Anar al contingut

ELS PLANS DEL LÍDER SOCIALISTA

Sánchez avisa que "no llança la tovallola" després de fracassar en la seva investidura

El president en funcions suggereix que buscarà l'abstenció del PP, Cs i Podem per ser reelegit

Trucarà "pròximament" a Casado, Rivera i Iglesias per demanar-los que no bloquegin

Gemma Robles

Pedro Sánchez continua fent història. Aquest dijous, aconseguint al Congrés 124 vots a favor, 67 abstencions i 155 vots en contra, es va convertir en el primer aspirant a una investidura que fracassa dues vegades. Sánchez té en el seu palmarès ser el primer líder que va arribar al poder a través d’una moció de censura. Va estrenar també la llista de candidats que van reclamar la confiança de la Cambra –va ser el 2016, sense èxit– malgrat no ser el guanyador d’unes generals. Pot presumir des d’ara d’haver sigut pioner a intentar un Govern de coalició, tot i que l’experiència pilot hagi sigut un fracàs i, a més, vist això a l’hemicicle, hagi saltat pels aires la relació amb Unides Podem. En tot cas, no llança la tovallola, va avisar ahir a la nit, i planteja una nova estratègia de negociació que amplia el focus en els principals partits per intentar una altra votació abans del 23 de setembre, evitant eleccions.

Com ja va avançar EL PERIÓDICO, Sánchez sempre va tenir a les seves carpetes de treball un 'pla b' per si la jugada presidencial no li sortia al juliol: triplicar la pressió perquè el PP i Cs s’afegeixin a la llista de grups que ja s’han abstingut i, el mes d’agost o el mes de setembre, mirar de desbloquejar la situació amb una abstenció general que inclogui Podem. Això és, una abstenció global de gairebé tota la Cambra l’objectiu oficial de la qual no sigui fer president un socialista, segons la seva tesi, sinó evitar un avanç electoral afavorint que governi la força més votada el 28-A. Amb aquest argument el cap del PSOE anuncia que convocarà a reunions populars, taronges i morats. Tant Pablo Casado com Albert Rivera han advertit que no estan per un canvi de posició.

No obstant, el Sánchez que porta dues negatives a la seva investidura a l’esquena no sembla favorable a allargar la mà només a Iglesias. La negociació exclusiva es va acabar. I això, malgrat que un bon grapat de polítics –Gabriel Rufián, d’ERC; Aitor Esteban del PNB; Joan Baldoví, de Compromís, i Alberto Garzón, d’IU, entre d’altres– s’ofereixen a intervenir entre les dues forces progressistes per reprendre la via de la coalició. Advoquen, de fet, per asseure’s ja a l’agost amb aquesta finalitat. D’acord amb el que va dir Sánchez aquest dijous a Telecinco, hi haurà contactes imminents, sí, però a diverses bandes i col·locant Podem com un interlocutor més amb qui el qual es buscaran acords "sectorials", mentre mira de convèncer el PP i Cs que desbloquegin la situació.

La "frustració"

Els plans de Sánchez, que afirma que està "frustrat" amb els morats, no quadren amb el que diu que vol Iglesias. Aquest últim insisteix que manté la seva mà estesa per a un Govern de coalició. Els socialistes són conscients que aquesta serà la posició de partida, però confien que Podem no s’atreveixi a moure’s de l’abstenció en la qual ja s’ha instal·lat en les últimes dues votacions i que siguin els populars i taronges els que s’uneixin al club dels abstencionistes. Això sempre que el Rei constati pròximament que hi ha algun canvi i torni a demanar a Sánchez que intenti una altra investidura.

De moment, a l’esquerra li toca superar el xoc i disminuir la tensió. Les últimes hores de negociació no hi han ajudat. Després que dimecres, a mitja tarda, Sánchez telefonés a Iglesias per confirmar-li que la seva oferta definitiva consistia en una vicepresidència social i tres ministeris (Sanitat, Vivenda i Igualtat) i que el líder morat continués exigint àrees com Hisenda i Treball (una vicepresidència i cinc ministeris en total), va començar una difusió massiva de documents de treball des de la Moncloa que va incomodar el suposadament cridat a ser "soci preferent".

Dijous, a hores de la investidura, la negociació es va despertar en coma. Però Podem no va renunciar a fer no una, sinó dues piruetes a favor de la coalició: van presentar a mig matí una primera oferta d’urgència que baixava la demanda de cinc a tres ministeris, sempre que fossin Treball, Ciència i Sanitat. El PSOE va dir que no. Els morats van anunciar que anaven a l’abstenció. Ja en ple debat, Iglesias va tornar a jugar-se-la amb un últim intent. Va oferir quedar-se amb les polítiques actives d’ocupació a canvi de no exigir la cartera de Treball i, de passada, va puntualitzar que la idea no era seva, sinó d’un "respectable" socialista. 

El comentari va tocar l’entranya del grup del PSOE, que va interpretar que es tractava de José Luis Rodríguez Zapatero i que, utilitzant la seva figura, pretenia donar-los una plantofada retòrica en tota regla. La veu dels que es van sentir ofesos va ser Adriana Lastra, que li va dedicar una rastellera de retrets al líder morat per després etzibar-li que reclamava competències ja transferides a les comunitats. Es va produir la votació, que va deixar Sánchez sense investidura. Almenys, de moment perquè, repeteix, ell no llança la tovallola.