El sobiranisme s'uneix per sortir al carrer durant el judici del procés

A les portes del judici per l’1-O, el sobiranisme ha volgut donar una imatge d’unitat per fer una crida perquè la gent surti al carrer "de forma permanent, persistent i sostinguda". 

El Palau Robert ha acollit la presentació d’un calendari en el qual fins al moment destaquen tres dates: una jornada de protestes el dia de l’arrencada de la vista al Tribunal Suprem, amb un aturada de 10 minuts a les 12 hores que culminarà amb manifestacions a les capitals de província; una manifestació a Barcelona el dissabte 16 de febrer a les 17 hores al llarg de la Gran Via, des de la plaça d’Espanya fins a la plaça de la Universitat, i una concentració a Madrid el pròxim 16 de març a les 18 hores. També han anunciat que secundaran la vaga general del 21 de febrer. 

Sota el lema 'L’autodeterminació no és cap delicte', les primeres espases dels partits sobiranistes s’han fotografiat amb els líders de l’ANC i Òmnium Cultural. Per part d’ERC, han liderat la comitiva Sergi Sabrià i Marta Vilalta; de JxCat, Gemma Geis i Francesc Dalmasses, del PDECat, Míriam Nogueras; de la CUP, Carles Riera i Natàlia Sànchez, i dels comuns, Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany. Amb ells, representants de la societat civil com l’activista Arcadi Oliveres i el productor Josep Maria Mainat, entre d’altres.

Però no han sigut aquests els que han pres la paraula. La historiadora Anna Sallés, l’exdiputat anticapitalista David Fernàndez, l’actriu Estel Solé i el periodista i exdelegat de la Generalitat a Madrid, Martí Anglada, han llegit a paràgrafs un manifest consensuat. "Aquesta és una iniciativa de mínim comú denominador, esperant que serveixi al carrer com a màxim comú multiplicador", han destacat.

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

"Volem remarcar-ho i deixar-ho molt clar: aquesta iniciativa no pertany a cap partit polític, ni a cap associació política, social o sindical; tampoc s’enquadra en cap plantejament ideològic partidista que no sigui la defensa general dels drets civils, polítics i socials de tots, independentment de les ideologies professades", han insistit.

Així mateix, han assegurat que "el que en realitat es vol jutjar és l’exercici de la democràcia, paradoxalment en nom d’una democràcia i d’un Estat de dret, i que, per tant, del que es tracta és d’un judici contra el poble català i contra tots els pobles de l’Estat espanyol".  La democràcia no pot estar mai fora de la llei", han conclòs entre aplaudiments.