Anar al contingut

Nou xoc a JxCat per la investidura de Sánchez

Els diputats presos Sànchez, Rull i Turull demanen l'abstenció en una carta

L'entorn de Puigdemont es resisteix a abandonar l'estratègia de bloqueig

Daniel G. Sastre

Nou xoc a JxCat per la investidura de Sánchez

DAVID CASTRO

La pugna interna entre pragmàtics i puigdemontistes aflora de nou a JxCat. Aquesta vegada el motiu és la investidura de Pedro Sánchez. Els primers, encapçalats pels presos Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, són partidaris de facilitar el camí del líder del PSOE, amb una abstenció si és necessari; els segons, entre els quals es troba la cap de files efectiva en les últimes eleccions generals, Laura Borràs, no creuen que hi hagi motius per canviar la política de bloqueig que impulsa Carles Puigdemont.

Els presos de JxCat han deixat clara la seva actitud mitjançant una carta que han enviat a la direcció del partit. Sànchez, Rull i Turull, que són tres dels set diputats que la formació hereva de Convergència té al Congrés, exposen a set folis les seves raons a favor d’una abstenció per facilitar la investidura de Pedro Sánchez, segons ha avançat ‘Nació Digital’.

Fonts postconvergents han destacat, en una conversa amb aquest diari, que la missiva inclou “cinc grans arguments” sobre els quals sustenten la seva posició, entre els quals destaca el seu rebuig de la via unilateral i la necessitat que l’inici de la legislatura espanyola aporti estabilitat a l’escenari polític.

És un punt de vista molt semblant al que va expressar Artur Mas fa uns quants dies, quan a Catalunya Ràdio es va mostrar partidari de donar una oportunitat a Sánchez. “Prefereixo algú que no cali foc a casa meva tot i que no aporti la solució”, va dir, decantant-se pel líder socialista, poques hores després d’haver-se reunit amb Puigdemont a Waterloo. Els dos expresidents van abordar les seves desavinences respecte a la investidura en la seva trobada, però no van arribar a cap acord.

Càlculs per a la segona volta

Si prospera, l’abstenció de JxCat permetria a Sánchez superar la investidura, en la segona votació del Congrés, amb el recolzament d’Unides Podem, del PNB, del Partit Regionalista de Cantàbria (PRC) i de Compromís, i tot i que Esquerra hi votés en contra.

En els dos últims dies hi ha hagut reunions en les quals han participat, entre d’altres, el líder del PDECat, David Bonvehí, amb representants de l’entorn de Puigdemont. També s’ha abordat la qüestió sobre el que s’ha de fer en la votació d’investidura en una trobada que han mantingut aquest dijous els quatre diputats en llibertat de JxCat amb els seus companys presos a la presó de Lledoners, segons han confirmat des de la formació.

Veus del PDECat, que recorden que els presos van encapçalar les llistes de JxCat en les últimes eleccions, asseguren que una abstenció en la investidura “o, fins i tot, un vot a favor” ajudaria a impedir que s’assenti la impressió que ERC –que encara no ha decidit la seva posició formalment– representa ara l’independentisme temperat que pot influir en les polítiques que afecten la vida diària dels catalans.

Però tres dels companys dels presos al Congrés –Borràs, Jaume Alonso-Cuevillas i Míriam Nogueras– pertanyen al cercle de confiança de Puigdemont i, segons les fonts consultades, no estan en absolut per ajudar Sánchez a continuar a la Moncloa.

Junts per la República demana el 'no'

De fet, un altre corrent intern de l’atomitzat univers postconvergent, Junts per la República, va distribuir el 25 de juny un argumentari en el qual reclama “a les forces independentistes” que votin ‘no’ a la investidura del líder del PSOE.

L’associació, que agrupa diputats independents de JxCat al Parlament, defensa, entre altres arguments, que el PSOE “forma part del bloc del 155” o que la situació processal dels presos “no variarà, sigui quin sigui el sentit del vot dels grups independentistes”. “Per responsabilitat, per coherència i perquè seria absurd que les víctimes de la repressió sortissin al rescat del Govern d’un Estat que criminalitza l’independentisme, que el persegueix i que l’empresona”, acaba el document, s’imposa no facilitar la reelecció de Sánchez.

La pugna no és més que un nou episodi de la lluita pel control de l’herència de Convergència. En el passat recent hi ha pistes per a tots els gustos per aventurar quina visió pot imposar-se aquesta vegada. Els pragmàtics, quan Marta Pascal encara dirigia el PDECat, van vèncer en el debat sobre el que s’havia de fer en la moció de censura que va tombar Mariano Rajoy. Poc després, i en part a causa d’aquesta decisió, Pascal va haver de deixar les regnes del partit. “No tinc la confiança de Puigdemont”, va admetre llavors.

Al febrer, els puigdemontistes van guanyar la batalla i van aconseguir que el PDECat contribuís a la derrota de Sánchez en la votació dels Pressupostos de l’Estat del 2019. En aquella ocasió, els presos també s’havien pronunciat a favor de donar via lliure als comptes. El fracàs del projecte va provocar que Sánchez convoqués eleccions. I aquest mateix risc –per a una formació amb un vigor que minva en cada convocatòria– és el que està ara sobre la taula.