INVESTIGACIÓ PER L'ORGANITZACIÓ DEL REFERÈNDUM UNILATERAL

Jové es nega a fer una prova cal·ligràfica de l'agenda Moleskine

L'ex número dos de Junqueras, al qual se li va confiscar documentació clau del procés, no ha volgut contestar les preguntes del fiscal

Pere Aragonès, Roger Torrent i Elsa Artadi, entre d'altres, han acompanyat el dirigent republicà fins a les portes del TSJC

20190607 440274 videojovedeclaratsjc2019060708434671 1 1 / periodico

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El diputat d’ERC Josep Maria Jové, ex número dos d’Oriol Junqueras, s’ha negat aquest divendres a fer una prova cal·ligràfica per descartar ser l’autor de l’agenda Moleskine amb dades clau del procés i tampoc s’ha volgut sotmetre a una pericial de reconeixement de veu, segons fonts judicials. Jové estava citat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per declarar per la seva presumpta vinculació amb els preparatius i l’organització del referèndum unilateral de l’1-O. Ha sigut una declaració breu, ja que el dirigent republicà, que compareixia davant del TSJC per la seva condició d’aforat, s’ha negat a contestar les preguntes del fiscal i només ha respost a la seva advocada, però sense entrar ni en l’agenda Moleskine ni en el document 'Enfocats', considerat el full de ruta del procés independentista.

Jové ha arribat al TSJC acompanyat per una comitiva formada per unes 60 persones, entre elles el vicepresident del Govern, Pere Aragonès; el president del Parlament, Roger Torrent (ERC); la diputada de JxCat al Congrés Laura Borràs; l’exconsellera i número dos de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, i el diputat de la CUP al Parlament Carles Riera.

Segons fonts judicials, en la seva compareixença al TSJC, Jové s’ha negat a reconèixer com a seus els esmentats documents, com l’agenda i l’‘Enfocat’. És allà on la jutge del TSJC, María Eugenia Alegret, li ha ofert fer la prova cal·ligràfica, i l’imputat l’ha rebutjada. La intenció de la defensa del diputat d’ERC és impugnar l’entrada i el registre a la Conselleria d’Economia del 20 de setembre del 2017 perquè no hi van ser traslladats ni Jové ni el seu lletrat. No van poder per la quantitat de gent que hi havia a la porta de l’edifici. La impugnació s’estendrà també a la casa del parlamentari, que, a més, ha negat que tingués res a veure amb l’organització del referèndum de l’1-O.

Jové va ser uns de les persones que van ser detingudes durant l’operació policial que es va desenvolupar el 20 de setembre del 2017, en la qual es van fer registres en diverses dependències de la Generalitat, entre elles la Conselleria d’Economia. La impossibilitat de la comitiva judicial d’abandonar l’edifici a causa de la protesta multitudinària, un dels episodis que la fiscalia recull en el seu escrit d’acusació per un delicte de rebel·lió contra el cessat govern de Carles Puigdemont.   

El Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga els preparatius del referèndum unilateral de l’1-0, destacava en la seva exposició raonada remesa al TSJC que el que va ser número dos d’Oriol Junqueras i actual diputat d’ERC, Josep Maria Jové,  podria haver comès diversos delictes i fa referència al document 'Enfocats', considerat el "full de ruta" per aconseguir la independència, així com agendes manuscrites amb anotacions sobre què fer per materialitzar la "república catalana en el marc de la UE". El magistrat li atribuïa l’"organització logística" de la consulta sobiranista.  La Guàrdia Civil va confiscar a l’ara parlamentari el 20 de setembre del 2017 aquests documents considerats claus en el desenvolupament del procés independentista.

Disposició de recursos públics

Notícies relacionades

La fiscalia afirma que hi ha prou indicis per atribuir a Jové la seva participació en activitats delictives. I cita la seva "absoluta inobservança" al mandat del Tribunal Constitucional de prohibició de la consulta sobiranista, així com "la disposició" des de la seva responsabilitat en l’Executiu català "dels recursos públics que fossin precisos i necessaris per sufragar la consulta que, segons s’havia convingut, s’havia de portar a terme".

L’acusació pública argumenta que perquè hi hagi delicte de malversació no és necessària la quantificació concreta i exacta del "dispendi de fons públics", sinó que n’hi ha prou que s’acrediti la destinació de diners públics a "finalitats contràries a les pròpies de l’Administració". La fiscalia remarca que des d'aquesta perspectiva resulta "clar i evident" que determinats actes, com ara la cessió de locals públics per a l’1-0 (Jové va tenir una "clara participació"), s’integren en el delicte de la malversació. Segons la seva opinió, el que va ser secretari d’Economia va ser "responsable directe" de les despeses relacionades amb la consulta –com campanyes de publicitat, bustiada i captació d’observadors internacionals– que ascendeixen a 2,2 milions d’euros, alhora que l’implica en l’elaboració del cens electoral per a la consulta.