JUDICI PER L'1-O

Cuixart al·ludeix a la falta de diàleg per justificar les seves actuacions

El president d'Òmnium Cultural reivindica la "desobediència civil" i acusa l'Estat de "vulnerar drets fonamentals"

jregue46544921 el vicepresident d  mnium cultural  marcel mauri  al centre 190114193156

jregue46544921 el vicepresident d mnium cultural marcel mauri al centre 190114193156 / Nuria Julia

5
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’equip jurídic deJordi Cuixartja ha tancat els detalls del seu escrit de defensa, un text que té com a objectiu “acusar l’Estat” per “vulnerar els drets fonamentals” del seu client. En el document, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, erigeixen “jurídicament” el president d’Òmnium Culturalen “defensor dels drets humans”, per la seva tasca al capdavant de l’entitat sobiranista, i defensen la seva actuació al·ludint a la falta de diàleg entre el Govern i la Generalitat. “L’actuació de Jordi Cuixart no va ser delictiva, per descomptat, però tampoc va ser fruit de la mera liberalitat. Va actuar conscient del seu compromís democràtic en la defensa dels drets humans i llibertats públiques, inclòs el dret a l’autodeterminació, i davant de la negativa tancada d’un Estat a oferir vies de diàleg”, es diu en l’escrit, en què es deixa clar que “continuarà esforçant-se en aquest sentit totes les vegades que sigui necessari”.  

“Cuixart exerceix, ha exercit i exercirà, des de la no-violència, sempre que sigui necessari, la desobediència civil, un instrument, d’altra banda, perfectament legítim en una societat democràtica”, reivindiquen els advocats de la defensa, i denuncien una vulneració de drets fonamentals i infraccions processals, motiu pel qual reclamen lasuspensió del judicii lanul·litat de la interlocutòria de conclusiódel sumari. Els advocats veuen, en vista de la jurisprudència europea, “un cas d’evident detenció arbitrària de l’acusat amb violació del dret fonamental a la llibertat” i “la construcció d’un dret penal focalitzat en la finalitat política secessionista dels investigats i l’evident desproporció de les penes”. 

La defensa pretén convertir les acusacions en una reivindicació de “la llibertat d’expressió, de reunió, de dissidència política, d’autodeterminació i de desobediència civil pacífica” –i per això creuen que han “d’expulsar dels escrits d’acusació” totes les manifestacions independentistes des del 2013 fins a l’1 d’octubre del 2017–. Afirmen que el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, la fiscalia, l’advocacia de l’Estat i Vox “van actuar per impedir la celebració del referèndum d’autodeterminació, adoptant i instant l’adopció de mesures que van afectar de forma dràstica drets fonamentals de la ciutadania, que no podien justificar-se en termes de proporcionalitat ni tampoc de legalitat, i que van establir les bases d’un clima d’excepcionalitat jurídica”. De fet, tornen a insistir en l’expulsió de Vox de l’acusació particular per ser un “partit masclista i xenòfob” i utilitzar l’assumpte amb “finalitats electoralistes”, una cosa que creuen que “contravé els compromisos internacionals”. I, a més, consideren que el tribunal no és “competent” ni “independent”.

D’altra banda, mostren la seva "sorpresa majúscula" davant de la consideració de la fiscalia "criminalitzant un lema polític", ¡No passaran!, que va ser utilitzat contra el cop d’Estat de juliol de 1936. "Pretendre derivar de l’expressió d’aquest lema algun tipus de conseqüència penal no només és contrari al dret a la llibertat d’expressió que hem desenvolupat, sinó que, a més, demostra un evident desconeixement històric", asseveren. 

Critiquen l’existència d’un "context de vulneració de drets fonamentals producte de la sobreprotecció de la unitat territorial d’Espanya", i afegeixen que després de l’aprovació de les lleis de desconnexió en el Parlament "la reacció de les institucions centrals de l’Estat va desbordar l’Estat democràtic de dret", amb el desplegament policial decidit a evitar l’1-O. Burxen també en les relacions –i reaccions– polítiques que han enredat el cas. Destaquen que el titular del jutjat número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, al morir, va ser catalogat pel president del Tribunal SupremCarlos Lesmes, d’haver canviat "el rumb de la Història del nostre país" i asseguren que "resulta evident, que no existia cap cobertura legal" en la seva actuació amb tot el relatiu al referèndum i assenyalen "possibles irregularitats en l’adjudicació de l’expedient al referit Jutjat en el repartiment inicial de la denúncia". 

Finalitzen el document afirmant que el procediment judicial "no finalitzarà a Madrid, sinó en una sala de justícia internacional amb la condemna d’Espanya per vulneració de drets humans".  

Solemnitat

Òmnium Cultural ha organitzat una roda de premsa abans que transcendís l’escrit per presentar l’estratègia de defensa al pati de columnes de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. El vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, s’ha acompanyat de juristes, advocats i catedràtics del món jurídic per denunciar un "judici polític" i per deixar clar les seves pretensions davant del Tribunal Suprem: "No presentem un escrit de defensa, presentem un escrit d’acusació davant de l’Estat".

"No és el moment de defensar-nos de res, sinó d’acusar aquest Estat que ha violentat la seva llei i ha falsificat una realitat per criminalitzar una idea", ha dit Mauri.

Els advocats Magda OranichAugust Gil MatamalaCarme Herranz i Olivier Peter han desglossant cada una d’aquestes línies principals, i han denunciat "criteris d’imparcialitat", "nombroses vulneracions de garanties processals" en la fase d’instrucció i que el tribunal que es fa càrrec sigui "incompetent per jutjar fets que han tingut lloc dins de Catalunya". També han criticat que la presó provisional "s’hagi convertit en un càstig abans de la sentència" i que "s’apliqui el dret penal de l’enemic" als "rivals polítics". "Senyors magistrats el judici a la democràcia encara ha de començar però vostès ja han perdut", ha conclòs Peter.

Notícies relacionades

Mauri ha assegurat que s’ha posat la "unitat d’Espanya per sobre dels drets més bàsics" i ha censurat que "la suspensió del dret no només afecta els sobiranistes sinó tots els ciutadans". "La unitat d’un Estat no es pot blindar a costa de l’amputació de drets i llibertats dels ciutadans, tampoc amb una policia política ni una Justícia al servei d’una ideologia determinada", ha afegit. 

En una carta als socis, Cuixart va demanar "assumir la desobediència civil com un instrument de transformació social" i com un reflex del "veritable estat de salut d’un estat de dret social i democràtic". I va fixar el judici com una "expressió capital de la lluita pacífica per l’autodeterminació de Catalunya i per la defensa dels valors democràtics", una cosa que va considerar una oportunitat "inigualable" davant de la comunitat internacional.