La pujada d'impostos del Govern no aconsegueix el recolzament dels comuns als Pressupostos

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha detallat en el Parlament una oferta de pujada d’impostos amb què segons les seves dades es recaptarien 76 milions d’euros addicionals per part de la Generalitat. L’anunci, en el debat de pressupostos, té a veure amb pujades en el tram alt de la part autonòmica de l’impost sobre la renda i també en l’impost de successions i donacions així com el d’actes jurídics documentats. Un anunci amb què la Generalitat pretén atreure els comuns perquè tramitin els comptes. Però tant els comuns, com el PSC i la CUP han jutjat insuficient la proposta, la qual cosa ha fet que Torra anunciés que es desenvoluparà la pròrroga pressupostària davant del que ha definit com un "no" al diàleg, que ha continuat oferint després del pròxim cicle electoral.

Aragonès ha detallat l’oferta fiscal. En el tram autonòmic de l’IRPF es proposa aplicar el tipus màxim del 25,5% a partir dels 120.000 euros declarats de base liquidable, en lloc dels 175.000 com en l’actualitat. Amb aquest augment es recaptarien 16,3 milions. Aragonès ha afirmat que s’intentarà reclamar al Ministeri d’Hisenda perquè el Govern pugui comptar amb ells aquest any.

En l’impost de successions i donacions, es tractaria de reduir entre 4 i 25 punts percentuals la bonificació per als grups de parentiu 1 i 2, mantenint la bonificació del 99% per als cònjuges. Les bases imposables de més de tres milions d’euros que abans tenien una bonificació del 57,37%, la tindran del 34,5% si s’aprova aquesta mesura. I la bonificació del 99 al 20% passa del 95 al 5%, passant a ser, segons Aragonès, "mes progressiva". S’obtindrien 20,8 milions addicionals, sempre segons les dades del Govern.

Finalment, respecte a l’impost d’actes jurídics documentats es proposa elevar mig punt el tipus general aplicat als impostos sobre els préstecs hipotecaris que en aquest moment paguen les entitats financeres. Passaria de l’1,5% al 2% i permetrien recaptar anualment, segons el Govern, 77,8 milions. Aquest any, des de l’eventual aprovació dels comptes, es podrien recaptar, segons Aragonès, 38,9 milions. Aragonès hi ha afegit una dada, la recaptació de 183 milions al passat exercici en la lluita contra el frau fiscal. I la previsió de recaptar 213 milions. 

Torra i l’altura de mires

Aragonès ha acabat la seva intervenció assegurant que hi ha hagut transparència i que s’ha recuperat la despesa corrent al nivell de l’any 2010. Per això, ha demanat no subordinar la votació dels comptes al succeït en la negociació dels de l’Estat. Prèviament ha intervingut Torra: "Els demano altura de mires i que pensin més enllà de les cites electorals", ha afirmat, parafrasejant aquest dimecres les asseveracions de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, pronunciades durant el debat de Pressupostos de l’Estat de fa tan sols dues setmanes, abans de veure com el PDECat i ERC tombaven els comptes del Govern amb el conegut final d’una convocatòria electoral per al 28-A. I amb aquest mateix argumentari, Torra prova de convèncer ara els comuns i de recuperar la CUP, que va donar cop de porta al tràmit molt abans de conèixer les seves partides. 

El president ha comparegut davant de l’hemicicle per exposar el disseny delspressupostos de la Generalitat en una situació insòlita en política catalana: els comptes no han sigut registrats al Parlament com a projecte de llei, es van avançar en una roda de premsa aquesta setmana i no s’entraran a tràmit fins que no tinguin la certesa de ser avalats. Així ho ha admès Torra davant els diputats durant la seva exposició, en una maniobra tàctica mai vista que, segons el seu parer, es tradueix en un exercici de "responsabilitat, transparència i diàleg". I s’ha esforçat a demostrar mà estesa amb apel·lacions comptants a la negociació i predisposició a discutir les partides. "No deixem que els interessos electorals passin per davant dels interessos de la ciutadania", ha etzibat.

¿I quin és l’exercici de pressió als comuns perquè tramitin els comptes catalans, després del veto de l’independentisme als comptes estatals? Doncs el mateix que va utilitzar Montero: sense els comptes, el benestar social, en aquest cas dels catalans, es veurà limitat. I no es podran aplicar mesures sobre "el model d’escola inclusiva, el nou tram d’ajuts de menjador, recuperar la participació en el finançament de guarderies de 0 a 3 anys, ni el 100% dels ajuts a lloguer i rehabilitació, ni la reducció de les taxes universitàries ni les beques salaris, i es veuran afectats els recursos sobre la renda garantida de ciutadania", segons ha advertit Torra.

Un president que ha assegurat que els comptes porten Catalunya a "nivells precrisi". En despesa corrent. Tot sota una premissa, la de Torra: "L’economia funciona bé". I la despesa de les conselleries creix en 1.665 milions. En l’oferta dels comptes, el president destaca els 380 milions d’euros destinats a la renda garantida de ciutadania, 20 per a places de guarderia de 0 a 3 anys o 145 per atendre l’emergència habitacional. 

Impostos

Però Torra s’ha guardat d’entrada la qüestió clau: la pujada d’impostos, un dels principals eixos de la reivindicació dels comuns per negociar els Pressupostos. El president s’ha limitat a apuntar que el Govern està d’acord a "avançar en un sistema fiscal just i eficient" que permeti "la funció redistribuitiva" però de seguida ha assegurat que Catalunya suporta la pressió fiscal més alta de l’Estat, i ha recordat el dèficit fiscal "insuportable", que ha xifrat en 16.000 milions d’euros.

El vicepresident, Pere Aragonès, que ha intervingut a continuació –contra el criteri de Ciutadans, PSC i PPC– ha anunciat una oferta sobre impostos. "No entenem la subordinació dels nostres pressupostos als de l’Estat, seria renunciar a la pràctica l’autogovern. No ens subordinarem", ha etzibat.

Els comuns, a l’aguait

La reprimenda dels comuns s’ha succeït després de sentir les explicacions de Torra i Aragonès. I, de nou, el cop de porta i la negativa a donar-los els seus vots. Jéssica Albiach ha iniciat la seva intervenció assegurant que aquest pla "no reverteix les retallades" i refutant alguns números que ha llançat el conseller d’Economia. "Mai han demostrat un veritable interès a aprovar els Pressupostos. No demanàvem res extraordinari es tractava només d’escoltar la ciutadania. No demanàvem la lluna i estan fallant a Catalunya", ha afirmat, i ha insistit que "lluitar contra la repressió no impedeix vetllar pels drets". "Allà es queden amb la seva proposta de Pressupostos perquè ni vostès se’ls creuen", ha conclòs.

El diputat David Cid ha iniciat la seva intervenció fent broma amb el fet que veure els comptes "ha costat més que treure un queixal: tres mesos" i ha sentenciat que el Govern no ha volgut negociar. "No vol pressuposats, ha vingut a dir de qui és culpa que no es puguin aprovar. Ja li va bé que no n’hi hagi perquè és més fàcil complir l’objectiu de dèficit i li interessa més tornar als mercats, sortir del FLA, amb una suposada independència", ha entonat, i ha afirmat que el seu objectiu és "una reforma fiscal i no la pirotècnia a la qual els tenen acostumats".

Cid ha negat que siguin "els més socials de la història" perquè "no es pot comparar amb el 2010 si no es té en compte la inflació", amb la qual cosa assegura que es perden 4.500 milions d’euros pel camí. El diputat ha retret a Economia que no compleixi els seus designis i ha afirmat que inclouen una partida d’ingressos de 350 milions d’euros que provenien dels comptes de Pedro Sánchez que van tombar i que, per tant, no rebran. "Un pressupost no és per fer denúncia política és per gestionar la realitat dels catalans", ha burxat.

Uns comptes "fake"

Cs, el PSC i el PPC han coincidit a qualificar els números de "Pressupostos 'fake' (falsos)". La líder de l’oposició, Inés Arrimadas, ha assegurat que aquest ha sigut un "debat fictici sobre uns pressupostos ficticis d’un Govern fictici", en un "exercici de degradació institucional". Arrimadas ha preguntat al Govern quin pla té si no aprova els comptes i ha demanat a l’Executiu que "el Govern que menys governa de la història no tingui el desvergonyiment d’apujar-se el sou". "Espero que no, espero que se l’abaixin", ha afegit. 

Des del grup de Ciutadans, han diagnosticat "una altra irresponsabilitat més" perquè "aquests números no han sigut aprovats ni per ells mateixos". "Això no és un debat pressupostari seriós, és un xou d’un Govern dèbil, sense capital política i incapaç d’arribar a consensos", ha etzibat el diputat José María Cano, que ha carregat contra les xifres per "intentar posar la mà a les butxaques dels catalans".

El líder del PSC, Miquel Iceta, ha exigit a Torra que, si no aconsegueix tirar endavant els Pressupostos, convoqui eleccions –"com va fer Pedro Sánchez"– o se sotmeti a una qüestió de confiança –com va fer Carles Puigdemont"–. El gest de celebrar una compareixença sense registrar les xifres a la Cambra catalana l’ha descrit com "un acte de covardia política" i ha recordat a Torra que mentre la seva obligació és aprovar-los, el seu repte de presentar una moció de censura és només una "prerrogativa institucional, un dret de l’oposició". "No se’ls veu còmodes quan governen", ha postil·lat Iceta.

 "¿És que no creuen en els seus Pressupostos?", ha preguntat la socialista Alicia Romero, i ha retret al Govern que s’hagin assabentat per la premsa del contingut de les partides. Els ha demanat valentia i transparència, i els ha citat a recular davant d’un fet "insòlit". "Ve a fer una mica de teatre quan no hi ha hagut un debat a la totalitat", ha postil·lat, i ha refutat una per una les xifres ofertes pel conseller.

El PPC ha qualificat de "publireportatge" l’anunci, i ha sentenciat que "hi ha uns números, però no uns pressupostos", perquè "són com la república, no existeixen".

Des de la CUP també han criticat els comptes perquè "no responen a les necessitats de la classe treballadora" i han insinuat que estan en joc interessos electorals.

Torra s’aferra a la pròrroga

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Després de les intervencions dels grups. Torra –en una breu intervenció que no ha rebatut les preguntes concretes dels grups sobre els comptes– ha donat per fet que es continuarà treballant amb els comptes del 2017 i s’ha negat a avançar les eleccions. "M’emporto un no al diàleg i per la nostra part la proposta de Pressupostos estarà sempre a sobre de la taula, passades les eleccions serà el moment en què potser en podrem tornar a parlar", ha afirmat. "Començarem a treballar en la pròrroga pressupostària" ha afegit, reiterant que mantindrà "la porta oberta" a dialogar els comptes, uns comptes que continuaran sense ser registrats formalment al Parlament.

Nou xoc amb Arrimadas

En paral·lel, la líder de l’oposició Inés Arrimadas ha tornat a protagonitzar una batalla dialèctica amb l’independentisme. L’exconseller i diputat d’ERC, Ernest Maragall, l’ha acusat de falta d’humanitat per les seves crítiques severes als presos i desplaçats de l’independentisme. Torra, per la seva banda, ha etzibat a Arrimadas: "No la trobarem a faltar". Davant d’això, la líder de l'oposició ha replicat: "Qualificar d’inhumà és negar la humanitat als adversaris, és propi de nacionalismes, de les pàgines més greus de la història recent, la UE es va crear per deslliurar-nos de la ideologia que vostès representen".