Com ser candidat i no morir en la campanya

La campanya electoral és una carrera per arribar a la Moncloa amb les enquestes com a graella de sortida. Quinze dies de gira, hotels i autobusos sense un respir, que van deixant al rostre dels candidats les marques del cansament a mesura que augmenta el comptaquilòmetres. Ja s’entreveu la meta, però una punxada a les portes ho podria engegar tot a rodar. Amb aquesta premissa treballa l’equip d’assessors que acompanyen des dels boxs els candidats i que fa mesos que dissenyen estratègies.

"En un cicle electoral tan intens i competitiu, la preparació psicològica i física és important", assenyala Antoni Gutiérrez-Rubí, assessor i consultor polític. "Gairebé tots els partits organitzen sessions de diversos dies perquè els candidats rebin instruccions d’argumentari, proves a càmera i tècniques per debatre", indica Luis Arroyo, consultor polític i membre de l’equip que va impulsarJosé Luis Rodríguez Zapatero fins a la Moncloa. Els comitès electorals estan cada vegada més professionalitzats i res es deixa a la improvisació.

"Qui pensi que una campanya electoral és només un exercici intel·lectual, s’equivoca. És sobretot una qüestió de resistència física i emocional", defensa Verónica Fumanal, responsable de l’estratègia de comunicació de Pedro Sánchez en les dues anteriors campanyes. També va assessorarAlbert Rivera abans que Ciutadans fes el salt a la política nacional. "La incertesa envolta els candidats en període electoral i aquests la reflecteixen molt ràpidament a la seva cara, en la seva actitud. Tenen una enorme vulnerabilitat, perquè l’ànim se’ls nota i pot ser contagiós", afegeix Gutiérrez-Rubí, que defensa que han d’estar preparats psicològicament. I trobar un equilibri. "Si un candidat que creia que anava a guanyar va l’últim en les enquestes, ja ho veu tot malament i s’enfonsa emocionalment, però ha de transmetre a l’electorat il·lusió, força i expectatives positives... És una cosa impossible. Si s’hagués gestionat des del principi no ho transmetria", explica Fumanal.

En el cara a cara que va enfrontar Sánchez iMariano Rajoy el 2015, els atacs del primer a propòsit de la corrupció van fer saltar els ressorts del candidat del PP. "Fins aquí hem arribat", va bramar Rajoy quan Sánchez li va etzibar que no era un polític decent. "Que el candidat sàpiga gestionar les seves emocions és clau", indica Fumanal, tot i que a Espanya l’habitual és que aquest recolzament psicològic sigui extern a l’equip.

La campanya és un estat d’ànim, però també d’expectatives. "És una representació, una narrativa amb els seus personatges. S’intenta veure com s’adapta el candidat al relat corresponent", diu Arroyo. "És molt més important l’expectativa que el resultat per si mateix. Per això tots són reticents a dir què seria un bon resultat, perquè quan fixes el número ja estàs posant el límit del fracàs", afegeix Fumanal.

Un ‘sorpasso’ frustrat

És el que li va passar a Podem el 2016, quan les enquestes li vaticinaven un ‘sorpasso’ que no es va produir. "És una cosa duríssima: es dorm molt poc, estàs sotmès a un pic d’estrès antinatural... Un candidat pot tenir un dia quatre mítings, tres trobades i quatre entrevistes en les quals no pot ficar la pota". Arroyo, no obstant, insisteix que els candidats estan especialment protegits, els porten, els recullen... "Pitjor és la mina", diu fent broma. "Hi ha un element molt interessant, l’adrenalina i la competició. Els partits són feliços, lluitant i units", defensa. En tots els seus anys d’experiència, cap dels candidats amb els quals ha treballat ha tingut una preparació física específica.

Rubí posa l’accent en l’alimentació, amb àpats poc pesants, i la hidratació. Tenir sempre a mà una ampolla d’aigua i una bossa de fruita seca. I que els candidats puguin descansar, amb "moments de relaxació personal i desconnexió real". A més, malgrat la voràgine, és fonamental que estiguin concentrats en cada pas. "Els equips els han de protegir de contingències, perquè tinguin la seva atenció hiperconcentrada en el que estan fent en cada moment", indica. De vegades, fins i tot dosificant la informació que reben. "Cal saber quan es diuen les coses, perquè hi ha un moment per a cada espai. La dispersió és un error, i els errors es paguen cars".

Les últimes hores són decisives. "Cal dosificar forces i evitar que els candidats acabin fosos". Gutiérrez-Rubí recorda que els indecisos conviuen amb altres indecisos, per la qual cosa el primer d’ells que es decanti té una possibilitat d’arrossegament molt alta. "Imagina com d’important és arribar al final amb un bon to físic i emocional, sense ulleres i sense que se’l vegi cansat", assegura Fumanal. "Al president se’l requereix amb energia per transformar el país, i per a això ha de tenir un aspecte saludable. Pablo Casado, per exemple, ha recorregut 54 províncies, i això té un desgast. El cap de campanya ha de cuidar això", afirma Fumanal.

"Aquesta campanya està molt personalitzada, amb cinc candidats amb enorme personalitat pública i molt diferents, el més normal és que acabi centrant-se en el candidat. La seva personalitat reflecteix també la seva proposta", explica Gutiérrez-Rubí. Per això els equips miren de cuidar fins a l’últim detall. Vestuari i actitud. Com la camisa arremangada en lloc del vestit, o els cabells blancs en lloc de la cua.

Aspirants prefabricats

Notícies relacionades

Eleccions generals 2019: Últimes notícies sobre resultats i pactes | Directe

¿Quin partit guanyarà les eleccions generals 2019?

"És un error voler fer d’un candidat algú que no és, i això la gent ho nota immediatament. Quan hi ha algú que és auster i el poses a fer un vídeo com si fos el tio més proper del món, normalment es nota", indica Arroyo, recordant un polític a qui van voler mostrar més proper "comprant-li un gos". "[José María] Aznar era antipàtic, adust. Però d’una persona així es pot esperar també que sigui seriós, fiable o creïble. Cada factor teòricament negatiu té atributs complementaris positius". I la feina de l’equip de campanya és explotar-los.

"Una campanya electoral té molt d’exercici de judo: l’adversari aprofita les teves forces i debilitats per atacar-te", assegura Fumanal. "És fàcil fer una campanya sobre els errors del contrincant. Depèn de per a què es postuli un. Però el president ha de tenir alguna cosa més que fer mofa o posar el dit a la nafra de l’adversari", insisteix. Tots coincideixen que la virtut és el terme mitjà, trobar el punt d’equilibri entre sorprendre però no gaire. Perquè es corre el risc de no ser creïble. Que es vegi el truc de màgia.