10 d’ag 2020

Anar al contingut

JUDICI AL PROCÉS

Rajoy i Santamaría apuntalen la violència

Remarquen l'"assetjament" de policies i guàrdies civils i es desvinculen de l'operatiu de l'1-O

Marchena multa dos exdiputats de la CUP per haver-se negat a respondre a Vox

Daniel G. Sastre

La violència és la clau. Tot el judici als líders del procés orbita entorn del concepte de violència, en concret a la pregunta de si els impulsors del referèndum de l’1 d’octubre i la declaració d’independència del 27 d’octubre del 2017 es van conduir amb violència o van exhortar els ciutadans perquè la utilitzessin. Als acusats els sembla una tesi forassenyada, com ha quedat clar en les primeres setmanes de la vista, però avui els dos principals membres del Govern espanyol que va gestionar la crisi han apuntalat la tesi de la fiscalia. Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría van veure comportaments violents en alguns manifestants; es tracta d’un element imprescindible per a unes eventuals condemnes per rebel·lió.

El president i la vicepresidenta del Govern del PP –a més de l’expresident Artur Mas– han sigut els protagonistes d’una jornada trepidant al Tribunal Suprem, la primera en què han participat els testimonis dels fets convocats per les parts. N’hi ha més de 500, però la imminència de la campanya electoral ha provocat que els magistrats agrupessin els dirigents polítics al principi d’aquesta fase del judici. El resultat: declaracions contundents, defenses apassionades, exhibicions d’autoritat de Marchena i, fins i tot, multes de 2.500 euros contra Antonio Baños i Eulàlia Reguant per haver-se negat a respondre a l’acusació popular, representada per Vox.

Però nou dels 12 processats es juguen molts anys de condemna, principalment perquè se’ls acusa d’encapçalar una rebel·lió contra l’Estat. I dos dels seus més il·lustres representants durant els ‘fets d’octubre’ han explicat com van viure l’1-O i la DUI des de la sala de comandaments. Ha començat Sáenz de Santamaría i ha sigut taxativa. “Tothom ha vist aquelles imatges violentes, l’assetjament i la violència contra actuacions ordenades per un jutge”, ha ditamb referència a la concentració davant el Departament d’Economia del 20 de setembre.

Les declaracions compassades –les van preparar junts– de Rajoy i Santamaría han ofert respostes gairebé calcades. Però, com en els vells temps, l’exvicepresidenta ha anat un pas més enllà quan les defenses l’han collat, sobretot en la seva explicació que sí que hi va haver violència. Quan li han preguntat per què no van aplicar l’estat d’alarma, excepció o lloc si temien una revolta, ha contestat: “Perquè poden perjudicar els drets fonamentals individuals. Vam considerar que l’apropiat era el 155”. I la mateixa tesi ha sigut utilitzada per Rajoy poc després.

"Lamento moltíssim aquestes imatges"

L’expresident no ha sigut tan contundent, però també s’ha referit a l’“assetjament” que van patir guàrdies civils i policies nacionals tant a la seu d’Economia com l’1-O i en els dies posteriors al referèndum, als hotels on anaven a pernoctar. També ha inclòs en el grup alguns alcaldes. Quan les defenses li han preguntat si no havia vist les imatges de les càrregues policials durant el referèndum, s’ha desvinculat del dispositiu; ja ho havia fet abans la seva vicepresidenta. I, quan s’ha projectat un vídeo de les porrades, ha tingut un moment de commiseració: “Lamento moltíssim totes aquestes imatges. No m’agraden, ni aquestes ni les altres. Però de seguida ha tornat al carril per afegir que “la responsabilitat dels dirigents és evitar aquests esdeveniments”.

Perquè la seva teoria és la que van ser Carles Puigdemont i el seu Govern els que, al negar-se a suspendre la votació, van propiciar la possibilitat que hi hagués violència. Amb el mateix estil afable però inflexible amb què va governar durant set anys, Rajoy ha recordat que es va reunir sis vegades amb Mas i dues amb Puigdemont, i que sempre els va dir el mateix: “Des del primer dia van ser conscients que no autoritzaria un referèndum. Les regles del joc són fonamentals”.

L’expresident i la seva ‘número dos’ al Govern han remarcat la “preocupació” que els va produir la situació “excepcional” a Catalunya i han afirmat que van donar a Puigdemont opcions, com ara la possibilitat de presentar la seva proposta a les Corts. Sáenz de Santamaría fins i tot ha demostrat que es va prendre més seriosament la DUI que molts dels acusats, que en les sessions anteriors l’han rebaixat a la categoria de declaració “política”. Per a l’exvicepresidenta “no va ser simbòlica”. “Per això vam aplicar el 155”, ha afegit.

"¿Com és possible que no hi hagi malversació?"

Si els seus testimonis seran importants per sustentar l’acusació per rebel·lió, el de l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro ho serà per a la malversació. Segons la seva opinió, el ferri control que el Govern va establir sobre els comptes de la Generalitat no és obstacle perquè alguna partida destinada a finançar el referèndum es pogués escapar del seu control; a més, ha dit que en almenys set ocasions van denunciar comportaments sospitosos a la fiscalia i al Tribunal de Comptes durant el 2017. Per no parlar, ha destacat, dels “funcionaris públics obrint locals públics” l’1-O. “¿Com és possible que no hi hagi malversació?”, s’ha preguntat.

Mas ha posat el contrapunt. La part més interessant de la seva declaració ha arribat quan li han preguntat sobre l’‘Estat Major’, el Govern a l’ombra que va assessorar Puigdemont durant mesos. L’expresident ha revelat que en una d’aquelles trobades els va dir als seus companys que, si l’Estat “podia desnaturalitzar” el referèndum, com va fer amb el 9-N, no utilitzaria la força contra els manifestants ni provocaria imatges que donarien “la volta al món”. Quan Mas ha remarcat que es va equivocar amb aquesta apreciació estava atribuint la violència als cossos policials de l’Estat. És a dir, estava opinant sobre el més important que es dirimeix en aquest judici.