Anar al contingut

Ones a l'oasi d'ERC

L'executiva posposa el debat sobre la investidura de Pedro Sánchez

Un sector del partit pretén prendre ja una posició per «portar la iniciativa»

Xabi Barrena / Daniel G. Sastre

Gabriel Rufián, Marta Vilalta, Mirella Cort�s y Joan Tardà (ERC)

Gabriel Rufián, Marta Vilalta, Mirella Cort�s y Joan Tardà (ERC)

Hi ha debat intern en ERC a compte de la investidura de Pedro Sánchez. Dins de l’escala de Richter de tensió sísmica política es pot afirmar que és lleu, tot i que tenint en compte que el passat el vesper republicà, des de l’arribada d’Oriol Junqueras, és gairebé un oasi, es pot monitoritzar en un futur en què deriven aquestes ones sobre la superfície de l’aigua.

La poca gravetat de l’assumpte es justifica en el fet que la polèmica no orbita sobre el què, és a dir, si es dona suport o no al líder socialista en el seu afany per repetir inquilinat a la Moncloa. Sinó que el debat, enverinat, se centra en “el com i el quan”, en paraules d’un membre de l’executiva, es transmet a l’exterior de manera oficial que es permetrà la unció de Sánchez.

Dos són els blocs en litigi. D’una banda, els que coneixen fil per randa el front de Madrid, per freqüentar-lo des de fa anys, és a dir, Gabriel Rufián i Joan Tardà. Al costat d’ells, se situen Pere Aragonés i Ernest Maragall, per exemple. Tots ells, partidaris de “portar la iniciativa” i posar en un compromís Sánchez i el PSOE amb una ‘abraçada’ del que ell renega en públic però que, vista l’actitud de Podem i Ciutadans, no pot prescindir-ne si vol ser investit.

Aquesta voluntat d’aquesta part d’ERC, segons algunes fonts, comptaria amb el suport del mateix Oriol Junqueras.

Entre els que prefereixen no abordar el tema per endavant, és a dir, almenys fins que no hi hagi una data per al debat d’investidura sobre la taula, hi hauria la secretària general del partit, Marta Rovira, la portaveu, Marta Vilalta i el diputat al Congrés Gerard Gómez del Moral. Les seves raons es fonamenten, bàsicament, que no s’han de córrer riscos inútils i elegir el partit el moment que més li convingui (ergo, el que porti menys crítiques, per exemple, de l’electorat més hiperventilat) per expressar el seu posicionament.

I sobretot, aquest sector d’ERC no renuncia a forçar Sánchez a moure’s i a acostar-se als republicans. L’altra facció, per part seva, entén el suport sense més ni més a la investidura com una aposta de futur, “per fixar una base en què s’estableix el diàleg al llarg de la legislatura”, pondera una veu partisana.

 Vilalta, en la roda de premsa posterior al conclave, va lamentar la “irresponsabilitat” de Sánchez, per no negociar la seva investidura i l’ha citat a treballar “de forma valenta” perquè és moment “de parlar, dialogar i negociar una solució democràtica” per a Catalunya. Vilalta va llançar fins i tot un avís als socialistes a compte d’una eventual repetició de les eleccions: “Les urnes mai ens fan por”.

També el PDECat va abordar aquest dilluns la qüestió. Aquesta part de l’univers postconvergent, amb uns quadres més inclinats que el sector de JxCat més fidel a Carles Puigdemont a facilitar la investidura de Sánchez, tampoc té pressa. El president del partit, David Bonvehí, va dir que “encara no és moment” de prendre una decisió, i va evitar tant com va poder pronunciar-se sobre el debat intern que ha provocat l’assumpte.