Un grup de 41 senadors francesos denuncien la «repressió» contra els líders del procés
L'ambaixador espanyol a França assegura que «s'estan fent gestions a tots els nivells» en resposta a aquesta declaració

junqueras 3 car 1200
Un grup de 41 senadors francesos de diferents partits d’esquerres i de dretes han denunciat “la repressió” contra els líders del procés independentista català i han demanat en una declaració que França i la UE hi intervinguin per “restablir les condicions del diàleg”.
L’ambaixador espanyol a França, Fernando Carderera, ha assegurat aquest dilluns en un comunicat que “lamenta i rebutja” el manifest subscrit pels legisladors, “que demostra un desconeixement absolut de la situació a Espanya per part d’un grup minoritari de senadors francesos”.
I hi ha afegit que “s’estan fent gestions a tots els nivells” en resposta a aquesta declaració.
François Calvet, un dels promotors de la iniciativa i representant del departament dels Pirineus Orientals (l’anomenada Catalunya Nord), ha explicat a EFE que el manifest busca que França i altres governs europeus hi intervinguin “perquè hi hagi una mediació”, perquè la situació actual “no beneficia ningú”.
Trobar solucions
“El paper d’Europa és tractar de trobar solucions, no quedar-se de braços plegats”, perquè “hi ha una pujada de tensió que no pot fer altra cosa que acabar malament”, ha advertit el senador pel partit conservador Els Republicans.
Ha insistit que volen que “hi hagi una discussió entre l’Estat central i Catalunya” i que “el diàleg no es porti al nivell judicial”, en al·lusió al procés davant del Tribunal Suprem espanyol.
En la declaració, publicada al blog del senador André Gattolin, membre de La República en Marxa (el partit del president francès, Emmanuel Macron), els signants demanen que “França i els països de la UE intervinguin per restablir les condicions del diàleg per trobar solucions polítiques a un problema polític”.
348 membres
Els 41 signants (el Senat francès compta amb 348 membres) reclamen també “el respecte de les llibertats i dels drets fonamentals a Catalunya, per descomptat sense immiscir-nos en els problemes polítics d’un país veí i sense prendre partit sobre la qüestió de la independència de Catalunya”.
Denuncien, a més, “la repressió de la qual són víctimes els càrrecs electes legítims, representants polítics de la Generalitat de Catalunya empresonats o forçats a l’exili per les seves opinions a l’exercici dels mandats que els van donar els electors”.
Calvet ha justificat el terme de “repressió” per qualificar el tracte als responsables jutjats davant del Suprem a Madrid, als quals considera “presos polítics” perquè “creiem que no es pot detenir la gent per les seves conviccions”.
Notícies relacionadesAl parer dels 41 senadors, la situació d’aquests polítics constitueix “un veritable atac als drets i les llibertats democràtiques”. Alhora, consideren que “la gravetat d’aquesta situació s’ha subestimat a França”.
El text és resultat d’una iniciativa de Gattolin i de quatre senadors més, entre els quals hi ha François Calvet, i va sorgir a partir d’altres declaracions similars d’alcaldes dels Pirineus Orientals que havien sol·licitat la llibertat dels presos.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Presumpta administració deslleial Els Mossos confisquen documents i joies als marmessors de Pere Mir
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Al tancament del mercat La CNMC es disposa a aprovar l'opa sobre el Sabadell amb compromisos assumibles per al BBVA
- OBRES A L'ESTADI La gespa del nou Camp Nou, a punt
- Comissió d'investigació El Govern central enviarà el CNI a les elèctriques a partir d'aquesta nit per recaptar dades per l'apagada
- Segons l'Idescat Sant Just Desvern torna a ser el municipi amb més renda per càpita, per davant de Matadepera i Tiana
- Perspectives El Govern manté en el 2,6% el creixement del 2025 malgrat la incertesa pels aranzels