Puigdemont-Junqueras: batalla en diversos fronts

Quan acabi la votació de diumenge, els catalans hauran elegit els seus representants polítics en els diferents àmbits –europeu, espanyol, català, municipal– en vuit ocasions en menys de quatre anys. Aquesta vegada, les urnes deixaran un escenari que pot marcar el futur en la correlació de forces independentistes i facilitar unes noves eleccions al Parlament en un termini de mesos.

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana aborden la batalla de diumenge des d’enfocaments diferents. JxCat només sembla tenir una bala: la candidatura de Carles Puigdemont al Parlament Europeu. Una vegada que totes les enquestes reflecteixen que l’expresident de la Generalitat aconseguirà el seu escó, l’objectiu és aconseguir més vots a Catalunya que Oriol Junqueras.

I ho és, entre altres coses, perquè en la resta de fronts sembla que Esquerra parteix amb molt avantatge. Ernest Maragall es disputa de manera aferrissada amb Ada Colau l’alcaldia de Barcelona, mentre que la llista que encapçala Joaquim Forn –i que téElsa Artadi com a aspirant real– lluita perquè l’espai neoconvergent no quedi reduït a la meitat del que ocupa ara. El 2015 era Xavier Trias, encara sota la marca de CiU, que batallava amb Colau per la victòria i, tot i que no la va aconseguir, va obtenir 10 regidors.

Però el més dur pot estar en l’entorn de la capital catalana. La formació ja va obtenir uns resultats desastrosos a l’àrea metropolitana de Barcelona en les últimes eleccions generals. Ara, s’encomana a l’ascendent de Puigdemont per intentar que l’enfonsament no es repeteixi.

El mal més gran a Espanya

L’expresident s’ha passat la campanya present, per videoconferència o efígie, en els actes de Junts per Catalunya. I el seu missatge està clar: és l’opció que fa més mal a Espanya. Puigdemont va aprofitar la suspensió al Congrés dels diputats presos per incidir en aquesta idea. "Tot queda clar. Diumenge els hem de respondre on més els fa mal: ¡a les urnes!", va dir divendres passat.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Per a Esquerra, que no nega la transcendència de la disputa entre Junqueras i Puigdemont per l’hegemonia de l’independentisme, la importància de les eleccions es troba més en altres fronts. Primer, a Barcelona, on remarca la possibilitat que "per primera vegada" hi hagi un alcalde independentista. Però també a l’àrea metropolitana i en el conjunt de les eleccions municipals: el partit aspira a ser per primera vegada la força més votada en uns comicis locals, cosa que avalaria l’estratègia de Junqueras.

El líder d’ERC aconseguiria la cirereta si aconsegueix superar en vots Puigdemont. Els principals líders de l’independentisme s’enfronten en primera persona per primera vegada des de les eleccions catalanes del 21 de desembre del 2017. Tot i que en el partit consideren que en qualsevol cas les europees no marcaran tendència respecte a eleccions futures, sí que creuen que Junqueras pot competir amb Puigdemont en la internacionalització del conflicte des de l’Europarlament. Com a prova, les imatges que es van veure al Congrés al principi de setmana, on el president republicà va ser el més sol·licitat.