El jutge Llarena rebutja suspendre l'ordre de detenció contra Puigdemont i Comín

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, instructor de la causa del procés, ha denegat la sol·licitud de Carles Puigdemont i Antoni Comín de deixar sense efecte les ordres nacionals de recerca, detenció i ingrés a la presó contra ells, com havien demanat per accedir a l’acta d’eurodiputats.

En una decisió datada d’aquest dissabte, Llarena rebutja la pretensió dels dos processats per rebel·lió i malversació, declarats rebels a l’haver fugit a Bèlgica, i nega que tinguin immunitat pel sol fet d’haver sigut proclamats electes.

La seva decisió se suma a l’adoptada ahir pel tribunal del procés, que va denegar la petició de l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, també elegit eurodiputat, per sortir de presó dilluns a fi d’acatar la Constitució davant de la Junta Electoral Central i accedir a l’acta de parlamentari.

Tant la Fiscalia com Vox, com a acusació popular, s’havien oposat a la petició de l’expresident de la Generalitat Puigdemont i de l’exconseller Comín, que volien que es garantís la seva llibertat de circulació per viatjar a Madrid sense risc de ser detinguts. Segons els dos, també s’havia de suspendre tot procediment contra ells fins que es tramités la corresponent autorització del Parlament Europeu, però Llarena qüestiona tota la seva argumentació.

L’argumentació del jutge

El jutge afirma que han interpretat de forma “errònia” el reglament del Protocol sobre els privilegis i les immunitats de la Unió Europea, que al seu article 9 fixa que es gaudirà d’immunitat “mentre el Parlament Europeu estigui en període de sessions” i que aquesta immunitat es reconeix “als seus membres”.

Llarena recorda que la condició d’eurodiputat es produeix després d’“un procés complex” que passa primer per l’acatament de la Constitució davant de la Junta Electoral Central i després per la presa de possessió a la seu del Parlament Europeu, després de manifestar per escrit possibles incompatibilitats.

“En definitiva, mentre els sol·licitants no facin el tràmit intern descrit, en cap cas podrien iniciar la segona fase dels tràmits necessaris per a l’adquisició de la condició de membre del Parlament Europeu del qual l’article 9 del Protocol fa dependre el règim d’immunitat”, conclou Llarena.

Segons la seva decisió, la segona condició per disfrutar de les prerrogatives d’europarlamentari és que l’Eurocambra estigui en període de sessions i “per definició, el període de sessions és posterior a la proclamació dels electes”.

Notícies relacionades

El Suprem veta Junqueras per a l'Eurocambra

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Restringir la immunitat al període de sessions és conforme al mateix fonament d’aquest privilegi, que no és sinó “preservar el bon funcionament de la institució i la independència dels seus membres” a l’exercici de les seves funcions, afegeix Llarena, que es recolza en la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE.

El magistrat rebutja comparar aquest cas amb el de Francesco Musotto, que va sol·licitar la intervenció del Parlament Europeu en empara de la seva immunitat parlamentària quan ja era “membre” d’aquesta cambra i l’organisme es trobava “en període de sessions”, per fets presumptament delictius que a més va cometre en el temps que va passar des de la seva elecció fins a la seva presa de possessió de l’escó.