ERC arrabassa al PSC el seu feu històric de Lleida

Mai abans unes eleccions a l’Ajuntament de Lleida havien estat tan obertes fins a l’últim minut. L’aspirant a la reelecció, el socialista Félix Larrosa, que es va fer càrrec de l’alcaldia fa tot just vuit mesos en substitució d’Àngel Ros, no només no va poder fer front a la fulminant empenta independentista, sinó que va acabar cedint al republicà Miquel Pueyo el ceptre de la Paeria. L’hegemonia de 40 anys de mandat del PSC a la capital del Segrià (només interromputs durant dos anys i mig per un govern convergent als 80) es van acabar aquest diumenge. Per un grapat de vots.

ERC i el PSC van empatar a set escons, però els primers van tenir a favor seu 81 paperetes més que els segons. Això els va donar una victòria pírrica, però el bon acompliment de Toni Postius al capdavant de la llista de JxCat (que repeteix els sis regidors del 2015) pot donar gairebé per segur que a Lleida hi haurà un alcalde independentista els pròxims quatre anys. Republicans i neoconvergents sumen 13 regidors, a només un de la majoria absoluta.

El pacte serà, no obstant, sense la CUP, que va perdre els dos representants que fins ara tenia al ple municipal. Els tres edils de Ciutadans (un menys que fa quatre anys) i els dos de Lleida en Comú, que també repeteix resultat, fan difícil que els socialistes puguin formar govern.

L’empenta del candidat

El perfil de Miquel Pueyo, un home que ha fet de tot i que ha sigut de tot a Lleida –delegat del Govern de la Generalitat, diputat al Parlament, escriptor, professor a la universitat i tertulià allà on el convidaven– ha sigut determinant per a la victòria d’ERC, que aquest diumenge va duplicar resultats respecte als de fa quatre anys. Militant del partit de Junqueras des de 1988, Pueyo és una figura respectada, d’ampli bagage cultural i conversa distesa. 

La participació a la capital lleidatana va pujar prop de sis punts a les municipals i es dispara a les europees. El 46,5% dels electors va votar en els comicis a la Paeria, 6,5 punts més que el 2015.