"no hi ha delicte"
El jutge Pedraz rebutja la querella de Vox contra Zapatero per col·laborar amb ETA
El partit ultradretà acusava l'expresident per fets no constitutius de cap delicte
El magistrat fa seu el criteri fiscal que reprodueix el criteri del Suprem sobre col·laboració
48084998 59 /
El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha rebutjat la querella de Vox contra l’expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero per suposats delictes de col·laboració amb banda armada, revelació de secrets i omissió del deure de perseguir els delictes durant la negociació que va mantenir amb ETA entre el 2005 i el 2007 per acabar amb l’activitat terrorista.
El titular del Jutjat Central d’Instrucció número 1 ha fet seu el criteri fiscal, que va informar en contra d’obrir diligències d’investigació al considerar que els fets denunciats en la querella no eren constitutius de cap delicte. El partit de Santiago Abascal afirmava que Zapatero era coneixedor que ETA estava fabricant explosius i en el marc de les negociacions que mantenia li va proporcionar informació reservada i es va oferir per influir a l’Estat francès. També denunciava que va informar el mediador de l’organització terrorista que França preparava un important cop en contra seu la banda.
La fiscalia considerava que "és totalment obvi que els fets denunciats estimats com a delictius, a part de no tenir cap aliment probatori, sense versemblança i cap fonamentació, no constitueixen cap delicte”, al qual s’uneix que el de la col·laboració amb organització terrorista ja ha sigut descartat pel Tribunal Suprem en altres casos.
Entre els arguments del Ministeri Públic que el jutge fa seus hi ha que la querella es conforma per una sèrie d’afirmacions que tenen l’origen en notícies periodístiques de tota índole, elevant a la categoria de certs i incontrovertibles els fets que s’hi descriuen. Afegeix que l’escrit de la querella evidencia que s’"eleva a categoria de fet demostrat afirmacions dejunes de tot aliment probatori que és, en definitiva, el que les parts han d’aportar quan volen iniciar un procediment penal".
D’acord amb l’informe de la fiscalia, la imputació que figura en la querella, explica la resolució, no és nova ni per la persona contra qui s’adreça ni pels fets que se li imputen, un cas que va arribar al Tribunal Suprem i que va establir el caràcter no delictiu de les converses que el poder polític, com a representant de la sobirania nacional pot mantenir amb diverses organitzacions i sobretot quan (com en el cas que ens ocupa) comptaven amb l’aval del Parlament de la Nació.
La interlocutòria, després d’analitzar les resolucions del Suprem sobre la matèria, conclou que és evident l’absència d’elements contra el querellat, per la qual cosa la doctrina jurisprudencial ofereix escàs marge al dubte "respecte a la insostenibilitat de la qualificació jurídica realitzada pels querellants com a col·laboració amb organització terrorista", per la qual cosa és procedent rebutjar de ple l’esmentada qualificació i arxivar les actuacions.
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Alves, submís davant el jutge i desafiador al sortir de presó
- Max Espargaró, el ‘mecànic’ de qui es refia el papa
- El canvi d’horas’encalla a Europa
- L’IVA al 21% torna al gas i el de la llum seguirà almenys fins a l’estiu
- Dubtes tributaris ¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Salaris Aquest és el sou d’un militar a Espanya
- Neteja ¿Per què la gent està tirant sal pel lavabo a la nit?: el truc que evita moltes malalties
- Una cullerada de mel al dia: així canviarà el teu cos si la prens