Tir al blanc contra els Mossos

L’impacte de l’1 d’octubre del 2017 segueix present en la majoria de llars catalanes. Va ser un dia ple d’emocions per als independentistes, perquè van poder expressar la seva opinió sobre la secessió tot i que no tingués conseqüències pràctiques, però les patacades que es van repartir en diversos centres de votació van generar alguna cosa molt semblant a un trauma en gran part de la població. Ahir, al Tribunal Suprem, aquestes imatges es van abordar des del prisma dels responsables de l’operatiu policial que va provar d’impedir el referèndum, i la sessió va ser un tir al blanc contra el paper dels Mossos d’Esquadra, per la seva suposada deslleialtat cap a la resta de cossos i cap a les seves obligacions constitucionals, i especialment contra el major Josep Lluís Trapero.

Fa any i mig que es va apartar dels focus, però el setembre i l’octubre del 2017 Trapero era un símbol per a l’independentisme. Les institucions catalanes l’havien impulsat com a heroi del dispositiu que es va enfrontar als terroristes que a l’agost havien colpejat a Barcelona i Cambrils. Però al Suprem Enric Millo i, sobretot, Diego Pérez de los Cobos –que va arribar a qualificar d’“estafa” el pla dels Mossos per a l’1-O– van oferir un punt de vista molt diferent.

La jornada d’ahir del judici als líders del procés va reflectir les dues conclusions principals que s’han pogut extreure des que han començat les declaracions dels testimonis. Primera: l’abisme que separa les parts en la percepció del que va passar el 2017, perquè Pérez de los Cobos va definir com a “exquisida” la intervenció policial de l’1-O. Segon: que l’important és demostrar que hi va haver violència, o descartar-ho, perquè és un element imprescindible per a unes eventuals condemnes per rebel·lió. Un delicte del qual, per cert, també està acusat Trapero, que serà jutjat pròximament a l’Audiència Nacional.

Relació difícil

Pérez de los Cobos, el coronel de la Guàrdia Civil designat per la fiscalia per coordinar l’operatiu que havia d’impedir la celebració del referèndum, no va fugir d’estudi. Va començar dient que “la relació amb Trapero sempre va ser difícil”, per estendre’s després en els detalls que apuntalaven la seva impressió que el major dels Mossos mai va acceptar la seva autoritat.

La versió de Pérez de los Cobos coincideix amb la de les acusacions, en el sentit que l’actuació de la policia catalana va ser un dels elements imprescindibles perquè la votació s’acabés celebrant. El seu relat és el d’una escalada de tensió entre el dia 20 de setembre, el dia del registre a la Conselleria d’Economia, i l’1 d’octubre, amb els Mossos sempre al costat de la determinació de Carles Puigdemont de celebrar el referèndum tot i que tenien un mandat judicial per impedir-ho.

En la declaració del coordinador policial de l’1-O, i en la de Millo, va sobresortir l’episodi de la reunió de la Junta de Seguretat que l’expresident va convocar el 28 de setembre i l’acta de la qual va publicar aquest diari. Aquesta trobada va constatar la ruptura total entre els responsables de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i Trapero. Pérez de los Cobos va descriure la situació com a “kafkiana”: mentre Puigdemont insistia que l’important era preservar “el bé superior de la convivència ciutadana”, la representació de l’Estat remarcava que “el substantiu” era complir el mandat judicial d’impedir la votació.

Quan va arribar l’1-O, els Mossos, que van insistir en dies anteriors que no necessitaven ajuda de les altres forces policials, havien preparat un desplegament “insuficient, inadequat i ineficaç”, segons l’opinió del coordinador, més destinat al fet que es visibilitzés el referèndum com unes eleccions a l’ús que a evitar-lo. Això va provocar, va dir Pérez de los Cobos, que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuessin contra les “muralles humanes” que els impedien requisar els materials de la votació. En alguns casos, va afegir, els mateixos mossos van arribar a “obstruir físicament” els agents dels cossos estatals.

La visió coincideix amb l’opinió de la fiscalia que existia un pla concertat per desbordar l’Estat, i que els comandaments dels Mossos en formaven part. I per això, sempre segons Pérez de los Cobos, van facilitar que les escoles estiguessin plenes abans de la votació –per dificultar-ne el desallotjament– i amb la mateixa finalitat van encoratjar que hi hagués gent gran i nens a la primera línia.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Tant Pérez de los Cobos com Millo van posar èmfasi que en diferents moments d’aquella jornada i de dies anteriors els manifestants es van conduir amb violència. L’exdelegat del Govern, que ahir va poder comprovar a les xarxes socials que continua sent una de les dianes preferides dels independentistes, va dir que en els CDR “hi ha gent que no té inconvenient a fer servir la violència”. I va oferir dues anècdotes que van fer fortuna: va revelar “la trampa del Fairy”, l’ús de sabó líquid a les portes d’algunes escoles per tractar que els policies rellisquessin i després “donar-los puntades de peu al cap”; i va parlar de l’ús d’“arts marcials” per part d’alguns de congregats per colpejar els agents.

A diferència del que va passar en els interrogatoris als acusats, els fiscals van anar a totes en les preguntes sobre la violència. És d’esperar que molts dels testimonis que declarin en primer lloc en aquesta fase, els proposats per les acusacions, avalin la mateixa tesi. Després arribarà el torn dels proposats per les defenses. Estan en joc molts anys de presó.