Un testimoni declara que a Exteriors els manifestants van atacar a la comissió judicial

Un cop acabat el torn d’un testimoni pendent de la setmana passada, relatiu al delicte de malversació, el judici va entrar aquest dimarts en una nova fase, en la qual van anar compareixent davant del tribunal els guàrdies civils que van participar en les diferents diligències d’investigació i, en concret, en els registres de l’operació Anubis, del 20 de setembre del 2017. Malgrat que fins ara l’assetjament de la comissió judicial s’havia centrat a la Conselleria d’Economia, un dels agents citats va traslladar el focus de la tensió al registre d’Unipost, on es va intervenir el material electoral de l’1-O, al del Departament d’Exteriors. Segons el seu relat, els concentrats a les seves portes tenien "una ràbia descontrolada" i van intentar treure de la càpsula de seguretat que s’havia fet per poder sortir de l’edifici el detingut, el llavors responsable de Tecnologia d’Exteriors, Xavier Puig Farré.

Segons el testimoni, prèviament la lletrada de l’Administració de Justícia (abans, secretària judicial) que assistia a aquest registre del despatx de Puig Farré, va sortir envoltada per vuit agents i es va introduir en un vehicle, que va ser sacsejat pels concentrats, i per això ella estava "horroritzada", va acabar plorant i va arribar visiblement afectada al següent registre. De camí, van tirar objectes, com ara ampolles d’aigua; només al principi de la concentració es van llançar clavells, va dir l’agent.

El guàrdia civil va dir que el responsable de la Generalitat no era un personatge públic i per això no entenia la reacció de la gent "agafant-lo pel coll i per la roba" per treure'l fora del dispositiu, cosa que va fer que "els insults i les amenaces de mort" que hi havia hagut fins aleshores quedessin en un segon pla. Va xifrar les persones concentrades entre 200 i 300. Va afirmar que en un vehicle oficial, que la gent va pensar que era de la Guàrdia Civil, viatjava la llavors presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que "va treure la mà per agitar la massa". L’acusada va rebre les seves paraules negant ostensiblement amb el cap. La seva advocada, Olga Arderiu, li va preguntar per què no ho havia declarat mai i ell es va limitar a dir que "perquè li havia sortit així". 

Prèviament, el testimoni havia assenyalat que els Mossos no havien intervingut l’atac patit per la comissió judicial, "només miraven", i es va felicitar pel fet que, malgrat l’"agressivitat" dels concentrats, no es produïssin danys entre els agents o d’ells als manifestants, que ignora si actuaven organitzadament o no, tot i que va parlar de banderes d’"Òmnium", cosa que va provocar rialles entre els advocats defensors. També va dir desconèixer si el vehicle en què anava la secretària judicial va patir danys. A preguntes deJavier Melero, va admetre que no va treure la seva arma reglamentària, malgrat haver sigut una cosa que no havia vist en la seva dilatada experiència en la lluita contra la droga i el crim organitzat.

"Impossible entrar-hi"

Un d’ells, que va participar en el registre del domicili del llavors número dos d’Economia, Josep Maria Jové, va explicar que no el van conduir a la Conselleria d’Economia perquè el tinent encarregat de l’operació en aquest edifici els va dir que era "impossible" i que el llavors president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, li havia dit que no es permetria l’entrada de cap vehicle.

L’havia precedit a l’estrada un altre guàrdia civil, que va relatar que l’exsecretari d’Hisenda català Josep Lluís Salvadó va ordenar a la seva secretària que tirés "la pila de papers que tenia sobre la taula al pati", mentre els agents trucaven a casa per procedir a arrestar-lo i a registrar el domicili, dues coses que havia ordenat el Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona. 

L’agent, que va explicar que Salvadó sí que va poder accedir al seu despatx, va negar l’ambient festiu de la concentració davant de la Conselleria d’Economia i va qualificar de "setge" la concentració que es va produir davant de l’edifici, que va impedir que entressin els altres arrestats de l’operació Anubis, com el mateix Jové. El guàrdia civil que va participar en el registre del domicili d’aquest últim va assenyalar que va contactar amb el tinent al capdavant del dispositiu a la conselleria que li va dir que el trasllat del detingut era "impossible" i que havia parlat amb Sànchez, i li havia dit que no es permetria l’entrada de ningú. "Aquí hi ha una concentració i ara mateix la cosa és molt complicada per venir, em va dir en la primera trucada. Cap a dos quarts de tres em comenta que és impossible i que Sànchez li va dir que no permetria que entrés cap vehicle", va aprofundir el testimoni.

Va afegir que ningú li va comunicar que Jové renunciava al seu trasllat a la conselleria, tal com havia fet constar en una acta la lletrada de l’Administració de Justícia que va participar en el registre del domicili, i que ell mai va compartir que hi hagués d’haver un altre registre al seu despatx. "Això s’assembla a un acarament entre la defensa i el testimoni. Evitarem que es converteixi en un acarament. Formuli preguntes sobre fets", va demanar el president del tribunal, Manuel Marchena, quan l’advocat Andreu Van den Eynde va insistir en aquest extrem.

Concentració de mig miler de persones

Aleshores el testimoni ja havia assenyalat que a Jové se li van intervenir tres telèfons i dos més al seu domicili, així com el document Enfocats. A la sortida hi havia una concentració de mig miler de persones, i per això es va sol·licitar que hi acudís el grup de seguretat, fet que es va produir un parell d’hores més tard. Segons l’agent, ningú li va dir que Jové no renunciava a assistir al registre de la conselleria.

La defensa, visiblement descol·locada pel caire que van anar prenent els interrogatoris, havia tractat que el primer agent que compareixia no pogués declarar sobre la conversa que Salvadó va mantenir amb la seva secretària. Marchena va aturar l’intent preguntant a l’advocat que si el que pretenia era orientar el fiscal sobre quina prova havia d’aportar al tribunal. 

Segons l’agent, la imatge del qual no es va poder veure per petició seva, ja que actualment segueix destinat a la unitat de policia judicial de Catalunya, quan van arribar a la Conselleria d’Economia es va personar el llavors vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, amb qui es va abraçar i van intercanviar unes paraules, malgrat estar ja detingut. Contestant a preguntes de la defensa després va dubtar i no va saber dir si es van abraçar o es van donar la mà. Al domicili de Salvadó es van intervenir diversos documents, com ara repartiment d’actius i passius, cadastre en el moment de la desconnexió, inventari de béns immobles de l’Estat a Catalunya i escenaris "de guerra i de guerrilla sobre mesures de l’Estat espanyol sobre el desafiament independentista".

El seu va ser un interrogatori molt travat, en el qual les defenses es van estendre per posar en qüestió els registres que va realitzar. El lletrat de Junqueras, Andreu van den Eynde, per exemple, es va interessar per altres diligències en què va poder participar l’agent sobre la creació d’estructures de l’Estat i va voler saber el cognom del seu superior, a la qual cosa es va negar dient que ells són citats per un número d’identificació professional, però no pel nom. 

Segons l’advocat, ni la lletrada d’ofici que es va assignar a Salvadó ni aquest mateix van firmar l’acta del registre. "La lletrada crec que sí que va firmar l’acta de registre, però Salvadó des del primer moment va dir que no firmaria l’acta, no fos cas que li fessin una prova cal·ligràfica", va assegurar el testimoni. 

Campanyes de publicitat

El segon agent a comparèixer va acabar responent al fiscal Javier Zaragoza en relació amb totes les diligències realitzades en relació amb el delicte de malversació, com les campanyes de publicitat de la Generalitat del registre de catalans a l’exterior i de Civisme. Això va provocar la protesta de la defensa, que entén que s’ha vulnerat el dret de defensa, perquè, com que els testimonis no havien declarat en instrucció, no sabien sobre què es podien pronunciar i ignoraven aquest aspecte. Marchena va rebutjar la protesta al·legant que el pretès per la defensa era incompatible amb l’esperit de "l’exposició de motius d’Alonso Martínez", autor de la llei d’enjudiciament criminal. 

La defensa del president d’Òmnium Cultural,Jordi Cuixart, Marina Roig, va advertir que el testimoni estava responent per diligències en què no havia sigut present. L’agent va dir que es tractava d’un mateix equip d’investigació, i que si ell no hi va ser present sí que hi era el seu company. "Estem mirant d’evitar que es coli com a font de prova l’atestat. Si no va formar part de la diligència, no l’hi pregunti", precisa el president del tribunal.

"El tal Toni"

Però aquesta forma d’interrogatori va conduir també al llavors secretari de Difusió Antoni Molons, el domicili del qual va registrar, perquè, segons Enric Vidal, en la declaració del qual sí que hi va participar l’agent, va declarar que "un tal Toni li havia demanat que redimensionés uns cartells"Vidal,. En el registre s’hi trobar la targeta SIM i el número de telèfon que va facilitar el testimoni. L’aparell era a l’habitació d’una filla i la targeta, en un gerro del saló. Afegeix, a més, que l’operadora els comenta que hi ha un altre telèfon contractat amb el DNI de Molons i que el podia activar Vidal des del seu domicili.

Segons el testimoni, Vidal va dir que el contracte era d’Òmnium Cultural i que el pagaria la Generalitat. L’advocada Roig va destacar que a l’acta de declaració no hi constaven aquestes dades. Marchena primer va assenyalar que el fet de no tenir en compte els atestats policials beneficia la defensa i després li va recordar que amb cap testimoni s’havia adduït fals testimoni valorant les seves paraules immediatament. L’advocat va precisar que en qualsevol cas Òmnium va ser qui va sol·licitar l’encàrrec.

L’agent també havia sigut present en el registre d’Unipost, i al despatx del seu directiu Pablo Raventós explica que es troben cinc factures per gairebé un milió d’euros. L’advocat Jordi Pina va protestar a l’entendre que està explicant un informe pericial i ell no està declarant com a expert. Marchena precisa que ell va participar en les diligències, per la qual cosa pot declarar.

"La sala no necessita ajuda del judici de pertinència", va saltar Marchena a l’enèsima interrupció de la defensa. "La idea que ell només pot opinar sobre el que està a les seves mans, quan està tota l’operació, està convertint la defensa en coadjuvant del judici", va afegir. 

L’agent, que també va estar en el registre de Diplocat i va tenir coneixement de les factures lliurades contra l’organisme, va explicar que les d’Unipost es van intentar cobrar, però la primera vegada el sistema les va rebutjar per un error de forma, i després van ser rebutjades per un funcionari del Departament de Treball, de tal manera que no es van pagar. També va explicar qui eren els observadors, com Helena Catt, que van viatjar a Barcelona per "verificar el context polític de Catalunya" i després se’ls va unir un altre grup.

Tal era el coneixement de totes les diligències que quan li va arribar el torn de les defenses, Andreu Van den Eynde va optar per preguntar-li si havia participat en alguna altra sobre la qual no li hagués preguntat el fiscal, cosa que li va permetre detallar el recorregut que havien seguit les factures generades per Unipost i es troben compromeses per la Generalitat. "No analitzem això, la traçabilitat consta", explica el testimoni al ser preguntat per l’advocat sobre l’autor dels informes. Van den Eynde era l’advocat de Jové quan es va procedir al seu arrest, cosa que va donar lloc a una conversa una mica surrealista en la qual el lletrat li va arribar a preguntar per què ell mateix havia firmat l’acta de registre.

Unipost i 1-O

Notícies relacionades

Sánchez es queda i promet treballar per la "regeneració"

"Quan deixi la política el meu ego ho portarà genial"

L’últim guàrdia civil a declarar davant el tribunal va explicar que, tot i que el registre es va realitzar abans, l’operatiu va esperar que arribés un responsable de l’empresa. Ell va arribar a la tarda juntament amb el lletrat de l’Administració de Justícia, que portava passamuntanyes perquè vol ocultar la seva identitat. La gent estava concentrada i els cridava "traïdors", "us coneixem". Al final han de ser desallotjats pels antiavalots dels Mossos i es realitza la diligència.

L’agent detalla com en col·legis de petits municipis catalans els guàrdies civils són víctimes d’"un producte lliscant", que l’ex delegat del Govern Enric Millo va denominar la "trampa del Fairy", amb la qual es va aconseguir que els agents caiguessin per poder ser agredits. El testimoni va explicar que els Mossos van intervenir en alguns centres i no van tenir cap problema, però que en d’altres fins i tot es van trobar amb un agent que els va dir que no reconeixia ni la Guàrdia Civil ni el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, només el majorJosep Lluís Trapero. Segons el testimoni, ell sempre va veure "proporcional" l’actuació de la Guàrdia Civil.