«Hem vingut a acomiadar-nos»

A falta de celebracions madridistes aquest any, la Cibeles ha tingut l’honor de viure una festa de la democràcia de les de veritat, de les importants, d’aquelles que la posen a prova. El sobiranisme ha portat les estelades i ha cridat a plens pulmons al cor de Madrid que l’espanyola no és una democràcia perquè no considera fonamental el dret d’autodeterminació i perquè el judici que se segueix al Tribunal Suprem contra els 12 líders independentistes acusats de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència és “una farsa”, perquè és “polític”. 

Madrid no ha rebut malament a qui li va recordar el seu cèlebre “No passaran”, amb què la ciutat va combatre el feixisme a la guerra civil. Tampoc als que cridaven “hem vingut a acomiadar-nos” o “l’1-O ni oblit ni perdó”. De fet els que van pensar que s’haurien de guardar els llaços o deixar les estelades a la motxilla fins a l’hora d’anar cap a la manifestació, es van sentir còmodes molt abans i se’ls va poder veure en grups de dos o tres persones lluint el groc pel centre de Madrid, ja des del matí.

Calia fer temps fins a l’hora que els alcaldes exhibissin les seves vares de comandament a les portes de la Borsa i els polítics, com el president de la Generalitat, Quim Torra, es dirigissin als mitjans des de la plaça en què es recorda els afusellats del 2 de maig. Alguns van fer tant el ronso que mai van arribar fins Atocha i es van esperar des de les aceres que la capçalera arribés i passés la ‘processó’.

Després, és clar, van ser els que tenien un millor lloc quan va arribar l’hora de les cançons des de l’escenari, sota la il·luminació psicodèlica amb què l’ajuntament celebra aquest cap de setmana el centenari del Palau de Telecomunicacions que l’allotja.

El judici

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

L’ambient ja estava escalfat amb la projecció d’extractes de les declaracions dels presos que es contraposaven a les preguntes dels malvats de la història, els fiscals que els acusen de rebel·lió. A uns se’ls donava suport amb aplaudiments, quan citaven articles de la Constitució que es van saltar l’1-O, i als altres se’ls esbroncava.

El vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, també el va citar. “Hauria d’avergonyir a qualsevol demòcrata que la ultradreta exerceixi l’acusació popular, que els intolerants marquin l’agenda”, va dir des de l’escenari des d’on poc després els d’Izquierda Castellana van cridar: “Catalans, Madrid us estima”. L’únic és que de vegades Madrid és una ciutat tan gran que mentre uns es manifestaven d’altres veien el Reial Madrid, que havia contraprogramat, i uns altres disfrutaven del bon temps ben a prop, al parc del Retiro.