L'Audiència Nacional ordena reobrir la causa contra els acompanyants de Puigdemont

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha revocat l’arxiu acordat pel jutge Diego de Egea de la causa oberta contra les quatre persones que acompanyaven l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en el moment de la seva detenció a Alemanya el 25 de març passat. 

La Secció Tercera dona la raó a la fiscalia i considera que l’empresari Josep Maria Matamala (que mai va comparèixer a l’Audiència Nacional), el professor Josep Lluís Alay i els mossos Xabier Goicoechea i Carlos de Pedro havien de conèixer "necessàriament" la seva situació de fugit de la justícia, quan viatjaven amb ell amb automòbil des d’Estocolm a Bèlgica, i això pot ser constitutiu d’un delicte d’encobriment de la rebel·lió que s’imputava a l’expresident. 

La interlocutòria revocada acordava el sobreseïment basant-se que aquestes persones ignoraven l’activació de l’euroordre contra Puigdemont pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena dos dies abans de l’arrest. La Sala, en canvi, creu que la conducta dels investigats encaixa en una ajuda per eludir la investigació i sostreure’s a la crida i cerca dictada en contra seu. Destaca que “un viatge tan prolongat, incòmode i fins i tot arriscat" és indicatiu “de la finalitat que perseguien: dificultar la detenció de Puigdemont en la seva tornada a Bèlgica".

Només valia Bèlgica 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La Sala conclou que l’actuació dels quatre investigats estava dirigida a evitar que altres països diferents de Bèlgica poguessin consentir l’entrega de Puigdemont a la Justícia espanyola. “La suposada intenció d’aquest de posar-se a disposició de les autoritats belgues, com al·leguen les defenses dels investigats, reforça aquests indicis de la conscient col·laboració dels investigats per a aquest auxili constitutiu del delicte d’encobriment”, assegura la Sala.

Els magistrats recullen la doctrina del Suprem sobre el delicte d’encobriment, que requereix la comissió prèvia d’un delicte en què el presumpte encobridor no hagi intervingut com a autor o còmplice. Ha de contemplar, a més, un element subjectiu que es tradueix en el fet que la persona ha de conèixer veritablement l’acció delictiva prèvia.