València i Cadis, els únics 'governs del canvi' que resisteixen

Després de l’estiu de l’any 2015 i encara en plena pujada de l’onada de renovació que van suposar les eleccions municipals d’aquella primavera, Barcelona i la Corunya van acollir les trobades dels anomenats 'governs del canvi' però, quatre anys després, només dos dels assistents a aquestes cimeres repetiran al capdavant dels seus consistoris. Es tracta de Joan Ribó (Compromís) a València i José María González 'Kichi' (Endavant Andalusia) a Cadis.

En aquelles cites hi va haver molt 'sí que es pot’, hi va haver moltes llengües i moltes esperances que els anomenats nous partits (coalicions o agrupacions ciutadanes) havien passat a liderar acords progressistes en algunes de les ciutats més importants d’Espanya i ho feien amb vocació de continuïtat. "El canvi és aquí i és imparable", va prometre llavors l’amfitriona Ada Colau.

Però només en aquestes dues ciutats seguirà endavant. AValència, Compromís ha augmentat gairebé deu mil vots, té un regidor més i per primera vegada ha guanyat a la ciutat, ja que el 2015 va ser la segona força després del PP. "Estem molt orgullosos perquè no totes les grans ciutats espanyoles van en aquesta direcció", va dir Ribó durant la celebració.

Això sí, el 'Govern de la Nau' perdrà una de les seves tres potes i es quedarà només amb el partit de Ribó i el PSPV ja que Unides Podem EUPV s’ha quedat fora al no superar la barrera del 5%. Dels seixanta mil vots que van tenir per separat fa quatre anys s’han quedat en setze mil.

La campanya, i la legislatura, ha girat en bona part entorn d’una de les grans promeses dels governs del canvi: la mobilitat. Els partits de dreta hi han centrat gairebé totes les seves crítiques i van prometre revertir alguns carrils bici, per això una de les imatges de la nit al 'cap i casal’ va ser la del regidor Giuseppe Grezzi brandint orgullós el seu vehicle.

També 'Kichi' ha avançat el PP com a primera força política a Cadis, però la seva pujada és encara més espectaular ja que ha crescut més de 16 punts i ha guanyat cinc regidors fins a situar-se prop de la majoria absoluta. "Quina tacada acabem de lligar a Cadis, nano", va deixar anar el que tornarà a ser alcalde, que va recalcar que la seva ciutat "no és de dretes" però que han d’assumir el resultat "amb tremenda humilitat".

La seva victòria és l’única alegria per a Unides Podem però amb l’asterisc que Kichi i Teresa Rodríguez són ara com ara l’única oposició interna que té Pablo Iglesias en el partit morat.

Madrid i Barcelona

Durant aquests últims quatre anys, Iglesias han presumit una vegada i una altra de governar les dues ciutats més importants d’Espanya però aquell temps ja va passar. A Manuela Carmena la seva victòria a Madrid, perdent un regidor, no li valdrà per repetir al capdavant de la capital, amb l’agreujant en el seu cas que haurà de cedir la vara d’alcalde a un tripartit de dretes, que inclouràVOX. "Hem passat'", ha celebrat el partit ultra amb referència al lema antifeixista de 'No passaran’

A Barcelona, Colau, va perdre també un regidor i, a més, els seus comun’ no van ser ja els més votats i van cedir aquest lloc a ERC. El fet de cedir la vara d’alcalde a un partit d’esquerres amb el qual puntualment s’han entès i que ja els ha ofert entrar en el govern és el consol que els queda.

Com a Madrid, i també al mig d’importants divisions internes, a Saragossa el final del govern del canvi suposa un nou consistori de dretes. Pedro Santiesteve ha tingut la vara d’alcalde amb els nou regidors de 'Saragossa en Comú', que ara són tres per a aquesta formació i dos per a Podem.L’ascens socialista no evita que hi hagi govern de PP, Ciutadans i VOX.

Desfeta gallega

Si hi va haver una província que fa quatre anys va simbolitzar aquest canvi va ser la Corunya on les Marees van aconseguir Santiago, Ferrol i la mateixala Corunya però la desfeta general del partit morat l’ha fet naufragar també a Galícia.

A Santiago, Martiño Noriega, l’'alcalde de la boina' com se’l coneix, perd la meitat dels seus deu regidors i haurà de recolzar el PSG, que n’ha guanyat sis i és el gran vencedor dels comicis. Xose Antonio Sánchez Bugallo serà el pròxim alcalde. 

Una cosa molt semblant passa a la Corunya, on Xulio Ferreiro perd quatre regidors i està bolcat a recolzar la socialista Inés Rey, i a Ferrol, en la qual Jorge Suárez, perd la meitat dels seus sis representants i donarà suport a Ángel Mato, candidat del PSG.

Notícies relacionades

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

L’Estat ha imposat l’ancoratge de l’MV Hondius a Tenerife després de l’intent del Govern canari de prohibir-lo

Una altra de les grans sorpreses del 2015, i que també alguns analistes van incloure dins dels anomenats 'governs del canvi', va ser Pamplona, on Joseba Asirón, d’EH Bildu, va aconseguir l’alcaldia. En el seu cas, tot i que ha pujat dos regidors té molt difícil tornar a governar davant de la força de 'Navarra Suma' i la negativa del PSN a votar-lo.

Hi va haver més ajuntaments immersos en aquest moviment, com Badalona, on una moció de censura va acabar amb el mandat de Dolors Sabater a mig mandat, o a Palma, on Més per Mallorca, ha alternat amb el PSIB, però on ara ha sigut el socialista José Hila el clar vencedor.