Els pactes locals constaten el desgast de JxCat

Els pactes amb què s’han forjat bona part dels ajuntaments catalans aquest dissabte llancen una conclusió clara: el final de la innocència. Cap partit està ja en condicions de donar lliçons de coherència. El mapa de governs municipals catalans s’assembla a un arc de Sant Martí, però amb franges de color i tendències no més petites: l’esquerra forja nombrosos acords, molts per sobre de les diferències en l’eix identitari; Esquerra no ha dubtat a arrabassar al seu competidor nacionalista, JxCat, les alcaldies que li convenien; els comuns perden definitivament la virginitat i opten per empassar-se grans gripaus, anomenats Ciutadans a Barcelona i alcaldia socialista a Badalona. El PSC recupera força, però perd Tarragona.

Barcelona es va consolidar ahir com la gran excepció a l’aposta estratègica de comuns i ERC d’entendre’s, amb els socialistes si és necessari. Sí, és una ciutat menys important, i sí, la victòria del PP era un gran estímul, però el pacte de Castelldefels entre ERC, el PSC i els comuns és digne de ser esmentat. Com l’aliança ‘in extremis’ de Badalona.

JxCat, Reus i Girona

El moviment al terreny sobiranista és notable, i vegeu-ne com a mostra l’escandalós ple a Santa Coloma de Farners, el poble del president Torra, on una germana del mateix retirava el retrat del president de la sala de plens en protesta per l’acord de JxCat amb els socialistes. ERC denunciava maniobres del mateix Torra, que seguia tuitejant a favor de “canviar pactes que no responen a la necessària unitat” de l’independentisme. Una unitat que, si algú en tenia dubtes, ha saltat pels aires a Sant Cugat, Figueres i les diputacions, per posar-ne només tres exemples. Mentrestant, el regidor de JxCat a Barcelona, Joaquim Forn, pres preventiu per l’1-O, demanava en el seu discurs “superar determinades actituds negatives o barreres mentals partidistes que ens impedeixen arribar a grans acords” entre les forces polítiques. Un discurs que representa una bufetada al mandat de Torra, com ho han sigut pactes amb el PSC en llocs com Calella o la ciutat del conseller Miquel Buch, Premià de Mar. JxCat salva Reus i Girona com a principals feus.

S’acosta tempesta a l’espai poscvonvergente a partir d’aquest dilluns. “Vaig defensar votar els Pressupostos de Pedro Sánchez, discrepo del veto a Iceta, crec que ens hem equivocat en l’estratègia de confrontació, i a la meva ciutat hauria pactat amb el PSC des del minut zero, però com que hem de ser purs i no ens barregem amb els del 155... no entenc res”, es lamenta un destacat càrrec postconvergent.

El factor ERC

Però sens dubte, les alcaldies republicanes a Lleida, Tarragona i Sant Cugat, entre d’altres, són algunes de les mostres de l’auge republicà històric. A més de les diputacions. Un auge també metropolità, a costa del solar de JxCat en aquest territori. Els republicans no han tingut dubtes a l’hora de forjar acords amb qui han considerat oportú, inclòs el PSC del 155 i desafiant –una vegada més– les directrius de Torra.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Mentrestant, el PSC perd Tarragona recupera el poder a Sabadell i té plaça en el govern de Barcelona, entre altres poblacions. Els socialistes ho fan sense renunciar en cap cas a la seva posició clarament contrària al procés sobiranista i al referèndum. Els recolzaments rebuts en ciutats no menors com Badalona per part de l’espai dels comuns poden tenir també una lectura en clau espanyola a les complexes puntes de coixí de la governabilitat de Pedro Sánchez.

Tot això en contrast amb l’erm que és la Catalunya local per al PP i Ciutadans. I el fracàs de l’aposta bel·ligerant de la CUP a Barcelona, mentre l’actuació possibilista a Berga o Sant Cugat els ha permès mantenir l’alcaldia o formar part del govern, respectivament. Aquesta és –si els cupaires volen acceptar-la– una altra de les lliçons del mapa municipal traçat aquest dissabte.