El secessionisme es llança a l'ofensiva en el judici al procés

Canvi de tema. El judici al procés que començarà el 12-F portarà amb si un canvi en la tàctica de l’independentisme. Fent bo aquella llei del judo que exhorta a fer servir l’impuls del rival per fer-lo caure, el secessionisme català veu en la desena llarga de setmanes en què desfilaran davant l’audiència televisiva tant reus com testimonis, l’escenari ideal des d’on clamar contra la injustícia del procés judicial i, de passada, contra l’estatus democràtic de l’estat espanyol.

Va ser Jordi Cuixart el primer en expressar la idea d’utilitzar el judici per “atacar Espanya”, una cosa que es va entendre en l’unionisme pel costat literal i erroni. La seva organització, Òmnium, ha començat ja la campanya ‘Jo acuso’, que segueix les directives del seu líder.

Un lema a què, a poc a poc, s’han anat afegint altres actors. No en va, l’independentisme majoritari, el de soca-rel postconvergent i el de soca-rel republicana arriben a aquest 12-F amb la mateixa pugna de sempre, el de les llistes conjuntes.  Després d’una nova sessió de #PressingERC i una resposta del mateix Oriol Junqueras, via holograma, dimarts passat, el judici és entès com el desitjat i necessari aglomerant en un secessionisme la unitat del qual mostra la seva habitual mala salut de ferro.

La principal sorpresa, potser, és que l’escenari més previsible fa uns mesos hagués sigut el de la mobilització de l’independentisme, en canvi, el matís que es desprèn del secessionisme puja un esglaó. No és reactiu, és actiu. D’atac.

No només bona part de les defenses s’han estructurat d’aquesta manera, donant a entendre que el que comença el pròxim dia 12 és poc més que la primera part d’una eliminatòria el partit de tornada del la qual es jugarà a la cort d’Estrasburg, sinó que el mateix Estat, via Govern, ha donat pàtina de credibilitat a aquest atac.

Així, la campanya ja presentada i les venidores, ja anunciades, del Govern del PSOE en què es reafirma la condició d’estat democràtic exemplar per a Espanya ha sigut entès en els cercles secessionistes com tot un triomf per allò de l’‘excusatio non petita, accusatio manifesta’. I vista l’esquerda, s’hi intentaran filtrar.

Així, sempre en aquesta línia, el president Quim Torra va assenyalar dissabte a Molins de Rei que té la intenció d’exercir d’“altaveu” dels presos i dels exiliats durant el judici i, d’aquesta manera, denunciar “a nivell internacional” la “injustícia que es viu a Catalunya”. Torra va avançar que es multiplicaran les visites més enllà de les fronteres espanyoles per fer arribar “aquest clamor per la justícia” existent, segons ell, a Catalunya. El president va confirmar que el pròxim 12 de febrer serà "present" al judici, una causa que segons la seva opinió es dirigeix "contra el dret d’autodeterminació del poble de Catalunya".

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

També el representant institucional de més rang d’ERC, Roger Torrent, va percudir en el mateix punt. El president del Parlament va apuntar, a compte del vídeo d’Espanya Global, que “per molts milions que es gasti” Josep Borrell, com a ministre d’Exteriors, “i per molts vídeos que faci, no podrà mai amagar els cops de porra ni la vergonya de tenir presos polítics a l’Europa del segle XXI”. I com Torra, Torrent es va juramentar per demostrar "la gran mentida que és tota aquesta farsa judicial", va afegir que els presos independentistes afronten un procés que saben que no serà just.

Amb tot, un dels canvis més significatius dels últims dies és la nova estratègia de l’ANC que el mateix dissabte va revelar la seva presidenta, Elisenda Paluzié. Després de completar la tancada en la delegació barcelonina de la Comissió Europea, per denunciar la "violació greu de drets humans" a Catalunya, la successora de Jordi Sànchez al capdavant de l’entitat ha analitzat que amb el judici del procés s’ha entrat en una "etapa diferent, molt complicada", en què l’entitat apostarà per passar "de les mobilitzacions clàssiques" a accions més directes: "molestarem tant com puguem la Unió Europea", va assegurar. En un canvi de discurs respecte a l’entitat que mobilitzava milions de catalans sense que ningú llancés un paper a terra, Paluzié va explicar que l’objectiu seria la UE perquè és "còmplice de l’Estat espanyol, opressor i autoritari", ja que ha mantingut una "actitud vergonyosa" durant el procés independentista.