El dilema català

Torra defensa la seva guàrdia de mossos i afirma que no genera més despesa

El president proposa tornar a "tombar" l'Estat i exercir l'autodeterminació sense concretar com

Sánchez carrega contra l'independentisme i l'acusa de mala fe i de doble discurs

Torra defensa la seva guàrdia de mossos i afirma que no genera més despesa

ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal / Júlia Regué

Entre míting i míting preelectoral, a Matrix –àlies Parlament de Catalunya– es va colar aquest dimecres una mica de realitat, en la sessió de control al Govern i al president. Va ser quan socialistes i comuns van retreure a l’Executiu la seva falta d’ambició social en assumptes clau coml’educació  i la vivenda –falta d’injecció econòmica per aturar l’abandonament escolar, falta de majories per tirar endavant un decret de foment de lloguer social– i quan el principal partit de l’oposició, Ciutadans, va blasmar el president que mentre els sindicats policials denuncien la seva falta de recursos, el Govern destini esforços a crear l’anomenada àrea de "seguretat institucional. És a dir, els agents dels Mossos que recluta el Departament d’Interior per garantir la seguretat del cap del Govern i dels expresidents, com va avançar la setmana passada EL PERIÓDICO. La resposta de Torra –i la de l’Executiu per escrit– és que això mateix ho fan estats com EspanyaFrança i el Regne Unit, i que no suposarà cap cost addicional.

Inés Arrimadasva utilitzar el seu verb afilat i col·loquial per atacar el Govern per aquest cos policial, i Torra no es va quedar curt, en la ja clàssica enganxada entre tots dos. “La seva visió provinciana li impedeix tenir en compte el que estem fent, perquè volem impulsar el mateix que els altres estats”, va etzibar Torra. El president no va donar més detalls davant les preguntes de la dirigent taronja, que es va preguntar “quina barbaritat volen cometre perquè s’hagi de fer unaguàrdia pretorianaelegida a dit per finalitat ideològica”.

La líder de Cs al Parlament també li va preguntar a Torra si es va decidir crear aquest cos “quan [l’excap dels Mossos, el majorJosep Lluís]Traperova afluixar i va dir que els Mossos estaven disposats a la detenció de [Carles]Puigdemont” durant el judici al procés. "Volen premiar els mossos independentistes mentre sancionen el que va dir que la república no existeix. És una vergonya que mentre en molts llocs no hi ha efectius es creï una guàrdia pretoriana”, va denunciar indignada. En una resposta per escrit del Govern alPSC, s’afirma que la creació d’aquest àrea dels Mossos no generarà “cap increment de despesa de pressupost”, perquè es tracta d’una “reorganització interna”.

Les polítiques socials

També el PSC i els comuns van colar problemes socials, blasmant al Govern els seus dèficits en polítiques socials com l’educació o la vivenda. Miquel Iceta, líder del PSC, va denunciar problemes endèmics, com el de l’abandonament escolar, i va reclamar més inversió per a educació. Torra ha replicat amb algunes dades positives, si bé ha acabat insistint en la qüestió del dèficit fiscal, la supressió del qual permetria doblar la política social.

Jéssica Albiach, deCatalunya en Comú-Podem, va recordar la fragilitat del Govern, que ha evitat sotmetre a votació undecret sobre vivendadavant la possibilitat de no disposar, una vegada més, de majoria parlamentària. Albiach va convidar Torra a un acord a nivell estatal "en favor d’un referèndum, els drets socials i netejar l’Estat" i aquest va replicar reclamant als comuns que no demanin sinó exigeixinl’autodeterminació  en una eventual negociació d’investidura a Madrid.

La mala fe i la pantalla passada

Però que la qüestió catalana és i continuarà sent un eix d’enfrontament dialèctic ho va demostrar ahir el president del Govern central,Pedro Sánchez, malgrat que els seus 110 eixos programàtics no abordin la qüestió a fons, com va retreure ahir Albiach a Iceta. El cap de l’Executiu va acusar l’independentisme de no actuar de bona fe. 

Notícies relacionades

Mala fe, va dir Sánchez, amb el Govern espanyol i amb els catalans. Va deixar clar, en tot cas, el líder del PSOE el seu interès a "passar pantalla" perquè és el que desitja la societat catalana. Argument coincident amb el que, en un article en ‘La Vanguardia’, apuntava l’exconseller i imputat pel procésSanti Vila. Sánchez va respondre "sens dubte" quan li van preguntar si els líders independentistes li han reconegut que la independència no és possible.

I respecte a un possible indult després del judici del’1-O, va reiterar: “Estaré encantat de respondre a aquesta pregunta quan hi hagi sentència. Deixem treballar els jutges i els fiscals”.