Les pèrites apuntalen la tesi de la malversació de fons de l'1-O

Les tres funcionàries del Ministeri d’Hisenda i una altra de la Intervenció General de l’Estat que han actuat de pèrites en el judici al procés que s’està celebrant el Tribunal Suprem han desmuntat la tesi de les defenses dels dirigents independentistes sobre la inexistència del delicte de malversació pel fet que determinades despeses atribuïdes al referèndum unilateral 1-O no van ser finalment abonades perquè es van suspendre els pagaments, es van tornar o es van anul·lar les factures o simplement es va renunciar al seu cobrament, tal com han declarat en la vista alguns dels professionals que suposadament van fer funcions lligades a la consulta sobiranista. 

Segons aquestes funcionàries, el perjudici al patrimoni públic es produeix en el moment en què es presta el servei per part de l’empresari, cosa que va passar en els casos analitzats com ara encàrrecs de publicitat, de posada en marxa de webs o de disseny de cartelleria relacionats amb el referèndum il·legal. "El perjudici per a la hisenda pública no és quan es paga, que és totalment irrellevant, indiferent i absolutament innocu, sinó quan s’entén feta la despesa, que és el reconeixement de l’obligació o amb la prestació del servei", ha remarcat una de les pèrites, que han sigut proposades per la fiscalia i l’advocada de l’Estat. És a dir, ha detallat una altra tècnica, l’important és si s’ha fet el treball o no, "no tant si s’ha emès la factura o no".

Les funcionàries també s’han referit a altres aspectes que, segons les acusacions, apuntalen la imputació de malversació, com els serveis prestats pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i el suposat pagament d’observadors internacionals o les campanyes de publicitat que es van encarregar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Les dues entitats formen part de la hisenda pública catalana, ha puntualitzat una de les expertes que, a més, ha incidit que els serveis públics "no són gratuïts". Així mateix, han quantificat en almenys 917.648 euros sense IVA les despeses que la Generalitat va comprometre per finançar el referèndum unilateral.

Les pèrites han concretat, a més, que el Ministeri d’Hisenda va presentar quatre denúncies davant de la Fiscalia General de l’Estat i el Tribunal de Comptes al detectar indicis de despeses vinculats a l’organització i celebració del referèndum il·legal de l’1 d’octubre del 2017. En l’escrit d’acusació, els fiscals afirmen que es van destinar 3,03 milions d’euros de fons públics per a la consulta. Davant de les preguntes de les defenses, una de les funcionàries d’Hisenda ha etzibat: “Nosaltres no fem un treball d’investigació, ja que no som policia judicial. Fem una anàlisi de la documentació emesa per la interventora general”.

Mobilització no violenta

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

La segona pericial de la jornada l’ha proposat la defensa de Jordi Cuixart sobre l’"anàlisi estratègica del procés". Els sociòlegs John Paul Lederach i Jesús Castañar han defensat l’actitud pacífica i la resistència no violenta de les mobilitzacions ciutadanes que es van produir el 20 de setembre del 2017 durant el registre de la Conselleria Economia i durant la jornada de l’1-O. Els experts han argumentat que els desperfectes que van patir els cotxes de la Guàrdia Civil el 20-S va ser una “ruptura de la disciplina no violenta". "No és que s’hagin trencat els cotxes, sinó que petits actes, a poc a poc, han donat lloc a la destrucció" dels vehicles, ha assenyalat un dels pèrits.

Respecte a l’1-O, els pèrits van remarcar que constitueix un exemple de "no-col·laboració i interposició no violenta". "Es nota que requereix un altre nivell de preparació, que es va mantenir majoritàriament la perspectiva no violenta, però faltava la preparació per als moments més forts, en què arriben els cossos de seguretat. Potser no tots tenien el mateix nivell d’entrenament des de la perspectiva de la no-violència", han explicat. És a dir, van poder produir-se actes puntuals de tensió. Segons aquests experts, el fet que el referèndum estigués convocat pel Govern, donava més força a la gent per adherir-s’hi.