Torra demana recobrar la unitat sobiranista abans del judici

El judici als impulsors del referèndum de l’1 d’octubre i la declaració d’independència marcarà irremeiablement l’any polític que comença. El sobiranisme ha posat en aquest procés les seves esperances de superar la desorientació en què està immers des de fa un any. El primer, segons la visió d’una part del moviment, és recuperar la unitat estratègica, i aquest diumenge Quim Torra va dedicar part del seu discurs de final d’any a aquest objectiu.

Les desavinences entre els maximalistes i els realistes van ser presents en el discurs de final d’any del president de la Generalitat.  Sense entrar en el detall de qui hauria de canviar d’opinió –els que aposten per incrementar immediatament la tensió o els que creuen que primer cal ampliar la base del moviment–, el president de la Generalitat va exhortar els independentistes a encarar des de la coordinació tàctica «un any que serà decisiu per a tothom».

El Tribunal Suprem jutjarà a partir de les pròximes setmanes12 dels principals líders del procés,i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ho farà amb uns altres sis. La petició de penes de la fiscalia pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència és alta: en el cas d’Oriol Junqueras arriba fins als 25 anys. Davant d’aquest escenari, Torra va utilitzar l’al·locució emesa per TV-3 per llançar un missatge als independentistes: «Ens hem d’exigir ser més forts en la unitat».

En la mateixa línia, el president va animar els sobiranistes a “deixar enrere les desconfiances i les diferències” que els puguin “separar”, perquè “la generositat torni a ser el vehicle de l’expressió col·lectiva”.

En realitat, el president de la Generalitat va intentar incorporar a aquesta crida a files també una part dels catalans no independentistes. Repetint un discurs en què porta insistint des de fa mesos, Torra va vincular les reivindicacions sobiranistes amb les dels que defensen «els drets civils, socials i polítics de tots». I també amb les dels que estan d’acord en «aïllar i denunciar l’extrema dreta i el feixisme com fan totes les democràcies europees», després de la irrupció de Vox al Parlament andalús.

Encara va explicitar més la seva voluntat d’amalgamar les demandes de diferents sectors socials quan va assegurar que “la lluita pels drets civils va lligada a la lluita pels drets socials de tots”, i que “la defensa dels drets humans personals és inseparable de la defensa del dret a l’autodeterminació dels pobles”.

L’altaveu del Suprem

Segons ell, el judici als líders del procés empresonats –l’expresident Carles Puigdemont i altres membres del seu Govern van elegir la via de l’exili– ha de ser “l’altaveu més potent d’unes persones que, en alguns casos, fa més d’un any que viuen empresonats preventivament i, en d’altres, viuen sota l’amenaça constant d’una repressió inacceptable”. Segons l’opinió del president de la Generalitat, un 80% dels catalans té clar que “són innocents”, perquè l’únic que van fer va ser “complir amb el que els demanava” la societat catalana.

Amb la mateixa intenció de provocar una catarsi en l’independentisme, Torra va omplir el seu discurs de contingut èpic, tot i que hi va haver poques concrecions. Va pronunciar diverses frases mesurades, que buscaven aixecar la moral dels seus sense que el forcessin a adquirir cap compromís específic, com quan va dir que “l’any que comença ha de servir per realitzar el mandat democràtic de llibertat, per regirar-se davant de la injustícia i per fer caure els murs de l’opressió”.

To èpic

El mateix to va fer servir en el comiat de la seva intervenció, pronunciada des del saló de la Mare de Déu de Montserrat del Palau de la Generalitat. «Els catalans serem el que vulguem ser», va assegurar el president. «Però el futur l’hem de construir des d’avui. Estiguem preparats per a l’any de la llibertat, que ja s’acosta”, va afegir.

En un discurs clarament destinat al consum domèstic, hi va haver pocs missatges al Govern espanyol. I van ser més aviat ambigus: Torra va prometre que no deixarà d’insistir en “el diàleg i la negociació”, però també en “la necessària mediació internacional” que rebutja l’Executiu de Pedro Sánchez.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

I, mentre demanava a l’Estat que «tingui voluntat per encarar un diàleg creïble, sincer i valent per a una solució democràtica i política», obria un altre front amb les lleis socials anul·lades durant la legislatura passada. “Anuncio que en el primer Consell Executiu de l’any es posarà en marxa la tramitació legislativa que haurà de donar efectivitat a les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional”, va dir.

Davant del començament d’un any “decisiu per a tothom” des del punt de vista nacional, Torra va dedicar poc temps a qüestions del dia a dia. Sí que es va felicitar que Catalunya porti 20 trimestres continuats de creixement del PIB, o que faci més de 60 mesos que l’atur baixa en termes interanuals. I també va al·ludir breument a la necessitat de «construir un país millor, que no exclogui ningú, que faci del dret a la vivenda, a l’educació i al treball», entre altres, «la raó de ser de cada decisió política».