de l’Onze de Setembre  d’aquest any. La coincidència entre tots és que es tractava de la commemoració més complicada dels últims anys a causa del clima de divisió previ entre els diferents líders i partits sobiranistes.

El més destacat de les valoracions en privat és que no es pot dir que l’independentisme estigui mort al carrer, per la massiva assistència a la convocatòria de Barcelona malgrat el descens de participants respecte a altres anys. En aquest sentit, el president del ParlamentRoger Torrent, d’ERC, ha posat èmfasi en la persistència del moviment independentista: «No són tan interessants les xifres com el moviment de fons i la seva resiliència. Les xifres són relatives, si es tracta de comptar-nos, comptem-nos a les urnes», ha defensat en una entrevista a Ràdio 4, i ha destacat que «no hi ha cap altre moviment civil i polític a Europa que s’hagi manifestat de manera tan massiva, cívica i de forma persistent» com ho fa l’independentisme català.

Menys alegria

«És obvi que l’alegria no era la mateixa», admet un dirigent.  «La gent està més cansada», afegeix una altra representant política. La sensació entre els polítics és que han «de posar-se les piles» en relació amb la qüestió clau, teixir l’estratègia comuna. «S’està fent», asseguren a JxCat, i recorden la cimera de partits i entitats de fa quinze dies a Ginebra, Suïssa.

El conflicte entre ERC i Puigdemont continua vigent, malgrat les apel·lacions de l’ANC i Òmnium a la unitat. Els partidaris de l’expresident es pregunten si el discurs republicà de sumar més suports a l’independentisme i de recuperar el 80% de recolzaments al dret a decidir aconsegueix o aconseguiria omplir més els carrers en jornades com la d’ahir.

«Estem en transició», es reconeix, i es posa el focus en la necessitat que les bases independentistes percebin que la vocació d’unitat és certa.

El silenci espanyol

Una altra de les ressaques de la Diada al si del sobiranisme té a veure amb la reacció, o la no reacció, de la resta de l’Estat i les seves institucions. A JxCat s’insisteix en el missatge a l’Estat que «l’independentisme no desapareixerà» i es pregunten què impedeix a Pedro Sánchez prendre la iniciativa. Torrent ha acusat el president del govern espanyol en funcions i líder del PSOE de tenir la voluntat de «cronificar» el conflicte amb Catalunya i l’ha advertit que «no es pot retenir per la força tota la població» que desitja l’autodeterminació i la independència.

Mentrestant, les estratègies de fons segueixen igual de divergents que dimarts, abans de la treva de la Diada. El president Torra insisteix en la desobediència per accedir a la independència. La CUP planteja un escenari semblant, mentre que al PDECat hi ha divisió d’opinions entre Puigdemontistes i moderats, mentre ERC manté la seva estratègia basada a ampliar la base social de l’independentisme i optar a un nou referèndum o convocar eleccions anticipades. Els republicans –objecte implícit de les crítiques de l’ANC en la manifestació, per haver negat validesa definitiva a l’1-O o desvincular-se de la unilateralitat– no donen tampoc mostres de deixar de banda la seva estratègia.