Espanya tria entre donar més poder al PSOE o posar-hi un contrapès

A finals de la campanya de les generals del 2011, tenint interioritzat que tenia poc a fer davant de Mariano Rajoy, el recentment desaparegut Alfredo Pérez Rubalcaba va dir: "El que està en joc no és la majoria absoluta, sinó el poder absolut del PP". Amb molts matisos, i canviant les sigles, la frase és aplicable a la conjuntura actual. Els socialistes hanarrasat a les generals del 28 d’abril, i tot i que Pedro Sánchez encara no ha sigut investit com a president del Govern, pocs dubten que ho serà aviat. Aquest diumenge ve una segona volta electoral, en forma d’autonòmiques, municipals i europees, que pot acabar de tenyir Espanya de vermell, amb Podem de comparsa, el PP debatent sobre el lideratge de Pablo Casado, Cs apostant per depassar als conservadors i Vox intentant influir en el bloc de la dreta després d’uns resultats en les legislatives que van saber a poc en el partit ultra.

El PSOE, que totes les enquestes donen com a vencedor en les europees, una cosa que podria portar el candidat Josep Borrell a assumir un lloc en la Comissió, ja governa a Astúries, Aragó, les Balears, Castella-la Manxa i Extremadura, territoris a què s’ha de sumar València, que va revalidar el poder de Ximo Puig fa un mes. No només aspira a conservar-los, sinó també a aconseguir Madrid, Castella i Lleó i Múrcia, un tomb que tindria una enorme importància de cara a la pròxima legislatura, en la qual Sánchez ja ha deixat clar que vol aprovar un nou finançament autonòmic.

Cap territori té més pes que Madrid en el futur de Casado. El líder del PP, que en les generals només va obtenir 66 escons, es juga la seva supervivència aquest diumenge, amb diversos dirigents apostant ja per forçar-ne la sortida. Si el PP no reté aquesta comunitat i s’acomiada també d’altres com Múrcia i Castella i Lleó, Casado, que en aquesta campanya ha lluït un perfil més centrista que en la de les generals, tindrà molt difícil seguir on és.

Lideratge de l’oposició

La cartad’Albert Rivera,  que fa un mes es va quedar a només nou diputats de Casado, passa per avançar els conservadors a les places més importants, intentar pactar a la seva dreta i a la seva esquerra als territoris i reforçar el seu discurs que ell és, en realitat, el líder de l’oposició. És un escenari que posa nerviosos els socialistes: el líder taronja extremaria el seu xoc amb Sánchez, anticipen en el PSOE, deixant al president poc marge per pactar lleis amb Cs i empenyent-lo a una coalició com la que reclama Pablo Iglesias, en la qual Podem podria aconseguir alguns ministeris dels no considerats d’Estat.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Però els morats tampoc passen pel seu millor moment. La seva capacitat perquè els socialistes en depenguin és més petita que fa quatre anys en territoris com Madrid, a causa de l’escissió d’Íñigo Errejón, i Castella-la Manxa, on poden no entrar, o tenir una representació testimonial, al seu Parlament autonòmic. El resultat de diumenge tindrà una enorme influència en la seva força per portar Sánchez fins a l’anhelada coalició.

I per acabar, Vox, el marge del qual per revolucionar el tauler polític sembla ara més petit que fa uns mesos. El seu poder de convocatòria ha disminuït en aquestes dues setmanes de campanya.