El diàleg Govern-Generalitat s'encalla

El diàleg entre el Govern i la Generalitat per afrontar el conflicte a Catalunya es va encallar aquest divendres amb un xoc inesperat que bé pot precipitar el naufragi de la legislatura o reconduir-se cap a un port més protegit. Si les dues parts buscaven doblar el pols en el moment de més tensió des que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa, ho van aconseguir. L’avís de ruptura arriba a les portes de lamanifestacióconvocada per les dretes contra aquesta negociació (demà) i a l’avantsala de la votació clau sobre elsPressupostos(dimecres) que manté en suspens la continuïtat del Govern. Per a la Generalitat, és el Govern qui ha trencat el diàleg. Per al Govern, és absurd intentar avançar si els independentistes tornen a posar l’escull delreferèndumal capdavant.

Madrid i Barcelona havien intensificat les converses aquesta setmana. Al·lega la Generalitat que l’Executiu els va demanar que permetessin la tramitació dels Comptes públics en el Congrés, és a dir, que ERC retirés la seva esmena a la totalitat i que el PDECat no presentés la seva, una cosa que hauria donat a Sánchez diversos mesos d’oxigen. Però el sobiranisme ha preferit no renunciar a aquesta arma i ara té fins dimecres, el dia de la votació a la Cambra baixa, per decidir si la fa servir o no i a canvi de què.

La resposta va caure com una galleda d’aigua freda a la Moncloa, on els ànims ja estaven regirats en una setmana ‘horribilis’ en què ha hagut d’enfrontar-se tant a la tríadaPP, Cs, Voxcom alsbaronsi exdirigents socialistes per la controvertida figura delrelator.

Crítiques a Calvo

El Govern, que va passar d’intuir unaposició conciliadorade la Generalitat al principi de setmana a unaactitud de rebuigdijous, va analitzar l’assumpte en un debat intens, ahir al Consell de Ministres. Fonts coneixedores de la conversa assenyalen a aquest diari que diverses veus van qüestionar lagestióde l’assumpte feta per la vicepresidentaCarmen Calvo.

Al final d’aquesta trobada, a dos quarts de dues del migdia, el Govern va enviar un document amb la seva proposta per al diàleg a Catalunya a la Generalitat. Fonts de la Generalitat asseguren que li van proposar una cita per discutir una oferta que jutgen insuficient i que la vicepresidenta els va respondre amb un missatge: “Entenc això com un no. Sort”.

El referèndum una altra vegada

Pocs minuts després, Calvo va sortir en roda de premsa per anunciar que els independentistes havien rebutjat el pla perquè no inclou el referèndum i per avisar que l’Executiu no es mouria d’aquesta proposta.

“No podem donar gaires més voltes sobre unreferèndum d’autodeterminació que és inacceptable. El Govern traça les seves pròpies possibilitats; si d’aquí no sortim, no podem avançar”, va concloure.

Els seus interlocutors catalans, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de Presidència Elsa Artadi, van respondre immediatament des de Barcelona. Van dir que el Govern trenca el diàleg amb Catalunya pressionat per les dretes. Van criticar els temps i també la falta de concreció de la proposta: al·leguen que hauria de detallar dates, nom del relator i fer algun esment al referèndum.

Això últim és una cosa no exclosa explícitament en el text de la Moncloa, que afirma que “a la taula de partits cadascun dels participants plantejarà les seves propostes de resolució i projecte polític, amb total llibertat, sobre el futur de Catalunya a fi de consensuar una proposta política i democràtica”. És una redaccióprou ambigua per reproduir el succeït en altres ocasions: la Generalitat exposa la seva reclamació i el Govern escolta però no avança en aquest assumpte.

L’autodeterminació va ser una exigència que va reaparèixer amb força a mitja setmana per part del sobiranisme quan semblava que amb la figura del relator neutral s’acostaven les posicions de cara a aconseguir desbloquejar els comptes de l’Estat. El Govern i els partits independentistes ara són més pessimistes que mai sobre la possibilitat de facilitar dimecres la tramitació dels pressupostos de Sánchez. Les veus pactistes del sobiranisme admeten que les posicions més intransigents en un espai i un altre estan aconseguint el seu objectiu. Però formalment es manté la disposició al diàleg fins a l’últim minut, malgrat que s’observa l’Executiu amb ganes de trencar amarres abans de la manifestació d’aquest diumenge.

El rebuig dels independentistes, definitiu o no, és un cop de porta especialment dolorós per al Govern, ja que la proposta plantejada recull dues de les peticions de la Generalitat que li costen un gran preu tant en termes polítics com d’opinió pública: incloure formacions estatals a la taula de partits i la figura del relator, sota l’epígraf de «persona encarregada de facilitar els treballs”.

Calma als barons

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Cal veure si la negociació queda definitivament trencada, però, de moment el gest de l’Executiu ha calmat els ànims dels barons socialistes, que respiren una mica més alleujats. “Valorem que el Govern hagi volgut dialogar, però valorem moltíssim més que hagi tingut clar quins són els límits”, assenyalen fonts properes al president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page.

I també queda per veure, després dels cops de porta a Madrid i Barcelona, és on són els límits de la legislatura.