El Suprem absol una dona per haver-se defensat amb una punyalada de la seva parella

L'alt tribunal entén proporcionat que l'apunyalés amb l'arma amb la qual ell l'acabava d'amenaçar

abertran46024810 valencia 25 11 2018  sociedad  violencia machista  d a inter181218143224

abertran46024810 valencia 25 11 2018 sociedad violencia machista d a inter181218143224 / Miguel Lorenzo

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El Tribunal Suprem ha anul·lat la condemna a dos mesos de presó per un delicte de lesions amb instrument perillós que l’Audiència Provincial de Navarra va imposar a una dona que va clavar una ganivetada a l’home amb qui convivia després que aquest l’agredís i l’amenacés de matar-la i violar-la. L’alt tribunal l’absol a l’aplicar-li l’eximent de legítima defensa, ja que va reaccionar de forma proporcionada a una agressió il·legítima

L’Audiència de Navarra compartia que la dona va respondre a una agressió il·legítima, però va entendre que no es presentava el requisit que el mitjà utilitzat fos l’idoni. Per això només li va aplicar l’eximent de manera incompleta.

El Suprem, en canvi, ha rebutjat el recurs de l’home, que en la mateixa sentència havia sigut condemnat a un any i mig de presó per maltractament ocasional i amenaces greus, una pena atenuada per dilacions indegudes que va tenir el cas. El setembre del 2013 la parella va iniciar una discussió a l’àtic on convivien a Cintruénigo, en què, "després de tancar la porta de la vivenda i abaixar les persianes, D.J.M. va començar a pegar Y., la va llançar a terra, li va estirar els cabells, li va immobilitzar el cap amb el genoll, li va mossegar l’orella dreta i li va posar un ganivet de cuina al coll mentre li deia que la mataria i que aquella nit potser la violaria", afirma la resolució.

La dona va aprofitar que l’home havia deixat el ganivet a terra per agafar-lo, i el va "dirigir contra D.J.M. al tòrax, i li va causar una ferida d’escassa longitud", declara provat.

Notícies relacionades

El recurs de la dona, que comptava amb el recolzament del fiscal, ha sigut estimat per l’alt tribunal, que ja ha declarat que "les actituds amenaçadores o les mateixes amenaces verbals d’un mal que s’anuncia com a pròxim o immediat poden integrar l’agressió il·legítima recollida en el Codi Penal com a requisit nuclear per apreciar la legítima defensa, si les circumstàncies que les envolten són tals que permeten portar l’amenaçat a la raonable creença d’un escometiment o atac la imminència del qual no és descartable".

En aquest cas, l’agressió s’havia interromput, no finalitzat, per la qual cosa "l’agressió rebuda unida a l’amenaça emesa (i percebuda com a factible de ser culminada de seguida) componen un escenari en el qual es pot parlar amb rigor i propietat de l’agressió il·legítima erigida en pressupòsit essencial d’una legítima defensa”.