L'encàrrec de la unitat

“Unitat”. El sobiranisme s’esforça a invocar-la, com va passar a la inauguració dimecres d’un nou cicle de mobilitzacions amb motiu de la clausura del judici del procés, però a partits i entitats els costa postrar-se. L’impàs decretat per les conteses electorals va augmentar els desacords entre formacions polítiques i va apaivagar l’agitació del’ANC i Òmnium Cultural als carrers per mantenir-se al marge de la disputa. En el fons, tots proven ara de reorientar-se a l’escenari postreferèndum marcat inevitablement per una vista que es resoldrà aviat i que s’augura amb una sentència condemnatòria severa. 

L’entitat liderada per Elisenda Paluzie pateix el desencant a les urnes de les llistes que va encoratjar, les Primàries, i pateix el no haver aconseguit unir els partits en una candidatura que es pretenia idealment unitària. Fonts de l’Assemblea diagnostiquen que corre la preocupació pels pactes postelectorals, especialment perquè l’independentisme faciliti la investidura de Pedro Sánchez, una maniobra que frustraria una vegada més les seves aspiracions de bloqueig i de desobediència al Congrés. Per tornar a ser decisius els queda la Diada, i en aquesta centren bona part dels seus esforços. Estudien un 11 de setembre amb una manifestació que se centri en l’‘objectiu república’, que sigui una escenificació de la “unitat” i “que no es vegi tapada per qüestions antirepressives”, és a dir, per la sentència per l’1-O i els presos, tot i que són conscients que això ho decidirà l’agenda del Tribunal Suprem. 

Per la seva banda, l’entitat presidida per Jordi Cuixart va fer servir el parèntesi al dissenyar una nova campanya amb un lema contundent que emula una reedició de l’1-O: “Ho tornarem a fer”, manllevat pel president en l’última sessió de control. Precisament, Quim Torra els va donar un passi prioritari, al costat de l’ANC, al Palau de la Generalitat per començar a cosir la “unitat” que se li ha encarregat. El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va reiterar que no confeccionen fulls de ruta i es va limitar a indicar que s’afegiran al que vessi més consens per respondre a la decisió judicial. Això sí, la seva petició va ser que es pensés en el “80% de la ciutadania” que està pel dret a l’autodeterminació, i no només en els convençuts de desancorar Catalunya de la resta d’Espanya. Ara bé, això no treu que no reclamin una resposta “contundent i pacífica”.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

En el torn de Paluzie, Torra va recollir una còpia del que ha acordat l’ANC en la seva assemblea general. Un full de ruta que torna a insistir en la unilateralitat i que dona per “molt probable que es convoquin” eleccions autonòmiques, i ja avancen que provaran d’embolicar-les com a “plebiscitàries”: si l’independentisme supera el 50%, s’ha de proclamar la independència. Però el cert és que la presidenta, segons va explicar davant dels periodistes, no va exigir al “president” aquesta convocatòria en la trobada. I és que, segons fonts de l’entitat, l’ANC ja no s’atreveix a posar sobre la taula un ultimàtum per no tornar a ser desatesa, i va rebaixar les seves exigències per no entorpir.

En el fons, Torra va rebre el mateix encàrrec de les dues entitats: “unitat estratègica, la que va fer possible l’1-O”, resumien. Òmnium Cultural no es posa en el com –“no ens toca a nosaltres”–, mentre que l’ANC prova de guiar el camí després de revisar les “errades” de la tardor del 2017. Veurem què proposa Torra per congratular-los.