Mentides en precampanya: la multa de Cs, el favor als presos i les pensions

EL PERIÓDICO comprova cada dia les afirmacions dels candidats en campanya.

La visita a Puigdemont de la líder de Ciutadans a Catalunya, juntament amb una comitiva del partit, va generar força enrenou. El motiu del viatge –els costos del qual van ascendir a 15.000 €, segons algunes fonts– va ser avisar l’expresident que "la República no existeix", cosa que va ser percebuda per molts com una estupidesa i una provocació. A més, segons un comunicat que va emetre la policia de la localitat, els taronges van rebre queixes per part de veïns i la policia, per haver celebrat "una manifestació no autoritzada a la via pública" i per haver molestat els veïns amb els generadors elèctrics que van instal·lar. Si bé és cert que la Policia de Waterloo va anunciar possibles sancions per al partit de Rivera i Arrimadas, ràpidament va sortir a desmentir que el reglament policial previngués una sanció amb una quantia tan elevada com la que va circular per les xarxes socials i a la qual va fer referència Borràs al debat de 'La sexta noche’, sinó que com a màxim, la multa hauria ascendit a 350€. No obstant, per raons de confidencialitat la policia de la localitat belga va rebutjar fer públiques les suposades sancions.

La resolució de la Junta Electoral Central de permetre als líders del procés oferir una roda de premsa des de la presó es va basar en l’article 3.1 de la llei general penitenciària que apunta que "els interns podran exercir els drets civils, polítics, socials, econòmics i culturals, sense exclusió del dret de sufragi, tret que fossin incompatibles amb la seva detenció o el compliment de la condemna". No es tracta, doncs, de la naturalesa del pres, sinó del respecte als drets polítics d’un intern –que a més està a la presó de manera preventiva i, per tant, no ha sigut condemnat– que ha decidit presentar-se com a candidat a les eleccions generals. Sempre que no es perjudiqués el correcte funcionament del centre –raó per la qual aOriol Junquerasli ha sigut denegada  la participació en les entrevistes i debats dels dies 18, 24 i 25– i que aquests drets no fossin incompatibles "amb la seva detenció o el compliment de la condemna", tot pres que es presenti a unes eleccions tindria dret a oferir entrevistes, rodes de premsa i participar en debats si la Junta Electoral Central així ho dictaminés.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

El 2012, amb la substitució de José Luis Rodríguez Zapatero per Mariano Rajoy a la Moncloa, les pensions es van revaloritzar un 1%. Soraya Sáenz de Santamaría, llavors vicepresidenta del Govern espanyol, va explicar que l’actualització es va dur a terme en funció de la previsió de l’increment de l’IPC per al 2012. No obstant, l’estimació va ser intemperadament errònia. Segons dades de l’INE, al llarg del 2012 l’IPC va pujar un 2,7% i, per tant, amb l’arribada al Govern del Partit Popular, els jubilats van seguir amb la pèrdua de poder adquisitiu que va començar amb la congelació de les pensions el maig del 2010.

"Hem revaloritzat les pensions", presumeixen sovint els populars. No obstant, aquesta és una afirmació trampa, ja que el mètode dels populars es basa a vincular les pensions no només al preu de la vida sinó també a l’evolució de l’economia, del dèficit públic i els ingressos i les despeses de la Seguretat Social. Això significa que l’augment de la pensió queda subjecta –a més d’a l’IPC– al creixement econòmic d’un país i per tant, en un moment de depreciació econòmica, les pensions no augmenten, tot i que el preu de la vida hagi pujat, cosa que comporta una pèrdua de poder adquisitiu