NOU PERÍODE DE SESSIONS

Un Congrés en precampanya electoral

El Govern accelera l'activitat legislativa per sumar credencials davant de les eleccions del maig

Els Pressupostos són el primer i més dur examen de Sánchez per evitar la dissolució de les Corts

abertran46159224 graf2621  madrid  06 12 2018   vista general del hemiciclo d181218084633

abertran46159224 graf2621 madrid 06 12 2018 vista general del hemiciclo d181218084633 / Zipi

3
Es llegeix en minuts
Miriam Ruiz Castro

Després d’un mes de gener inhàbil per a ses senyories, el Congrés dels Diputats torna a posar la maquinària legislativa a funcionar. La Cambra baixa allotjarà fins a 40 reunions del ple abans que arribi l’estiu, un període al qual precedirà la triple cita electoral del maig i que convertirà les sessions de control al Govern en una eterna precampanya. La feina parlamentària s’inicia amb l’examen als comptes de l’Estat per al 2019, un escull que sembla difícil per al president del Govern, Pedro Sánchez.

PP, Ciutadans, ERC, PDECat, Coalició Canària i Foro Astúries han presentat esmenes de devolució als Pressupostos del PSOE. N’hi ha prou amb una majoria simple perquè alguna prosperi i l’Executiu rebi els comptes de tornada, cosa que farà planejar amb més força l’ombra de l’avançament electoral i la dissolució de les Corts. En el record hi ha l’última legislatura d’un altre socialista, Felipe González, que va haver d’avançar els comicis després que CiU li tombés els Pressupostos amb una esmena el 1995. Si aproven l’examen, els comptes tornaran al ple l’11 de març.

La legislatura que va arrencar Mariano Rajoy com a president del Govern no està sent la més prolixa en projectes de llei, encara que Sánchez va començar a invertir la tendència a base de decrets llei que es convertien en projectes legislatius al seu pas pel Congrés. Dels 23 que hi ha ara en tramitació –Pressuposats a part–, 19 provenen de decrets llei. El Govern pretén portar textos a la Cambra que li serveixin com a credencials de cara a les eleccions autonòmiques, municipals i europees del 26 de maig.

Aforaments i educació

Des de la reforma de la Constitució per acabar amb els aforaments, a la qual encara li queda un llarg recorregut parlamentari, fins a la nova llei d’educació –que ja ha sigut batejada com a 'llei Celaá', per la ministra del ram, i és resultat del fracàs del gran pacte per l’educació amb què arrencava la legislatura–, a més d’una llei de lluita contra el canvi climàtic.

Amb la nova norma educativa, Sánchez espera complir una de les seves promeses abans d’arribar a la Moncloa: acabar amb la Lomce. Vol posar fi als itineraris educatius, eliminar la Religió de la nota mitjana i crear una nova assignatura de valors cívics obligatòria, a l’estil de l’Educació per a la Ciutadania de José Luis Rodríguez Zapatero. En educació, hi ha un altre projecte de llei que ja és al Senat: el que redueix la ràtio d’alumnes a les aules i les hores màximes setmanals dels professors en l’ensenyament no universitari.

La Cambra també haurà de treballar en el nou impost a les transaccions financeres i en la denominada 'taxa Google', un tipus impositiu pioner a Europa i que gravarà determinats serveis digitals. Els parlamentaris continuaran treballant a acabar de donar forma a alguns textos dels grups que podran estar llestos abans d’estiu, com la llei per a la igualtat laboral entre homes i dones, la de la regulació de l’eutanàsia, per primera vegada a Espanya, o la de drets del col·lectiu LGTBI. Encallada a la taula del Congrés continua la proposta de Ciutadans per regular la gestació subrogada, que podria enfrontar-se al seu primer tràmit al Congrés –la presa en consideració–, cosa que obligaria tots els grups a posicionar-se.

Cinc reprovacions pendents

Mentre els líders del procés a Catalunya comencin a desfilar pelTribunal Suprem, el Congrés reprendrà la reforma de la llei d’indults amb la compareixença dels experts que van demanar a última hora els socialistes. El nou text estarà llest en aquest període de sessions, si els partits no troben una nova martingala amb què allargar el procés. També va quedar pendent la renovació del Consell General del Poder Judicial, després que l’acord entre PP i PSOE saltés pels aires. Sis mesos de termini es van donar els partits al desembre per tornar a presentar nous noms.

Notícies relacionades

Entre mitjanes, la reforma del sistema d’elecció dels magistrats que PP i Cs van aprovar al Senat va topar de cara al Congrés. Els partits tindran una nova oportunitat en aquest període de sessions, tot i que amb les eleccions i l’estat de les relacions entre Govern i oposició sembla impossible. De fet, hi ha pendents cinc reprovacions a ministres al Congrés: Justícia, Afers Exteriors, Hisenda, Educació i Indústria.

Les negociacions de la Moncloa amb la Generalitat han elevat el to de Pablo Casado i Albert Rivera contra Sánchez, i el primer fins i tot va fingir amb una moció de censura, sobre la qual va acabar reconeixent que "els números no surten". Això sí, l’última vegada que els números "no sortien" el Govern va caure.